Una qüestió inajornable

BarcelonaPaco Alcácer està desconegut. Des que va marxar al Borussia Dortmund no li ha calgut ni ser titular per convertir en gol gairebé cada pilota que toca, i li passa el mateix amb la selecció espanyola. L’explicació es diu confiança. Ell sempre havia vist porteria amb facilitat, però quan va aterrar al Camp Nou es va arronsar per la falta de minuts i per la seguretat absoluta que, fes el que fes, tenia perduda la cursa amb Luis Suárez. I això no deu ser fàcil, fins al punt que va haver de deixar el Barça per reflotar la seva carrera. Aquest és un cas que ens ha de fer pensar.

Sincerament, no crec que fitxar-lo fos una bona idea tenint en compte el context -i el preu-, ni crec que sigui un davanter amb prou nivell per ser titular al Barça, però ens hem de fer mirar els estatus i les jerarquies inamovibles. A la llarga, no em sembla operatiu fitxar futbolistes pensant que siguin suplents de nivell. Cal anar més enllà de les condicions futbolístiques del jugador i preguntar-se si té la fortalesa mental per desafiar l’ statu quo barcelonista. I el club, el seu entrenador de torn i l’entorn també han de fer un esforç per trencar-lo.

Ara que es parla de l’interès blaugrana per futbolistes joves com De Ligt o De Jong, jo mateix em sorprenc pensant que serien fitxatges colossals de cara al futur però que, a la curta, no prendrien el lloc a Piqué o Busquets. Però, amb tots els respectes pels integrants que encara ens queden del millor equip de la història, ara que ja passen de la trentena, el plantejament de fitxar-los competència real ja no pot ser una manera de parlar sinó que comença a ser una qüestió inajornable. Si el club pot fitxar els dos jugadors esmentats, hauria de fer-ho, perquè són extraordinaris; i hauríem d’intentar evitar el respecte exagerat per les nostres llegendes -òbviament, Messi està exempt d’aquest plantejament- i que jugui el millor. Si no, el futur del Barça podria consistir a recordar que bé que jugàvem i que bons que érem.

Detesto profundament les formes que ha utilitzat l’ instagramer Arturo Vidal per expressar la seva decepció per no ser titular -algú el devia informar malament o ell s’ha fet una idea equivocada-, però també penso que si Iniesta encara jugués al Barça Arthur se’ns hauria florit a la banqueta. Igual que demanem als nanos del futbol base que tirin a terra la porta del vestidor del primer equip, hem d’exigir als fitxatges que aterrin amb mentalitat de titulars. I, sobretot, hem de fer l’esforç de permetre’ls-ho.