Rafinha i el privilegi de poder escollir

Barcelona“La plantilla no està tancada”. El Barça admet obertament que l’estiu no s’ha acabat a les oficines de la Ciutat Esportiva Joan Gamper. El club treballa per acabar de rematar la plantilla. Els quatre fitxatges (Malcom, Arthur Melo, Arturo Vidal i Clément Lenglet) van revifar el fons d’armari i el ventall de recursos. L’operació sortida va ser un encert. Que homes com Digne, Mina, Marlon o André Gomes deixessin el vestidor va obrir espai per a recanvis de garanties.

El retorn de Rafinha n’és un. És, sense voler, un dels encerts de la finestra de fitxatges. El brasiler va acabar al juny la seva cessió a l’Inter de Milà i va tornar al Camp Nou amb la intenció de trobar un nou destí. L’absència dels internacionals que disputaven el Mundial de Rússia 2018 el va fer cap de cartell de la gira de pretemporada pels Estats Units. El seu moment de forma i el seu futbol van situar-lo en els plans d’Ernesto Valverde.

Els dubtes a Barcelona

Les floretes del Txingurri han sigut constants en roda de premsa. Vol quedar-se el futbolista perquè entén que podrà assumir un rol específic, amb unes característiques diferents de la resta dels migcampistes. Fonts de l’entorn del futbolista van confirmar al diari ARA que el brasiler es va estranyar quan l’entrenador va comunicar-li al gener que no comptava amb ell i que havia de buscar-se equip fins al final de la temporada. Rafinha entenia que no havia pogut demostrar res després de la lesió que havia patit mesos enrere, que Valverde no l’havia vist i que, per tant, no tenia prou arguments per prendre la decisió.

L’internacional amb el Brasil va fer les maletes i va retrobar-se a la Serie A sent titular en l’últim tram de la competició. Necessitava recuperar sensacions. Al futbol italià va veure que podia ser important en un equip potent. La seva experiència fora del Barça s’havia reduït al Celta de Vigo. En la temporada que va jugar a Galícia a les ordres de Luis Enrique va ser un dels millors de la Lliga en la seva posició.

Per això va tornar a Barcelona, i per això ara dubta què fer. La pilota és a la seva teulada. El club difícilment podrà aconseguir un gran traspàs pel futbolista. Que el mercat de fitxatges de la Premier League i el d’Itàlia estiguin tancats dificulta una hipotètica venda. Si Rafinha vol sortir serà segurament en format de cessió i perquè realment vol buscar minuts. No podrà optar a una fitxa salarial millor, ni tampoc a un estatus de jugador franquícia, perquè mesos després tornaria al Barça, amb qui encara té dos anys més de contracte. Té diferents opcions sobre la taula i les està estudiant.

Encara queden deu dies perquè s’acabi el mercat espanyol de fitxatges. És temps suficient per trobar-li un destí a Paco Alcácer. El Barça no compta amb ell. L’aposta és, de moment, Munir El Haddadi, per edat, per etiqueta de made in La Masia i per projecció. Ni l’un ni l’altre tindran un rol important aquest curs. Luis Suárez serà titularíssim, i sembla que el primer canvi de la línia atacant podria ser un extrem (Malcom o Ousmane Dembélé si és suplent) o un migcampista (Coutinho). Això deixa en una posició residual l’excapità del València, que podria estar negociant amb clubs de la Bundesliga o una cessió a la Lliga Santander.