Pulido Santana segresta el Girona (2-1)

GIRONAL’actuació de Pulido Santana va acabar amb les aspiracions del Girona, indignat perquè no li van xiular dos penals a favor claríssims, i ara se situa a sis punts del Rayo Vallecano (2-1), que li va remuntar el partit i encara en té un de pendent. Les opcions d’acabar sisens, malauradament, s’allunyen. Voluntàriament o involuntàriament.

Ni presentant-se amb set baixes, entre els lesionats i els dos casos de coronavirus, i amb només catorze futbolistes de la primera plantilla, més quatre del filial, va minvar la personalitat d’un Girona que fa jornades que s’agrada. Francisco, obligat, va fer pocs retocs, com ubicar Luna al central o avançar la posició de Gumbau. El sistema va ser el mateix, un 3-5-2 amb el qual els gironins han trobat or. Si es tracta de superar dificultats, ja s’han fet experts. El caos no sempre és benvingut, però a Montilivi és el pa de cada dia. Si no pots amb l’enemic, que tothom aconselli unir-s’hi deu significar alguna cosa.

Per al Girona, la possibilitat de disputar el play-off ha arribat de manera inesperada. Amb tot el que ha passat ningú hi comptava, sincerament. Com tampoc es preveia que Pulido Santana, al minut 10, mirés cap a un altre costat en una trepitjada de Fran Garcia a Arnau en un penal com una casa que ni va assenyalar ni va voler revisar el VAR. Costa saber quin és el criteri correcte, perquè per molt menys s’han xiulat accions que han acabat en tragèdia. El xou començava.

La presència dels blanc-i-vermells a camp contrari va fer goig. Decidits a manar, van col·leccionar tantes ocasions que es feia estrany veure com el Rayo, covard, sobrevivia. La més evident va anar a càrrec de Yan Couto, que va rematar al ninot des de l’interior de l’àrea petita. Cap problema, repetirien. Ho faria Sylla, primer no arribant a una centrada de Gumbau i més tard amb un cop de cap que va sortir fregant el pal. Enmig, la gran no decisió de Pulido Santana de fer veure que a Arnau no li havien fet penal.

Il·lusions ensorrades

Juan Carlos només havia intervingut en un xut centrat d’Álvaro, abans de fregar la pilota lleugerament en una falta que Bebé va enviar a la fusta. No enganyàvem quan dèiem que aquest Rayo-Girona era un partit gran. I si faltaven els gols, en un parell de minuts va haver-n’hi dos: Santi Bueno, amb un majestuós cop de cap, va avançar els gironins; Comesaña, a qui se li va perdonar la segona groga sense motiu aparent, empatava immediatament. La bona imatge del Girona no esborra que no es pot perdre la concentració tan ràpidament.

Orfes de l’electricitat que dona Samu Saiz quan està bé, l’equip de Francisco es va decantar per esprémer el joc per les bandes, fent servir els carrils una vegada i una altra. El futbol directe també podia funcionar. Gairebé ho fa després d’una centrada d’Aday en què Monchu i Stuani es van fer nosa en la rematada. Les il·lusions es van ensorrar quan Isi, amb una possible falta prèvia sobre Gumbau –evidentment no es va revisar, només faltaria– va enviar la pilota al fons de la xarxa. El Rayo havia capgirat el partit fent molt poca cosa i amb la col·laboració de l’àrbitre, que ho acabaria d’espatllar amb un penal no assenyalat per mans d’Óscar. El segon de la tarda. Just quan semblava que el Girona s’havia animat, el cop fa mal. Que sigui definitiu o no, ho dirà el temps.