L'aposta dels Alcántara contra la pobresa

BarcelonaGairebé sempre somriuen. Malgrat les mil històries que amaguen, aquests petits somiadors del Raval somriuen. El futbol és el bressol de l’Alcantara Family Foundation, la fundació dels futbolistes Thiago i Rafinha Alcántara. El futbol els ha format i convertit en una referència en el camp professional, però també ha marcat la seva trajectòria personal.

Mazinho, campió del món el 1994 amb el Brasil, va educar els seus fills de tal manera que tots dos van créixer amb el desig de ser futbolistes. I així va ser. Avui formen part de la plantilla del Bayern de Munic i del Celta de Vigo, respectivament. “Gràcies al futbol som uns privilegiats i tenim l'oportunitat de fer feliços molts nens, per això tenim l'obligació moral de tirar endavant projectes com aquest. Vam començar amb petites iniciatives de la mà d’altres fundacions, però de mica en mica ens vam adonar que necessitàvem crear una fundació pròpia per poder posar en marxa tots els projectes que teníem en ment”, explica Júlia Vigas, presidenta de la fundació. Ja fa més de sis anys que el futbol els va portar a ella i el seu marit, Thiago, a viure una nova aventura a Munic.

Però és el barri del Raval de Barcelona el que s’ha convertit en la seu del projecte de la família, un projecte on el més important no són ni els títols ni els resultats. Aquí la família es converteix en un equip que juga per als valors del futbol i la seva transcendència social. “Teníem pensat descartar el Raval, perquè ens imaginàvem que era on més ajudes hi havia, però ens equivocàvem. És el barri més pobre del centre de Barcelona i on més necessitats tenen”, diu la palafrugellenca.

L’Alcantara Family Foundation es basa en tres eixos fonamentals: l’educació, l’esport i la nutrició infantil. “Al principi, tots els nostres projectes es destinaven als nens de l’Àfrica, on l’eix de la nutrició era el més necessari. Sembla que als nens del Raval no els cal l’alimentació saludable, però és al contrari. Molts pares no són conscients que necessiten una bona alimentació i els donen qualsevol cosa, normalment a causa de la seva precarietat econòmica, però també per falta de coneixements. Ens hem trobat amb molts nens que cada dia berenen brioixos i ni una sola peça de fruita”.

La fundació ofereix oportunitats a nens d’entre 9 i 17 anys, provinents de l’Associació Esportiva Ciutat Vella. Amb la fundació, aquests joves poden dedicar hores al futbol mentre aprenen valors de conducta, hàbits saludables i prenen consciència del seu paper personal al món. El que aquests nens són capaços de sentir i expressar quan juguen a futbol es reflecteix, després, en la manera que tenen de viure. “La nostra metodologia es basa en l’educació no formal. Entrenaments, partits, xerrades... tot el que aconsegueixi educar els nens mentre s’ho passen bé. El futbol té la capacitat d’ajudar-los a prendre decisions que, com en el terreny de joc, s’han de prendre amb segons”, explica la Júlia. Tot just fa pocs mesos que la fundació està en marxa, però han comprovat que aquesta és l’única manera que saben de preparar aquests nens de cara al futur. “El futbol ho ha donat tot a la nostra família i, al final, és l’esport en què nosaltres ens movem i més els podem ensenyar”. És una escola per a la vida. Els acompanyen en els moments durs i els motiven per aconseguir tot el que es proposin.

El futbol és la base de l’Alcantara Family Foundation perquè té el poder de fer feliç a tothom per igual, independentment d’on vinguin, què tinguin o en què creguin. El futbol es converteix en gairebé l’única alegria del dia a dia d’aquests nens, el moment en què juguen a oblidar-se de la resta. Tan miraculós és que, al mateix temps que es diverteixen, poden aprendre lliçons de vida. I aquesta, al cap i a la fi, és l’essència del futbol. El futbol que volen els Alcántara.