De Qatar a Spotify

Que el Barça no ofereixi les xifres de l’acord amb Spotify de manera oficial és un greu error si ens creiem que la propietat del club radica en els seus socis. ¿Pot un propietari votar a favor d’un acord d’aquesta magnitud sense saber-ne els detalls? Escudar-se en l’article 10.8 dels estatuts, que permet la confidencialitat si es pot perjudicar greument els interessos del club, és impropi d’una entitat amb uns valors i un règim de propietat com la blaugrana.

Laporta encara té uns dies per excel·lir en la seva capacitat per bellugar-se en terrenys pantanosos i anunciar les xifres. El de Spotify és un bon acord, ja que el Barça s’associa amb una marca que pot generar valor, però el preu a pagar no pot ser la falta de transparència. Igual que s’exigeix compromís al soci perquè compleixi en els dos sentits –deures i drets–, el club ha de garantir que el soci hi pinta alguna cosa en una institució convertida cada dia una mica més en una multinacional. El Barça ja té experiència en tripijocs per fer passar bou per bèstia grossa en els acords de patrocini: Qatar Foundation en va ser el paradigma; molt més greu, tot quedi dit, del que planteja ara el vincle amb la marca sueca.

Laporta ha capgirat el Barça en poc més d’un any. L'ha girat com un mitjó. El club irradia alegria i optimisme després d’uns anys de grisor i decrepitud. I això és mèrit del president, per l’encert en les decisions que han propiciat aquest canvi –Xavi i Alemany, sobretot–, però també pel discurs desacomplexat, amb vitalitat i seguretat en un mateix. El barcelonisme ho necessitava. Ara bé, hi ha punts foscos que no es poden passar per alt. Laporta s’equivoca, com tothom, i l’entorn ha de complir la seva funció fiscalitzadora. Com passava amb una part de la premsa amb Bartomeu (cadascú conviurà amb la seva pròpia consciència, amb el que va fer i el que està fent).

La modificació amb nocturnitat del codi ètic, els canvis d’executius per virar cap a un model de direcció familiar, la gestió del cas Benaiges, la Superlliga i el fitxatge de familiars i amics sense processos de selecció impol·luts són alguns dels punts foscos d’aquest any de mandat. El temps dirà si són errors en el què o en el com –Spotify– o simples decisions que poden semblar il·lògiques però que li acaben donant la raó –molt de Laporta, això–. Decisions que no li treuen legitimitat al president ni és un atac orquestrat per derrocar-lo. Tant de bo aquests articles no s’haguessin d’escriure o els hàgim d’actualitzar perquè el president acaba publicant les xifres de l’acord amb Spotify.