Esports26/10/2019

Les urgències no permeten fallar al Ciutat de València

L'Espanyol visita el Llevant amb el desig d'extrapolar a la Lliga els somriures europeus

Roger Requena
i Roger Requena

BarcelonaPassi què passi aquesta tarda al Ciutat de València (15 h, M. La Liga), l’Espanyol dormirà en posicions de descens un cop finalitzi la jornada 10. Amb aquesta seran sis, com a mínim, les jornades consecutives que els blanc-i-blaus sumaran a la zona vermella, una dada preocupant i inèdita durant l’era Chen Yansheng (no passava des de principis del curs 2012-13). Abans d’aquesta ratxa, amb l’empresari xinès l’Espanyol només havia dormit tres jornades en descens (la 6 i la 7 del curs 2016-17, i la 3 del 2017-18). La preocupant situació a la classificació i el calendari imminent abans de la pròxima aturada (sortides a San Mamés i al Wanda Metropolitano i, pel mig, visita del València a Cornellà), sumar els tres punts al camp del Llevant (cosa que no aconsegueix cap equip des del 10 de març) és fonamental per a l’Espanyol. Els blanc-i-blaus respiren a Europa (7 punts en tres partits), però no aixequen el vol a la Lliga (5 punts en 9 jornades).

Per a aquesta visita, Pablo Machín farà seva una frase que David Gallego no va aconseguir plasmar del tot: “El nostre èxit serà que no hi hagi ni titulars ni suplents”. El tècnic de Súria volia que tota la plantilla se sentís partícip de l'equip en una temporada exigent amb partits el dijous i el diumenge. Va començar rotant força, però amb el pas de les setmanes, els canvis a la Lliga respecte a Europa van anar disminuint: sis novetats davant del Sevilla, set contra l’Alabès, quatre contra el Granada, cinc contra la Reial Societat i només dues contra el Mallorca. Dels cinc partits de Lliga posteriors a enfrontaments d’Europa League, només va esgarrapar un punt a Mendizorrotza. I va ser el dia en què va proposar més canvis. La resta, quatre derrotes.

Cargando
No hay anuncios

El desgast pels viatges i els partits continentals és un maldecap que Gallego no va saber gestionar. Machín ja ho havia patit al Sevilla. El curs passat, el tècnic de Sòria es va trobar en aquest escenari en 13 ocasions. El seu balanç és força més favorable: vuit victòries, dos empats i tres derrotes (contra Betis, Vila-real i Barça). Només en cinc d’aquests 13 partits, Machín va fer menys de cinc canvis a la Lliga respecte a l’onze europeu. “Vam jugar 50 partits, estàvem esgotats físicament i mentalment. Vam jugar tres prèvies per classificar-nos per a l’Europa League i vam patir moltes lesions”, va comentar fa uns mesos, un cop havia conclòs la seva etapa al Sevilla. Un aprenentatge del qual ha tret conclusions. La més significativa es va veure en la revolució a l’onze plantejada a Razgrad: nou cares noves respecte a l’alineació contra el Vila-real. Només van repetir Diego López i Bernardo, que probablement seran els únics que tornaran a jugar contra el Llevant.

Menys indiscutibles que el curs passat

L’Espanyol arrossega ara, amb dos mesos de competició, la mateixa càrrega de partits oficials (18) que la temporada passada va acumular fins al 16 de desembre, és a dir, en els primers quatre mesos. Aquesta concentració de minuts està exigint una rotació més constant per dosificar esforços. Només dos jugadors (Diego López i Roca) superen el 75% dels minuts totals (el curs passat n’hi va haver cinc). Nou jugadors més es troben entre el 50% i el 74% (Dídac, V. Sánchez, Vargas, Naldo, Javi López, Wu Lei, Darder, Melendo i Lluís), mentre que n'hi ha vuit que estan entre el 25% i el 49% (els tres puntes que han d’aportar els gols, Ferreyra, Calleri i Campuzano; a més de cinc peces complementàries importants com Granero, Calero, Pedrosa, Bernardo i Corchia). Per sota del 25% hi ha vuit jugadors: tres veterans condicionats per les lesions (David López, Iturraspe i Piatti) i cinc joves del planter que encara s’estan guanyant un lloc (Lozano, Puado, Pipa, Víctor Gómez i Melamed). Jugui qui jugui, a València cal sumar.