L’Espanyol posa a prova el fortí de David Gallego sense RDT
Amb la baixa del seu davanter referència, els blanc-i-blaus visiten un Sporting que no coneix la derrota com a local a Segona
Reforçat per les victòries contra el Mallorca i el Sabadell, l’Espanyol buscarà aquest diumenge (16 h, #Vamos) un nou triomf en un dels pocs estadis que es mantenen inexpugnables aquesta temporada. Només vuit dels 202 equips de les dues principals categories de les cinc grans lligues europees no coneixen encara la derrota al seu propi estadi. Són el Bayern de Munic, el Wolfsburg, l’Eintracht Frankfurt, el Roma, l’Empoli, el Troyes, el Grenoble i l’Sporting que comanda un vell conegut de la parròquia espanyolista, David Gallego.
El tècnic de Súria està aconseguint a l’Sporting tot allò que no va poder assolir en la seva segona etapa al primer equip de l’Espanyol. Al Molinón no coneix la derrota després de tretze jornades com a local, mentre que a l’RCDE Stadium hi va perdre els quatre partits que va dirigir. Quatre partits en què l’Espanyol va rebre deu gols, quatre més dels que ha rebut el conjunt asturià a aquestes altures del curs. Un any i quatre mesos després de ser cessat d’un Espanyol en posicions de descens, ara lidera un equip consolidat en les posicions de promoció que no vol deixar escapar una bona oportunitat per veure la zona d’ascens directe a només tres punts de distància.
La il·lusió que es viu a Gijón contrasta amb la pressió que sent un Espanyol que no pot tornar a fallar si no vol complicar-se la vida. Quan encara resten setze jornades per al final, la curta distància –de només sis punts– que hi ha entre els blanc-i-blaus, segons, i els asturians, cinquens, convida a posar-se la granota de treball. Qualsevol nou entrebanc pot donar ales als nombrosos perseguidors que vigilen amb atenció els dos primers classificats. La lluita per l’ascens a Primera sembla més oberta que mai.
Sense RDT
La batalla al Molinón s'ha quedat sense el duel entre Uros Djurjevic i Raúl de Tomás, ja que el davanter blanc-i-blau finalment és baixa. Tots dos lideren les llistes de màxims golejadors (16 i 15 gols, respectivament) i rematades (66 i 56) de la categoria. Tots els gols del serbi els ha marcat amb la cama dreta, que també és la cama preferida de RDT (nou dianes). El madrileny, això sí, diversifica més les rematades: ha marcat tres gols amb l’esquerra i tres més amb el cap.
De Tomás vol batre aquest curs la millor marca golejadora de la seva carrera, les 24 dianes que va sumar amb el Rayo Vallecano el curs 2017-18. “Tant de bo pugui superar-la. M’intento superar, soc molt guanyador. Espero fer-ne més, però em conformo amb poder pujar a Primera”, va confessar dijous. Fa tres anys ho va aconseguir amb el conjunt de Vallecas i poc li va importar que Jaime Mata, aleshores al Valladolid, li pispés el guardó de màxim golejador de la categoria, amb 33 gols.
Aquesta temporada, a RDT se li presenta un escenari semblant sota les ordres d’un Espanyol que mai ha aconseguit el trofeu Pitxitxi ni a Primera ni a Segona. Qui més a prop s’hi va quedar va ser Julián Arcas, que la temporada 1952-53 va marcar 21 gols, tres menys que Telmo Zarra, de l’Athletic. Convertir De Tomás en el primer Pitxitxi espanyolista, un al·licient més de cara al tram final d’una temporada en què, tot sigui dit, tots els gols seran benvinguts.