Tenim un problema, Robert Lewandowski

BarcelonaS'equivoca, Robert Lewandowski. S'equivoca quan es posa massa nerviós dins del camp. S'equivoca quan no li vol donar la mà a Lamine Yamal en ple partit. Especialment perquè es tracta del jove català. Si has de posar-te seriós amb un company, que no sigui amb un nano de 16 anys. Sembla nerviós, el polonès. Venia d'una ratxa horrible de partits, tothom espera molt d'ell i l'estil de joc no li acaba de fer el pes. Quan va marcar el magnífic gol de l'empat va venir a dir que una bona centrada que rebia, un gol que feia. Sí, l'estil del Barça, jugant per dins, intentant abastir a João Félix o Pedri, no l'acaba de beneficiar. El desconnecta massa del joc. A ell li interessarien les centrades i viure més a dins de l'àrea. I sumant-ho tot, es posa nerviós. Però no pot fer pagar els plats trencats a un noi de 16 anys, encara que s'equivoqui, que va equivocar-se. Encara que fos una mica gana en algunes jugades, que va ser-ho. Si has de parlar amb ell, que sigui en altres termes. I que sigui a dins del vestidor.

S'equivoca Lewandowski quan no admet, amb normalitat, que va equivocar-se. No passa per res per admetre que et vas escalfar. Perquè la segona part de la història és aquesta: es va equivocar, sí. I què? ¿Que no ens passa a tots, que sota pressió perdem els papers de tant en tant? Es demana perdó, se n'aprèn i se segueix endavant. En general Lewandowski cuida els joves. Parla amb ells, hi fa broma, els aconsella. A Hamburg, el dia anterior de jugar contra el Xakhtar, van passar-se una bona estona a la gespa parlant, interactuant. En part, el gest de Lewandowski neix perquè té prou confiança per fer-ho. A tots ens passa que a vegades ens barallem amb els nostres millors amics, amb qui tens prou confiança per saber que en poques hores estarà oblidat. Si algú de fora veiés aquella baralla pensaria que som impresentables, quan en realitat és només un moment de tensió més. A tots ens passa.

És totalment compatible dir que Lewandowski va equivocar-se amb creure que no podem valorar el que va passar com si fos una foto fixa, sense mirar el context, sense analitzar com es porten tota la setmana. Tot té un context, en aquesta vida. I més que el gest a Lamine Yamal, em preocupa veure un davanter que es baralla molt amb els àrbitres, que deixa anar missatges a Xavi sobre l'estil de joc i que sembla enfadat amb el món. La tàctica no l'ajuda, però des que va tornar del Mundial sembla un altre. El Barça necessita la millor versió del polonès, i ara mateix sembla atrapat pels dubtes, profundament incòmode sobre la gespa. I la culpa no és de Lamine Yamal. Ell va pagar els plats trencats.