Queralt Castellet, l'esportista que desafia la lògica amb els seus èxits

BarcelonaAmb 34 anys, Queralt Castellet mira cap endavant i només hi veu reptes. Aquesta setmana debuta en una nova edició de la Copa del Món de snowboard amb el repte de continura ampliant el seu palmarès. L'objectiu és portar a casa el Globus de Cristall que es lliura als campions a finals de temporada, una de les poques fites que encara no ha aconseguit. En els més de quinze anys que fa que competeix al circuit, suma dues segons posicions i ha estat tercera tres vegades. La sabadellenca s'ha desplaçat fa pocs dies a l'escenari de la primera prova de la temporada, les pistes de Secret Garden, a la Xina, un escenari que li porta bons records perquè va ser on va aconseguir la medalla de plata olímpica l'any passat. Després d'una preparació intensa a Nova Zelanda, Suïssa i Àustria, arriba en un gran estat de forma. Guanyar la classificació general serà complicat perquè s'enfronta a rivals més joves, amb més patrocinadors i que tenen pistes al costat de casa. Ella ha de voltar per mig món per poder entrenar-se.

Un cop va tocar el cel amb la medalla de plata olímpica el 2022, tot just la cinquena de tota la història de l'esport espanyol en proves dels Jocs Olímpics d'Hivern, Castellet no es va relaxar. L'any passat, per exemple, va començar la Copa del Món imposant-se a la primera prova, a l'estació de Copper Mountain, als Estats Units. Però després no va aconseguir mantenir el nivell en les proves següents i va quedar fora del podi en la classificació general per ben poc, en quarta posició. Llavors es va imposar la japonesa Mitsuki Ono, de 19 anys, per davant de la canadenca Elizabeth Gosting, de 22 anys, i la nord-americana Maddie Mastro, de 23. La catalana, llavors amb 33 anys, va ser la més veterana entre totes les que van competir i van acabar entre les millors. La més veterana i també provinent d'una regió amb menys tradició en snowboard. Sempre contra corrent.

Castellet s'ha acostumat a competir envoltada de rivals més joves. Un canvi a la seva vida, perquè quan va debutar era al revés. El cas de la sabadellenca és el d'una dona que ha anat trencant barreres. Quan va començar a competir hi havia poca tradició entre esportistes espanyoles en la seva modalitat de snowboard, el half pipe. De fet, als Pirineus no hi ha cap pista d'aquesta mena fixa. Tampoc era normal veure una noia de 15 anys competint, com ella. Ara el que sorprèn és una campiona de 34 anys que es manté amb aquest nivell competitiu. El seu repte, pujar al podi al final de la temporada, el març del 2024. "Vull arribar als Jocs Olímpics del 2028 a Itàlia", explica la vallesana, que llavors tindrà 37 anys. Si hi arriba, serien els seus sisens Jocs Olímpics.

El seu camí va començar a casa, a Sabadell. Els pares de la Queralt van ser uns dels primers a comprar-se una taula de snowboard, quan aquesta moda va començar a arribar al Pirineu. Durant anys, els responsables de moltes pistes denegaven l'accés als que hi arribaven amb una taula de snowboard, una moda nascuda als Estats Units. Semblava una cosa perillosa. Però als Castellet els va agradar i els seus fills es van criar amb una taula als peus. De menuda, la Queralt va dubtar entre la gimnàstica i la taula de snowboard. Va tirar més la muntanya i amb l'ajuda dels pares i buscant feines va marxar a viure molt jove a Nova Zelanda i els Estats Units per poder practicar la disciplina del half pipe.

Superar la mort de la parella i entrenador

Els primers patrocinadors van arribar després. I molt més tard, les ajudes de les federacions catalana i espanyola, quan van descobrir que una sabadellenca que fa servir un munt de mots en anglès, després de viure tants anys a Nova Zelanda i als Estats Units, guanyava competicions. "Els meus pares ens van introduir al meu germà gran i a mi en el surf de neu des de molt petits, quan jo tenia 6 anys. Tan aviat com vaig descobrir que hi havia competicions de surf de neu, hi vaig voler competir. L'única cosa que volia llavors era fer surf de neu i millorar per, algun dia, guanyar competicions. Amb només 15 anys em vaig classificar per als meus primers Jocs Olímpics i un cop allà (Torí 2006) va ser quan amb 16 anys vaig adonar-me d’on volia arribar, tot i saber que hauria de treballar i enfrontar-me a molts obstacles. Però no em feia por. Per als meus Jocs següents ja volia lluitar per medalles. Quan vaig començar a aconseguir medalles internacionals tenia 19 anys. Havia passat per molts canvis, com anar-me'n a viure primer a la Cerdanya i més endavant a Nova Zelanda, aprenent moltes coses en el camí i treballant per acostar-me al meu objectiu cada dia. El meu primer trofeu important a l'Amèrica del Nord va ser el 2009, el Dew Tour a Breckenridge, que em va obrir les portes per participar en els X Games. Després de guanyar el premi en efectiu, ja tenia estalvis per preparar els Jocs Olímpics de Vancouver entrenant-me a Colorado i Park City. Ara miro enrere i sembla ahir, però són molts anys de treball i d'aventures i recordo tots els passets que m'han portat fins on soc ara", recordava parlant amb l'ARA fa un any.

Queralt Castellet ha superat la mort del seu entrenador i parella sentimental, a qui va perdre per culpa del càncer el 2015. I el 2019 no va poder acabar la Copa del Món per manca de patrocinis, tot just tres anys abans de ser medallista olímpica.