Primoz Roglic, un gegant als llacs de Covadonga
El ciclista eslovè s'encamina cap al seu tercer triomf a la Vuelta després d’una exhibició èpica sota la pluja
No tots els ciclistes poden guanyar als llacs de Covadonga. Paratge de gran bellesa, selecciona per a la glòria només un corredor, un escollit, cada cop que la Vuelta fa cap a terres asturianes. Mentre castiga els altres a la penitència de pujar com poden la Huesera, el tram més dur de l'ascens, pensant només en acabar, un valent vola cap a la posteritat. Sap que el seu nom serà escrit a la pedra dels llacs per recordar la fita com a part d'un capítol nou d'una preciosa història en un racó on es viu de llegendes i relats èpics. Però si abans els protagonistes eren reis, bruixots i guerrers, ara ho són ciclistes.
Primoz Roglic té alguna cosa de bruixot i alguna cosa de guerrer. L’eslovè, de 31 anys, no és fàcil de desxifrar. Quan la carretera fa pujada mai saps si li fallen les cames o se sent fort. Mai saps si està gaudint o està patint. L’envolta una aura de misteri mentre castiga els rivals amb el seu ritme. Als llacs de Covadonga, Roglic ha aconseguit potser la victòria més bonica de la seva carrera, en imposar-se a la 17a etapa (185,8 km). Si la segona setmana de la cursa els favorits s’havien amagat, cedint el protagonisme a actors secundaris, a Covadonga no hi havia lloc on amagar-se. Era l’escenari en què un munt de corredors deien que atacarien, amb l’objectiu d’arribar a la darrera jornada amb opcions de superar Roglic a la general, ja que l’eslovè també roda bé a les contrarellotges. I la darrera etapa és una contrarellotge. Però els que aspiraven a sortir de les dues etapes de muntanya asturianes per davant de Roglic l'han perdut de vista. Han topat amb la realitat: Primoz Roglic guanyarà aquest cap de setmana la Vuelta a Espanya per tercer cop consecutiu, i igualarà la fita del suís Tony Rominger (campió el 1992, 1993 i 1994) i de Roberto Heras (2003, 2004 i 2005).
Bernal ho dona tot, sense recompensa
En lloc d’amagar-se, de ser fred i calculador, Roglic ha transformat l’etapa en una oda d’amor al ciclisme. Tot hi acompanyava: un recorregut espectacular; el clima, amb molta pluja i boira esperant els valents; un munt de carreteres per ponts medievals i poblets engalanats amb la creu de la victòria asturiana. Abans d’enfilar els llacs, calia pujar dos cops la Collada Llomena. I és aquí quan el colombià Egan Bernal ha atacat. El guanyador del Giro, massa lluny del liderat, havia avisat que atacaria. “Tinc poc de perdre”, deia. Dit i fet. Ara, el que pocs esperaven és que Roglic el seguiria. En lloc de quedar-se controlant els seus rivals més directes, l’eslovè ha trencat la cursa. “El que ha fet Roglic és de ser molt valent. Jo no tenia res a perdre, ell sí. Mereixia guanyar”, deia el colombià al final de l’etapa. Al travessar la línia d'arribada, Roglic ha deixat anar un crit salvatge, dels que neixen dins la panxa. Sabia que recordaria aquest dia tota la vida.
Roglic i Bernal han rodat junts fins a arribar als llacs, on el primer, sense aixecar-se de la bicicleta, ha anat imposant un ritme que ha fos el segon. Rodant a un mitjana de més de 40 km/h, el ciclista de l’equip Jumbo-Visma ha recuperat el mallot vermell i ha deixat gairebé sentenciada la general. Bernal s'ha quedat sense premi a la classificació, però s'ha guanyat el respecte de tothom. “El seu atac ha sigut preciós”, deia Roglic. “Entenc el ciclisme així, m’agrada atacar”, afegia el colombià, que es desfeia en elogis amb un Roglic que admetia que “al ciclisme sempre hi ha un risc, però he preferit arriscar” en referència al descens de la Collada Llomena sota la pluja, on va caure el fins ahir líder, el noruec Odd Christian Eiking (Intermarche). Roglic, però, ha pogut finalment afegir el seu nom a la llista de guanyadors als llacs des que ho va fer per primer cop el basc Marino Lejarreta el 1983. Com Perico Delgado, Robert Millar o els colombians Nairo Quintana, Lucho Herrera i Oliveiro Rincón. Noms eterns de grans escaladors.
El mallorquí Enric Mas, per la seva banda, ha quedat segon a 2,22 minuts a la general, i el colombià Miguel Ángel López, tercer a 3,11. Els dos ciclistes del Movistar s'han mostrat massa porucs, sense respondre mai a un Roglic que ha rodat sol, entre la boira, cap al triomf. El repte de Mas ara és confirmar que pujarà per segon cop al podi d’una Vuelta que viurà aquest dijous la seva etapa reina, 162,6 km entre Salas i l’alt del Gamoniteiru.
