Quin Barça ens hem d'imaginar sense Messi?
Sense l'argentí, els galons del joc ofensiu recauran en Griezmann, futbolista amb tendència a ocupar el mateix espai però de naturalesa diferent
BarcelonaMalgrat que encara quedi una petita escletxa pel que fa a la possibilitat que hi hagi un nou gir en els esdeveniments que permetin veure Leo Messi seguint canalitzant el joc del Barça, la impossibilitat avui dia per inscriure l'astre argentí "a causa d'obstacles econòmics i estructurals (normativa de la lliga espanyola)" dibuixen un escenari totalment nou en l'equip. Fa més d'una dècada que el joc del Barça s'entén al voltant de la figura de l'argentí. Va començar com un extrem veloç i entremaliat a la banda dreta a les ordres de Frank Rijkaard, meravellant primer Fabio Capello al Gamper i després deixant nits memorables, fent perdre els estreps a Del Horno a Stamford Bridge i disfressant-se de Maradona en un gol de dibuixos animats contra el Getafe. La seva figura no va parar d'engrandir-se i el seu futbol va evolucionar fins a elevar la posició de fals nou a l'excel·lència en el cicle daurat de Pep Guardiola. Després, tornaria a la banda amb l'arribada de Luis Suárez i formant un trident amb Neymar que guanyaria de nou el triplet, aquest cop amb Luis Enrique. Durant tot aquest temps Messi ha sigut sempre el director d'orquestra de l'equip, alternant en els últims anys la banda dreta amb la mitja punta i la davantera i caient, fins i tot, de forma circumstancial en posicions pròpies d'un migcampista.
La petjada de Messi descriu bona part de la història del Barça dels últims 15 anys i imaginar-se l'equip sense l'argentí implica un exercici de futbol ficció. Si finalment no segueix de blaugrana, no es pot descartar la hipòtesi que el Barça surti al mercat, tot i que la situació econòmica de l'entitat seguirà marcant el marge de maniobra dels gestors blaugranes. Els precedents més recents en partit oficial del conjunt català sense Messi s'expliquen a partir de lideratges compartits i d'un treball més coral en la pressió, una tasca de la qual sovint era exonerat l'astre argentí perquè reservés els seus esforços per a la seva determinant aportació ofensiva. Sense el jugador de Rosario, totes les mirades passaran per Antoine Griezmann, a qui el club va ratificar fa uns dies després de temptejar un possible retorn a l'Atlètic mitjançant un bescanvi amb Saúl Ñíguez que el Barça no acceptava sense diners pel mig. El davanter francès, sempre qüestionat per la seva incompatibilitat amb Messi pel fet que desenvolupen rols similars i tenen la tendència a ocupar els mateixos espais, passarà automàticament a prendre els galons com a catalitzador de la producció ofensiva del Barça.
Qui farà de davanter centre?
En aquest sentit, quan més ha brillat el francès abans d'aterrar a Barcelona havia sigut tenint un punta de referència davant seu que fixés els centrals de l'equip rival. Un rol que al Barça ara mateix podrien desenvolupar Memphis Depay, malgrat que pels seus orígens com a jugador de banda fan que també sigui un davanter amb més tendència a la mobilitat i a caure en diferents posicions de l'atac, o Ansu Fati, immers en la recta final de la seva recuperació i que el curs passat, abans de lesionar-se, va començar a demostrar que pot jugar com a punta. En tercer lloc, està per veure en quin estat físic es troba Agüero i quina regularitat pot tenir un jugador perseguit per les lesions el curs passat. A més, l'ex del City va ser fitxat més com un gest cap a Messi que no pas com una petició explícita de Ronald Koeman. Una quarta opció, molt més remota (sumat al fet que el club compta traspassar-lo), passaria per Braithwaite.
En tot cas, malgrat que Griezmann assumís el vestit de director d'orquestra de Messi, el francès ha destacat al llarg de la seva trajectòria per ser més un futbolista de picossades puntuals i determinants –especialment a l'Atlètic i amb França, deixant de banda l'última Eurocopa–, mentre que l'argentí és un monopolitzador del joc en un equip que sempre ha treballat amb la premissa de fer-li arribar la pilota, com a futbolista més decisiu i determinant. A diferència de Messi, l'exmatalasser no estava exempt de les tasques defensives, una de les facetes que més se li ha valorat, tot i que alhora se li ha reclamat més incidència de cara a porteria. Griezmann ha participat en 99 partits com a blaugrana, en els quals ha marcat 35 gols i ha servit 17 assistències. I, per la seva part, Messi en les dues últimes temporades ha participat en 91 enfrontaments: ha vist porteria en 69 ocasions i ha repartit 41 assistències.
S'intensifica el debat sobre el sistema
En funció de l'esquema escollit per Koeman, una decisió que també es veurà substancialment afectada per l'adeu de l'argentí, la resta de peces que conformarien l'atac passarien per Ousmane Dembélé i Philippe Coutinho, dos futbolistes que ara mateix estan lesionats: l'extrem gal, a qui només li queda un any de contracte, podria tornar a principis de novembre, mentre que el brasiler està en la recta final de la seva recuperació, tot i que la seva continuïtat al Barça, almenys fins ahir, no estava garantida. El jove de 18 anys Yusuf Demir, que ha arribat cedit del Rapid de Viena, és una altra de les opcions. Álex Collado, futbolista que no és del gust del tècnic neerlandès, està pendent de resoldre la seva sortida després que la seva cessió al Bruges no hagi fructificat.
Amb tot, de cara a l'inici de la Lliga el 15 d'agost contra la Reial Societat, l'onze més probable del Barça passaria per una davantera formada per Memphis, Griezmann i, si Koeman opta per un 4-3-3, Demir (amb opció que Agüero, que s'estrenarà al Gamper, pugui partir d'inici, o fins i tot Braithwaite). Si opta per jugar amb tres centrals com en l'últim partit contra el RB Salzburg, la punta d'atac quedaria per a Memphis i Griezmann.
Els precedents recents sense Messi
La temporada passada el Barça va jugar set partits oficials sense Messi: dos de Champions (victòries per golejada contra el Dinamo de Kíev i el Ferencváros); tres de Lliga (victòries contra l'Elx i l'Eibar a domicili i empat a casa contra el mateix conjunt basc); un de Copa (la victòria contra el Cornellà), i les semifinals de la Supercopa d'Espanya contra la Reial Societat, duel resolt a la tanda de penals en favor dels blaugranes. En aquests enfrontaments el Barça va marcar 14 gols i en va encaixar dos. La producció golejadora se la van repartir entre Braithwaite (4), Griezmann (3), Dembélé (3), De Jong (2), Dest (1) i Riqui Puig (1). Imaginar-se l'equip sense el millor jugador que ha vestit la samarreta blaugrana és un exercici difícil de digerir. Per buscar l'actuació més destacada sense Messi dels últims cursos s'ha d'anar fins al 2018, un partit contra el Reial Madrid (5-1, l'octubre del 2018) en què Luis Suárez va fer tres gols.