“En el meu pròxim projecte no només m’importa guanyar sinó com guanyar”

Entrevista a la jugadora del Bayern Munic

Vero Boquete celebra el títol de Bundesliga femenina des del balcó de l'Ajuntament de Munic
Isaac Lluch
25/05/2016
4 min

MunicVero Boquete, la considerada millor futbolista espanyola de tots els temps, ha guanyat una Champions League amb el FFC Frankfurt i una Bundesliga amb el Bayern en el seus dos anys a Alemanya. Èxits tan clars com la sensació que el seu estil és tan contracultural al futbol alemany com el de Pep Guardiola. Boquete apunta ara cap a la lliga francesa o anglesa sense descartar un retorn a l’espanyola.

S’ha convertit en la primera futbolista espanyola que guanya la Bundesliga, però ¿convindríem que aquesta ha estat la temporada més dura de la seva carrera?

Sí, sens dubte. El meu objectiu era guanyar la Bundesliga i en aquest sentit s’ha complert, però aquesta ha estat la temporada que més m’ha desgastat mentalment, perquè era nova al club i mai no havia estat tant temps (cinc mesos) lesionada.

I s’ha d’afegir la dificultat d’adaptar-se a un futbol que té poc a veure amb les seves característiques.

Jo ja sabia que venia a un futbol més físic, més directe, però el Bayern em va fitxar amb la idea d’ajudar en un canvi per jugar més amb possessió de pilota. Però primer per la meva lesió i després per altres raons això es va complicar. La prioritat ha estat guanyar a qualsevol preu i jugant de qualsevol manera. En aquesta situació m’he trobat havent de fer un sobreesforç: jo no puc ser una migcentre alemanya; aquesta funció la poden fer bé altres 100-200 jugadores del país. Jo no veig el futbol de la mateixa manera i físicament tampoc és el mateix. Aquí m’he hagut d’adaptar contínuament: jo veig una passada i elles en veuen una altra, jo veig un moviment i elles en veuen un altre, i això et genera un desgast. Si has de fer un esforç físic considerable per adaptar-se al seu joc i a més un esforç mental perquè el teu joc no és el mateix que es dóna en el camp tot resulta més complicat.

Com defineix el futbol alemany per dins?

El que caracteritza el futbol alemany és la mentalitat guanyadora. La falta de talent individual, de tècnica, de creativitat, de decisions ràpides al camp se supleixen amb l’esforç físic i de grup. Aquesta forma de patir i jugar en bloc sempre els ha donat èxit. Creuen que és la millor forma de fer-ho. Juguen des del minut 1 al 90 al mateix ritme, a la mateixa intensitat, i això és molt difícil d’aconseguir. Són generoses en l’esforç, no els importa córrer el doble. Potser prenen una decisió que a nivell tàctic o de joc no és la correcta, però els dóna temps a esmenar-ho. Però ara Alemanya no passa per sobre d’altres equips, perquè a nivell internacional hi ha hagut una millora física.

El futbol espanyol no hi està tan lluny?

Per a mi no. He estat a les millors lligues, he jugat amb i contra les millors i, si he de fer un equip, moltes jugadores serien espanyoles, perquè la forma que tenim d’entendre el joc, aquesta connexió al camp, és difícil tenir-la. Una passada entre línies és molt difícil que la vegin a Alemanya. Que una jugadora faci un moviment perquè una altra ocupi un altre espai és molt difícil. Hi ha una altra cosa que en el futbol alemany em crida molt l’atenció: en una falta al mig del cap la pilota es penja sempre. Això a Espanya no passa, a no ser que sigui l’últim minut. A Alemanya en una falta al mig del camp les teves centrals pugen. I, esclar, si físicament no vas al remat ja no participes en la jugada. Perquè estàs en la caiguda del rebot, sí, però què has de fer? Finalitzar! Perquè com perdis la pilota, ho emboliques tot, perquè ningú no et donarà una opció per mantenir la possessió de la pilota. En molts entrenaments estic cansada de perdre o guanyar partidets quan ja els tens guanyats o perduts. Guanyes 1-0 i no són capaces de mantenir la pilota, segueixen atacant. Perden la pilota, contracop, i gol. Per a les alemanyes deixar passar el temps conservant la pilota als últims instants d’un partit és vist com no ser valent. Tenim concepcions diferents del joc.

Té la sensació que vostè acaba una etapa a Alemanya?

Sí. Ara és el moment d’unir tot el que he après en diferents països i cultures i ajuntar-ho amb el que jo ja tinc i anar al màxim. Continuar a Alemanya m’ajudaria a seguir millorant en el seu estil, però tampoc és l’estil del què jo n’estic convençuda. M’agradaria guanyar i guanyar-les fent-ho d’una altra forma.

Ara l’importa més també el com guanyar?

Exactament. Sempre m’ha mogut l’ambició. Tenia ànsia de guanyar per fer-me un nom, perquè el futbol femení tingui més repercussió, per arribar a més nenes, perquè les noies es motivin més a arribar lluny. A mi m’era igual on anar i què havia de sacrificar. Ara tinc l’ambició de tornar a guanyar el que ja he guanyat, de guanyar el que no he guanyat, però fer-ho d’una forma que porti el meu joc al màxim nivell.

Això la pot portar de nou a la lliga espanyola?

Fa un parell d’anys quan em preguntaven per això sempre deia que sí, però que al final de la meva carrera, perquè el futbol femení a Espanya no estava a un nivell alt. Però en els últims anys la meva percepció ha canviat. Cada cop es treballa millor en la base, s’han creat referents femenins, la lliga i els clubs estan apostant més fort, es retransmeten partits, les condicions estan millorant. Així que d’una banda m’agradaria formar part d’això, però de l’altra sóc conscient que la lliga espanyola continua per sota d’altres i realment ara molts pocs equips et donen la possibilitat de ser professional i de mantenir el meu nivell. Veurem.

stats