Des que el Girona es va estrenar a Primera Divisió, aquell irrepetible 19 d’agost del 2017, només hi ha tres equips que l’hagin guanyat sempre: el Sevilla (0-1 i 1-0), el València (2-1 i 0-1) i un Eibar (4-1 i 1-4) amb qui es retroba a Montilivi amb set de venjança (13 h, BeIN LaLiga). Separats per dos punts, el Girona, després d’una arrencada prodigiosa, fa tres partits que no triomfa; mentre que l’Eibar suma dues derrotes consecutives i encara no sap el que és lligar els tres punts lluny d’Ipurua. Tampoc és que els gironins estiguin per tirar coets quan juguen al costat dels seus, perquè només han guanyat un dels quatre partits disputats. El dubte? Si Eusebio Sacristán, que farà sortir l’onze de gala, apostarà pel 3-5-2 i Alcalá a la defensa o amb el 4-3-3 i Aleix o Pere al mig del camp.
Puntua mentre descobreix qui vol ser
Eusebio, que signa el millor inici del Girona a l’elit, fa coixí al mateix temps que dona minuts
GironaEls registres del segon curs del Girona a Primera són millors que els del fantàstic debut. Els nou punts que tenen els d’Eusebio superen els sis que Pablo Machín acumulava fa un any. I això que els gironins viuen un procés d’aprenentatge, buscant el model que pugui combinar els ideals del tècnic val·lisoletà amb les característiques d’un grup perfectament acoblat als engranatges del sorià. Mentre decideixen quin estil els beneficiarà en un futur, han aconseguit un marge de quatre punts respecte a la línia vermella, tot i que el Rayo té un partit pendent. Viuen còmodament en l’onzena posició, un fet molt distant del que va tenir lloc fa dotze mesos: només el goal average va impedir que el Girona entrés en descens, ja que estava empatat a punts amb el Las Palmas i ocupava la setzena plaça. Tothom es fregava els ulls amb aquell rendiment perquè ningú sabia com respondria l’equip davant el desafiament més ambiciós de tots els que ha hagut d’afrontar. Amb Eusebio, i malgrat la davallada numèrica de les últimes jornades, en què ha estat incapaç de guanyar i només ha sumat dos punts de nou -un al Camp Nou-, el repte és mantenir el llistó.
![Puntua mentre descobreix qui vol ser](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
El tècnic del Girona és una persona inquieta a qui li agrada intervenir. De fet, no ha deixat de retocar el dibuix. Va començar amb el seu 4-3-3, aquell que el va fer triomfar durant els seus millors dies dirigint una Reial Societat que va portar a Europa. També ha demostrat ser humil, recorrent al 3-5-2 de Pablo Machín quan els resultats no arribaven. El Girona va sumar un punt de sis en els dos primers partits, però no li van caure els anells i va buscar el millor per al grup. Qualsevol altre hauria insistit en la seva idea, i més quan acabes d’arribar a una entitat on l’entrenador que ha marxat ha resultat ser un dels més influents de la seva història. A Osca encara va anar més lluny. Amb el partit controlat i jugant amb un 4-4-2 en rombe, Eusebio es va fer enrere al descans, després de substituir el mitjapunta més creatiu (Borja) per fer entrar un central (Alcalá) i recuperar la versió defensiva del 3-5-2, el 5-3-2. L’equip va empatar i ell va fer autocrítica assegurant que el canvi no va tenir l’efecte desitjat. Potser es van perdre dos punts, però segurament aquesta lliçó servirà per aconseguir-ne molts més.
Bounou, Juanpe i Bernardo són els únics jugadors que han disputat els 630 minuts del que portem de Lliga. Quatre futbolistes més han participat en les set jornades: Stuani, Granell, Borja i Aleix Garcia, mentre que Portu, Aday i Muniesa ho han fet en sis. Un graó més avall hi trobem Pedro Porro, Alcalá i Pere Pons, amb cinc. Douglas, Lozano i Roberts han participat en quatre partits, i Timor i Doumbia, en dos. Només Gorka, Ramalho, Planas i Mojica no s’han estrenat. Eusebio reparteix els minuts buscant que tothom se senti protagonista. De moment s’abraça als gols de Stuani, que n’ha marcat sis dels vuit que porta el Girona -el 75%-.
La dependència de Stuani
Cap club de Primera té una dependència tan gran com la que mostren els gironins envers l’uruguaià, enfilat a només un gol del pitxitxi del campionat, André Silva (Sevilla). Només Ángel, del Getafe, i El Zhar, del Leganés, tenen un percentatge tan destacat -el 50%- com el de Stuani, que l’any passat va començar foradant les xarxes en tres dels primers sis gols del Girona i en va acabar celebrant 21.
Aquest és el desè any d’Eusebio a les banquetes, comptant els quatre al Barça B, els dos al Celta i els tres a la Reial Societat. El primer a Vigo el va agafar amb el curs començat i els darrers al filial blaugrana i a Sant Sebastià no els va poder acabar. L’inici amb el Girona ha suposat igualar el nombre més baix de partits perdent en les seves primeres set jornades de cada any. El curs 2012-13, al Miniestadi, va assolir 13 dels 21 punts gràcies a quatre victòries, un empat i dues derrotes. A Montilivi porta dues victòries, tres empats i dues derrotes. Els nou punts, però, no són la seva segona millor marca, perquè també amb el Barça B va sumar 10 punts els anys 2013-14 i 2014-15 i a Anoeta ho va fer els anys 2016-17 i 2017-18. El Girona, que és un dels cinc equips invictes lluny del seu estadi, juntament amb el Vila-real, el Valladolid, el Betis i l’Athletic, té l’assignatura pendent de fer-se fort a casa, on només ha guanyat un dels quatre partits que hi ha jugat.
Aquest dissabte, contra l’Eibar (13 h, BeIN LaLiga), tindrà una nova oportunitat per seguir fent més gran el calaix.
