Purito Rodríguez ja té el podi que somiava
El català puja al podi de París amb els seus dos fills
ParísJoaquim 'Purito' Rodríguez (Katiuixa) ja té el seu podi al Tour de França. Objectiu complert. Hi ha pujat a París com a tercer classificat al costat del britànic Chris Froome i del colombià Nairo Quintana, un esglaó que li faltava en el palmarès al ciclista català, un home espontani i atrevit. Per això és el Purito.
El sobrenom li va quedar gravat a foc l'any 2001 quan en un entrenament amb l'equip ONCE va voler demostrar que anava molt bé de forces fent veure que s'anava fumant un puro. Tenia 22 anys, però ja se li va acudir presumir-ne davant de corredors com Laurent Jalabert. Això sí, l'ocurrència li va costar que després del sopar dels veterans de l'equip l'obliguessin a fer unes calades d'un pur. Des de llavors, Purito.
Purito va néixer a Parets del Vallès fa 34 anys. Un corredor que sempre ha estat espontani tant dins com fora de la carretera, ofensiu com pocs, de vegades descontrolat, i gairebé imbatible quan una carrera acaba en alt, virtut que ha desenvolupat gràcies a les seves condicions d'ultralleuger. Fa 1,69 metres i pesa 55 quilos.
És un especialista a conquerir murs, per exemple els de Montelupone, Valdepeñas de Jaén i San Lorenzo de l'Escorial, Aia i Ibardin, i la més prestigiosa, Ui, a la Fletxa Valona.
El seu pas per l'equip ONCE va ser d'aprenentatge (2001-2003), al Saunier Duval (2004-2005) va guanyar la Setmana Catalana i va ser rei de la muntanya a la Vuelta, al Caisse d'Epargne (2006-2009) va ser campió d'Espanya i bronze al Mundial. El català després del pas per l'equip d'Eusebio Unzue, apuntava més amunt.
El 2010 el Katiuixa li va oferir galons de cap de files, i Purito va aixecar el vol. Tot just fitxar per l'equip rus, els triomfs van arribar en cataracta. El primer any es proclama número 1 mundial de l'UCI, guanya una etapa al Tour i una altra a la Vuelta i aconsegueix el seu únic podi en una gran victòria: va quedar tercer a la ronda espanyola després que Mosquera fos desqualificat pel seu positiu.
No obstant això, no es penedeix d'haver passat molts anys a l'ombra d'altres líders, com Alejandro Valverde: "Sense aquesta fase no seria el mateix ciclista d'ara. L'ocasió de liderar un equip m'ha arribat quan tocava, amb la maduresa necessària per afrontar grans reptes".
Després de guanyar dues etapes en la Vuelta 2011, arriba l'hora de l'explosió definitiva. El 2012, un dels seus grans somnis com a ciclista. Va guanyar una clàssica de prestigi: la Fletxa Valona, va quedar segon al Giro, tercer a la Vuelta i altra vegada número 1 mundial.
Resident a Andorra i culer fins a la medul·la, Purito va planificar la temporada 2013 amb un objectiu clar: podi al Tour de França. Una edició amb poca contrarellotge i molta muntanya. "Ara o mai", va dir.
Però la seva condició de corredor dièsel li va permetre arribar a la tercera setmana del Tour en un moment dolç. I ho va aprofitar en l'últim assalt. En l'ascens a Semnoz, la vigília d'arribar a París, va fer la pujada al costat de Froome i el colombià Nairo Quintana. No va guanyar l'etapa, però entre ell, el líder i Nairo van fer caure Alberto Contador del podi. Tercer lloc per al català. Per fi la història li somreia.
"M'han tret els ulls", va dir en la primera etapa pirinenca, però a l'hora de la veritat va veure perfectament la jugada, la que el va portar al podi de París. Una foto inoblidable per al Purito, somrient, amb els seus fills, al podi al costat de Froome i Nairo Quintana. "Un somni inoblidable".