Rose i el pes de les sensacions

BarcelonaUn principi de l'esport diu que els jugadors són els que guanyen els títols, però la realitat és que el valor dels entrenadors és tan patent com indispensable. En la Ryder Cup el capità i vicecapitans han d'escollir qui juga, qui es reserva i quines parelles disputaran els partits subratllats en vermell. Una tasca especialment valuosa els dos primers dies de competició, definits en formats tan diferents com el 'fourball' (compta el millor resultat de cada duet) i el foursome (els jugadors s'alternen els cops).

En l'estrena, amb vuit punts en joc (del total de 28), l'objectiu és portar les sensacions al teu terreny. Una Ryder no es guanya el primer dia, però se sustenta en les inèrcies que en el golf s'amaguen en cada partit, cuinat a foc lent amb cada cop, amb cada decisió. Per això al matí, en els 'fourball', l'equip nord-americà no va perdre la calma i va capgirar (finalment 2,5 a 1,5) en els últims forats una tendència que descrivia domini europeu. Un domini que va fer-se palès altre cop en el començament de les partides de tarda, les de 'foursome'. En els primers forats els quatre partits tenien color blau (l'europeu), però el pas de la jornada va tornar a evidenciar la irregularitat de McIlroy (número u del món) i Sergio García, que McGinley va col·locar junts amb la intenció d'assegurar dos punts. En van sumar mig, i cap dels dos va vestir-se del líder que un capità busca des del principi. Per fortuna, allà estaven els anglesos Justin Rose i Lee Westwood.

Rose va ser el primer focus per al Vell Continent. El britànic es va mostrar molt sòlid i encertat al green, i va enlairar el joc del suec Stenson per esdevenir la única parella que va guanyar els dos partits. Westwood, un fix des del 1997, va ser l'elecció més discutida del capità. Amb el punt d'ahir s'apropa als rècords del també anglès Nick Faldo i esvaeix dubtes.

Del cantó nord-americà, ni Mickelson ni Furyk van ser el múscul per greixar la maquinària d'un equip que va salvar el debut precisament amb els debutants. Spieth i Reed van funcionar com una parella experta, y Walker va ser un excel·lent company per a Fowler, amb qui va sumar dos empats. El primer amb sabor a victòria, i el segon amb regust amarg, ja que McIlroy i García els hi remuntaven dos cops en els dos últims forats amb un gran cop de cada un d'ells. Dos talents que no van fer un bon joc, però que van saber elevar un desenllaç molt favorable al bloc europeu (3,5 per 0,5 en la sessió de tarda per a un 5-3 global), remarcant el valor dels intangibles en un dia marcat pel vent que van tancar amb triomf el duet Dubuisson/McDowell, demostrant molt bona química i una notable solvència. Un punt que només va certificar que, a nivell col·lectiu, les bones sensacions pertanyen a Europa. I això, en la Ryder, sempre té un pes inequívocament especial.

Consulta aquí els resultats en directe i aquí el canal oficial de You Tube.