Quique Cárcel prohibeix qualsevol eufòria i fa un discurs marcat per la prudència
El director esportiu del Girona reconeix que el més probable és que Stuani marxi
GironaTrist, com si encara no hagués assimilat l'última patacada, Quique Cárcel ha volgut donar la cara. El discurs, que no pot ser més clar, és duríssim però realista: s’ha acabat qualsevol aire de grandesa i tocarà treballar de valent si el Girona vol aspirar a fer coses importants en un futur. “Hem patit un nou cop psicològic traumàtic, potser perquè la realitat del nou pressupost és molt diferent del que teníem. Hem d’oblidar-nos d’aconseguir coses grans, a partir d’ara. Anem a buscar els 50 punts, assegurar la permanència a Segona i si ha d’arribar res més, ja vindrà. Hem deixat de ser els favorits, això ens ha perjudicat. La història diu que hi ha molts equips que s’han quedat a les portes de pujar després de baixar de Primera, com nosaltres aquest curs, han acabat a Segona B”, ha assegurat el director esportiu blanc-i-vermell, que ha reconegut que un gran nombre de jugadors importants han de fer les maletes de Montilivi perquè els seus contractes no es poden mantenir. “El pressupost dependrà de les vendes i les sortides, ara tot està amb un interrogant. Hi ha coses que no passaran, com les ajudes de la Lliga, o xifres com les del curs passat. Tot serà molt més humil. Això vol dir que els futbolistes amb contractes elevats no podran continuar, perquè no podrem afrontar-ho. Però tenen cartell i segur que trobarem una solució”.
Una de les primeres preguntes, obligada, ha sigut sobre la continuïtat de Cristhian Stuani. I potser hauria sigut millor no preguntar, perquè a la tristesa de la derrota contra l’Elx s'hi suma la depressió que provocarà saber que l’uruguaià té tots els números per deixar l’entitat. “Té tres anys de contracte, però és complicat retenir un futbolista amb les xifres que ell presenta. El gol es busca, i ha demostrat tenir-lo. Segur que molts clubs el voldran i amb l’objectiu no aconseguit és més difícil. No el descarto al cent per cent, i no dubto del que sent pels nostres colors, però el més probable és que marxi. L’únic que ens quedarà és felicitar-lo, agrair tot el que ha fet i trobar-li un substitut el més adequat possible”, ha afirmat Cárcel, que no ha parlat de cap més nom propi però sí que ho ha fet de manera global. “Si conversem amb cadascun dels futbolistes, ells estan encantats a Girona, perquè senten que és un projecte de futur. Però els contractes marquen la línia a seguir. No he rebut cap missatge de ningú dient que vol marxar, però és evident que si tenen unes ofertes millors... La idea és mantenir un cert bloc, això sí”.
L’entitat gironina no competirà en igualtat de condicions, perquè no ha sabut fins a aquesta setmana en quina categoria jugarà i moltes de les opcions que tenia, no l’han esperat. Cárcel, però, no vol plorar. “Naveguem a contracorrent. Som els últims en tot: en arribar al mercat, en escollir jugadors... Hi haurem de saber conviure, creant passió i fitxant jugadors amb gana que dirigits per Francisco tirin l’objectiu endavant". Un dels primers a arribar pot ser Àlex Corredera (Bajadoz), amb qui hi ha converses avançades, i també es buscarà la fórmula adequada perquè el Manchester City cedeixi joves a Montilivi. D’altra banda, Francisco continuarà a la banqueta, i s’espera que s’hi estigui moltes temporades perquè sota les seves ordres l’equip ha competit donant la cara. “És una garantia saber que serà el conductor, és una persona molt preparada. Crec que pot dibuixar un projecte en què passin coses positives, i m’’il·lusiona tenir-lo”.
Futbolistes per sota del que s’esperava
Quique Cárcel ha reconegut, sense dir noms, que molts jugadors no han estat a l’altura. “Malauradament, no podem posar una nota alta. És cert que hem lluitat fins a l'últim segon, mai més ben dit, però no estem contents. Els primers que estan decebuts pel seu rendiment són ells. Tothom ha volgut fer el màxim, però n’hi ha que no han tingut un any afortunat. No ha sigut fàcil, perquè girar full costa. Tothom es va fer il·lusions, hem sentit pressió, i no vam rendir com calia durant els primers tres trimestres”. El Girona, però, segueix immers en una època guanyadora que el director esportiu vol valorar: “És brutal lluitar per coses tan importants, però també soc conscient que cal guanyar, i no ho hem fet. Hem de seguir creient i pensar que el millor està per arribar, però hem deixat escapar una gran oportunitat. El futbol és per als guanyadors, no per als perdedors”.
Enric Franquesa, primera cara nova
La confiança en Cárcel per part de la propietat segueix intacta. “Sento un reconeixement cap a la meva persona, i això és el més important. L’endemà de la derrota ja vaig centrar-me en el nou repte, agraeixo la confiança. No puc obviar que són molts cops seguits, però hem de recuperar l’esperança. Tornar a intentar-ho ara se’ns fa una muntanya, malgrat que nosaltres ja ho hem viscut, ja sabem de què va. Ho farem des del sentit comú, amb noves expectatives. Ara estic trist, com tota l’afició i el club sencer, perquè hi havia molta gent il·lusionada, i veure’ls trencats m’entristeix. No ens ho mereixíem, sincerament”, ha sentenciat.
De fet, el nou Girona ja pensa en el futur i va presentar el primer fitxatge. Es tracta d'Enric Franquesa. El lateral esquerre, de 23 anys, va destacar la temporada passada al Mirandés
i arriba cedit del Vila-real.