Quique Cárcel: “Hem fet un primer pas i queda el més difícil, mantenir el llistó alt”

GironaEnfortit per la bona marxa de l’equip en els últims anys, Joan Enric Cárcel (Barcelona, 1974) fa un forat a la seva carregada agenda per atendre l’ARA. L’ideòleg del millor Girona de la història no defuig cap pregunta, i posa l’èmfasi en la personalitat d’un grup del qual només es pot sentir orgullós mentre recorre els primers mesos del que s’espera que sigui una llarga trajectòria a l’elit del futbol.

¿Reconeix la identitat de l’equip quan el veu competir?

Tots teníem dubtes sobre quina seria la resposta a Primera, ja que parlem d’un nivell competitiu molt alt. Ningú podia preveure com funcionarien el sistema o els jugadors, d’aquí la dosi inicial d’inquietud. Disputades dues jornades, tot era més còmode. En aquell punt vam pensar: “Per què no podem repetir aquest nivell?” Ara ens sentim més a gust, els jugadors treballen molt i creuen en el que fan.

La resposta ha sigut positiva en la majoria d’escenaris plantejats.

El grup ha demostrat una força mental encomiable. Ens enfrontem a equips molt diferents del nostre: a nivell pressupostari, d’estructura del club, d’història... Però al camp sempre hem estat vius i amb la convicció que en podíem treure resultats positius. Fins i tot en les derrotes les sensacions no han sigut dolentes. Mai hem pensat que no hem competit correctament. Més aviat hem pensat que fer-ho tan bé no era suficient.

¿Sent que el Girona és avui un club més respectat?

Estem fent història i, quan això passa, s’ha d’anar de mica en mica per aconseguir aquest respecte. El que sí que hem fet és situar-nos dins el panorama d’elit d’una manera que ara tothom sap que el Girona competeix, i bé. Això ens ha de donar forces per continuar pensant que hem de seguir aplicant el criteri dels últims anys, tot i que hem d’entendre on som i qui tenim al davant. Hem fet un primer pas i queda el més difícil, mantenir el llistó alt.

Què en pensen a Manchester de la feina feta fins ara?

Tenim una relació setmanal: posem en comú els objectius, la formació, factors anímics, físics, càrrega d’entrenament... Busquem les sinergies positives per poder créixer junts. El futbol és molt relatiu. Ara tothom remarca que tot funciona perquè s’han guanyat tres partits, però vull recordar que fa tres setmanes portàvem dos punts dels últims divuit.

¿El rol dels futbolistes que van aconseguir l’ascens segueix sent un actiu important?

Han fet un pas endavant de manera individual i col·lectiva, i han crescut de bracet amb l’estil. Això fa que el Girona s’enforteixi, la història la fem conjuntament. Som un club sense recorregut a Primera que avui competeix amb futbolistes que no fa gaire jugaven en categories molt més baixes.

Els nouvinguts comencen a comptar amb minuts de qualitat.

Quan dibuixes una plantilla intentes crear una competència interna que beneficiï el grup. El que compta és haver aconseguit que ningú s’adormi i demostrar que existeix un nucli important. Tothom vol jugar i lluita per aconseguir-ho, a mi m’enorgulleix que hi hagi vuit jugadors titulars que ja ho eren a Segona. Algunes incorporacions han respost al que demana l’entrenador, mentre que la resta han de continuar persistint i millorant. Molts són joves que s’han trobat amb l’exigència de fer progressos més importants dels que havien fet fins ara. Tot té un procés i l’equip funciona, això és el que em tranquil·litza. El futbol s’ha d’enfocar des de l’òptica del rendiment. Que un fitxatge no jugui no significa que sigui un mal jugador, sinó que hi ha un company millor.

Què va aprendre del primer mercat de fitxatges com a club de Primera Divisió?

No podíem arribar segons on, ja que hi ha clubs molt més poderosos i, per tant, més llaminers per als futbolistes. Des del sentit comú, el rigor i la humilitat notem que l’entitat està creixent dins d’una visió a llarg termini. Només vendrem el nostre producte si seguim fent història i tothom suma dins els seus paràmetres.

¿Està treballant en la pròxima finestra de fitxatges?

Estem oberts a millorar la plantilla sota la perspectiva del futur. Volem fer un projecte sòlid i l’objectiu és enfortir el grup. No es tracta de si fa falta algú al carril dret, a l’eix central, a la porteria o al davant... Pensem en el benefici col·lectiu.

¿Mojica alliberarà una plaça d’extracomunitari?

Està en procés d’aconseguir la nacionalitat, però ara mateix no en tinc constància. Espero que sigui així, i s’està intentant, però encara no podem fer-ho oficial.

¿S’ha abordat la renovació d’Àlex Granell, que acaba contracte a final de curs?

No seré jo qui el descobreixi, està parlant damunt del terreny de joc amb un gran rendiment. El més important és que té ganes de seguir en aquesta línia ascendent i duu l’ADN gironí. Ja hem parlat amb els seus representants per intentar arribar a un acord.

¿És cert que existeix una clàusula de renovació automàtica en cas de permanència?

És molt interpretativa. Per la nostra part, tindria contracte si l’equip segueix a Primera, però s’ha d’estudiar bé, ja que la lletra petita sovint genera controvèrsia. Es faci efectiva o no, vull deixar clar que el volem renovar. Una cosa no té res a veure amb l’altra i, en qualsevol cas, sentim que la situació està controlada.