Quin malson anar a l'Estadi Olímpic, oi?
BarcelonaJa estic a punt per aguantar cinc setmanes més d'anècdotes dels concerts de Bruce Springsteen per part dels que hi vau anar. Feu rabieta. Bàsicament, feu la ràbia que fan aquells que han anat a un gran espectacle quan un servidor va reaccionar tard a l'hora de buscar entrades. En general, tots els que hi heu anat esteu amb la sensació d'haver vist un concert que recordareu tota la vida. Aquesta setmana sereu gent una mica més feliç.
Ben cert que un concert com aquest passa un cop cada 10 anys, però l'Estadi Olímpic Lluís Companys ha tornat a ser màgic. En canvi, quan es parla del futur trasllat del Barça sembla que es parli d'un estadi atrotinat, fet miques. Potser estem massa ben acostumats, ja que anar al Camp Nou és relativament senzill. Però, en general, per anar als estadis cal acceptar rutines una mica complicades. Estadis com el nou del Bayern, com l'Olímpic de Roma o el camp que cada setmana omplen els aficionats de l'Eintracht no són recintes cèntrics. Cal passar per embussos, costa trobar aparcament o després d'agafar un tren toca caminar uns quants minuts.
Sí, per anar a l'Olímpic caldrà pujar la muntanya. O intentar aparcar on sigui, pagant. I, cert, la pista d'atletisme és una murga. No és un recinte ideal per al futbol, però s'hi pot jugar. És un exili temporal, ben necessari per millorar el Camp Nou. Em costa entendre tant de drama per una mica més d'una temporada. ¿No estem disposats fer una mica de sacrificis per veure el nostre equip? Em crida l'atenció la quantitat de culers que diuen que no hi volen anar de manera regular. Poder veure el teu equip en directe, amb la teva gent, no té preu. Poder recordar amb els anys la temporada a Montjuïc serà divertit. Just ara que el Barça guanyarà la Lliga i surt de mica en mica de la foscor, ¿no val la pena baixar entre pins quan ja ha caigut la nit, fins al metro de la plaça Espanya, com hem fet tants cops per un concert al Sant Jordi?
L'únic debat que entenc, tot i que no en tingui encara una posició clara perquè comprenc les dues parts, és el del preu dels abonaments. Aquí sí que puc comprendre molta gent, i més ara que Barcelona està tan cara que 200 euros de més marquen diferències per a moltes butxaques. Però aquesta sensació general que anar a l'Olímpic és un drama logístic no la comprenc. Es parla d'anar a l'Olímpic com si fos un infern, quan la gent que hi torna dels concerts és feliç. La major part d'aficionats al futbol europeus tampoc ho tenen fàcil, per arribar als seus estadis. Els camps dins de la ciutat, on pots arribar a peu, són excepcions. Jo m'estimo tant l'Olímpic per la seva història, el seu nom, els seus records, que em fa il·lusió veure una temporada partits allà. I poder, amb el pas dels anys, recordar els dies que, baixant muntanya avall, la fèiem petar recordant els gols que havíem acabat de veure.