I quin argument faran servir ara per treure-li mèrit a en Pep?
BarcelonaQuina excusa s’inventaran els crítics de Guardiola per treure mèrit al seu títol? Fins ara, el seu gran argument era recordar que no havia aconseguit guanyar la Lliga de Campions amb el Manchester City, malgrat que aquest és un projecte amb les butxaques plenes de dòlars i barrils de petroli. L’argument ja no serveix, ho sento.
Quins buscaran ara? ¿Que el Manchester City ha aconseguit la seva primera Lliga de Campions sense jugar una gran final? Sí, sospito que aquest serà un dels que faran servir més. L’Inter va competir bé, amb les seves armes. I el City no va saber ballar amb la pilota als peus, tal com havia fet contra el Madrid a les semifinals. Així que més d’un li dirà a Guardiola que s’hauria d’avergonyir, ell que sempre ha defensat que cal jugar un futbol ofensiu, per guanyar la final sense aconseguir excel·lir. Quin argument tan pervers, aquest. Aquell amb el qual s’ataca sempre els idealistes i els romàntics. Si defenses un ideal, si persegueixes la bellesa cada dia, els teus crítics es riuran de tu quan no ho aconsegueixes. I quan triomfes, li buscaran tres peus al gat, acusant-te de no haver-ho fet prou bé. Quan Guardiola perd, és un fracàs. Quan guanya, no ho ha fet mai prou bé. Mai estan contents, els seus crítics. Obliden que al futbol, hi ha lesions, nervis i rivals competitius. No sempre pots jugar els partits tal com els voldries. La clau és la intenció, la idea. I saber competir quan les coses no et surten del tot.
Els crítics també diran ara que aquesta Lliga de Campions no té mèrit, ja que el Manchester City pertany a un fons inversor àrab, ja que han gastat milions, ja que tenen investigacions obertes a Anglaterra per veure si la forma de fer arribar els diners del golf Pèrsic al nord d’Anglaterra ha estat la correcta. I sí, és innegable. I sí, no podem no oblidar que els clubs europeus ara són peons en el gran taulell de joc geopolític d’estats poc democràtics. Però tenir diners no garanteix guanyar. Que els hi diguin al PSG i Qatar, que s’ho devien mirar amb enveja. ¿I els darrers clubs que han guanyat la Champions, el Madrid el primer d’ells, que són pobres? Que no inverteixen? Només pot guanyar un i el City ha optat per deixar en mans de gent com Txiki Begiristain, Ferran Soriano i Guardiola el poder de decisió sobre com gastar els diners. Esclar que té mèrit guanyar la Champions.
Quin argument buscaran, per seguir traient mèrits a Guardiola? A vegades, el tècnic de Santpedor sembla culpable de tots els mals del món. Que si pixa colònia, que si és massa perfeccionista, que si la falsa modèstia. Sembla que sigui l’assassí de Kennedy, el culpable del canvi climàtic, el responsable de tots els mals. Què els molesta tant, de Guardiola? Que sigui ambiciós? Que defensi idees? Que sigui del Barça i no se n’amagui? Que sigui català i ho reivindiqui? No em puc treure del cap la idea que la major part dels crítics de Guardiola no ho són pel seu estil. No ho són per com entén el futbol, no. No el poden ni veure perquè defensa idees contràries a les seves, perquè és català i no se n'amaga. El veuen com un enemic, perquè els va fer molt de mal quan el Barça era al podi on ara s’enfila el City.
El triomf d’Istanbul és el premi a tants anys de feina d’un grup de gent, com Soriano, Txiki i Guardiola, que van fer gran el Barça i ara han complert a Manchester, a un club que el 1998 jugava a Tercera Divisió. La corona europea recompensa els aficionats que anaven al vell Maine Road, i als catalans que han convertit el City en un club modern i guanyador. I sí, és cert, no va ser la millor final. Guardiola ja té la seva tercera corona i un altre triplet sense que el partit fos tan bonic com els seus èxits amb el Barça. És un consol per al barcelonisme saber que el moment més bell de la carrera de Guardiola va ser a Wembley de blaugrana. Un consol en una nit alegre, ja que Guardiola sempre serà un dels nostres. Un geni. I els genis sempre tenen enemics. Que els vagi de gust.