Jugadors amb el puny alçat en un futbol amb doble moral
El PSG goleja per 5-1 en el partit aturat dimarts pel racisme del quart àrbitre
BarcelonaAgenollats, amb el puny alçat. Revolucionaris amb botes de futbol, esportistes milionaris que per un dia no obliden que també són ciutadans i se sumen a un lluita universal. Els futbolistes del PSG i el Basaksehir turc van decidir no continuar jugant el partit de Champions de dimarts perquè el quart àrbitre, el romanès Sebastian Coltescu, va referir-se al segon entrenador dels turcs, el camerunès Pierre Webó, com a “aquell negre”. 24 hores després, els dos equips van acabar el partit, amb golejada dels francesos per 5 a 1, un resultat que els permet acabar primers de grup. I abans de tornar-s’hi a posar amb un nou àrbitre, amb el neerlandès Danny Makkelie en lloc del romanès Ovidiu Hategan, van agenollar-se amb el puny alçat. “És una imatge molt potent que amaga un problema molt gran. La UEFA s’ha posicionat en la lluita contra el racisme, però quan el suposat racista és un dels seus treballadors, un àrbitre, s’ha mantingut en silenci”, diu el periodista francès Nicolas Kssis-Martov, de la revista So Foot. “Fas moltes campanyes, cosa positiva, però fa mal si el racista no és un aficionat, a qui és fàcil criticar, sinó un àrbitre”. La premsa romanesa ha argumentat que el de Coltescu, més que racista, ha estat un comentari poc afortunat a l'equivocar-se fent servir aquesta expressió “per indicar fàcilment a qui s’havia d’amonestar a la banqueta”. La UEFA, per cert, ha retirat l’amonestació a Webó, que va ser expulsat.
Els futbolistes dels dos equips s’uneixen a una llista cada cop més llarga de jugadors que van decidir aturar partits tips dels insults. Futbolistes com Eto’o, Balotelli, Koulibaly, Lukaku, Muntari o Kean, molts d’ells influenciats per l’esport nord-americà, on grans esportistes no han dubtat a lluitar contra el racisme. “Mbappé, la gran estrella del PSG, sempre s’ha pres molt seriosament aquest tema i va ser dels primers en donar suport als turcs. El 1968 futbolistes professionals van ocupar la seu de la Federació. Ara finalment esportistes milionaris semblen actuar ocupant l'espai que haurien de tenir les autoritats del futbol contra el racisme", raona Kssis-Martov. El problema és aquest. Els clubs d'aquests jugadors no serien exemplars. El PSG és propietat d’un fons inversor de la casa reial de Qatar, estat acusat de no respectar els drets humans de treballadors estrangers o d'homosexuals, per exemple.
L’ombra d’Erdogan
I el Basaksehir és un club gairebé sense aficionats fundat per l’Ajuntament d’Istanbul i controlat ara mateix per empresaris del partit polític del primer ministre turc, Erdogan. Just quan Turquia protagonitza més casos de denúncies per no respectar els drets humans, a casa seva, a Síria o a Nagorno-Karabakh, el club símbol d’Erdogan apareix com un estandard de les llibertats. Però Mickaël Correia, autor del llibre "Una història popular del futbol", defensa el gest dels futbolistes al Parc dels Prínceps. “És important que siguin els esportistes els que generin debat, els que prenguin partit i forcin els seus clubs i les institucions a prendre partit”, diu.
“Estic contra el racisme, però ara cada cosa que li dius a un negre sembla racisme”, argumentava sobre el debat el tècnic del Benfica, Jorge Jesus. No tothom ho veu igual. I de moment, Coltescu no ha estat sancionat per la UEFA, un organisme que al consell directiu només hi té persones de raça blanca. La lluita contra el racisme però, segueix guanyant algunes batalles gràcies a esportistes valents. I alguns, amb doble moral, com Neymar. Qui aixeca el puny, però dona suport a Bolsonaro al Brasil.