Experiments permesos en la cloenda de la fase de grups

Un Espanyol farcit de suplents rebrà el CSKA Moscou en un duel en què només hi ha diners en joc

Pablo Machín, entrenador de l'Espanyol
Roger Requena
11/12/2019
3 min

BarcelonaContrasta la imperiosa exigència que viu l’Espanyol a la Lliga amb la comoditat amb què podrà viure aquest dijous (21 h, M. Liga de Campeones) la cloenda de la fase de grups de l’Europa League davant del CSKA Moscou. Un partit en què el conjunt blanc-i-blau s’hi jugarà l’honor davant de l'afició, un petit pessic econòmic i, de manera simbòlica, mantenir vigent el rècord d’imbatibilitat europea que s’allarga des de fa 26 partits. Pel que fa a la classificació, el grup de Pablo Machín arriba amb la feina feta en l'última jornada, ja que sap que acabarà com a primer de grup passi el que passi davant del conjunt rus, cuer del grup i sense opcions matemàtiques de classificar-se per als setzens de final. L’Espanyol, per tant, ja sap que serà cap de sèrie en el sorteig dels setzens de final de l’Europa League, que se celebrarà dilluns vinent a Nyon (13 h).

El partit d’aquest dijous, per tant, es presenta com una oportunitat excel·lent per fer uns experiments que ja es van anticipar en el tram final del segon partit contra el Ludogorets i al camp del Ferencváros. "Ens hem guanyat el dret que aquest partit no sigui determinant com el de diumenge. Segur que hi haurà futbolistes que voldran mostrar el nivell que tenen, alguns que surten de lesió. Esperem poder acabar el partit sense cap contratemps”, ha comentat a la prèvia Machín, que tornarà a tirar dels menys habituals. La disputa de tres competicions obliga a estirar al màxim una plantilla que compta amb 23 fitxes del primer equip, a més de Pol Lozano i Víctor Campuzano, que tot i que mantenen fitxa del filial, treballen en la dinàmica dels adults. Aquests són dos dels sis joves que s’han estrenat aquest curs, juntament amb Nico Melamed, Víctor Gómez, Kevin Soni i Moha Ezzarfani. Feia set anys, des de la temporada 2011-2012, amb Mauricio Pochettino, que no es donaven tants debuts de jugadors del planter amb fitxa del filial. Aquella temporada van poder fer-ho set jugadors: Cristian Gómez, Thievy, Christian Alfonso, Bacari, Quaye, Canal i Víctor Álvarez. Aquell va ser l'últim curs, fins a l’actual, en què 30 jugadors o més van tenir minuts oficials amb el primer equip (32). Enguany, amb Gallego i Machín, ja n’han debutat 30. I aquest dijous se'n sumarà un més, el porter Andrés Prieto, inèdit fins ara. La xifra d'enguany supera gairebé en dos el nombre de jugadors utilitzats de mitjana per l'Espanyol en aquest segle XXI (27,95, 3,9 dels quals amb fitxa del filial). Encara queden lluny, però, les dues temporades en què els blanc-i-blaus van batre el rècord de tot el futbol espanyol pel que fa a jugadors utilitzats en un mateix curs: 45 el curs 1998-1999 i 43 el 1999-2000.

Sis debutants amb fitxa del filial

“No tenia dubte que Campuzano i Lozano serien jugadors del primer equip, però s’ha de saber quan els necessitem. Tenen molt de nivell i poden competir perfectament”, va anticipar fa uns mesos Gallego, que els va obrir les portes del primer equip. “Tots tenim les mateixes opcions amb ell. Cadascú sap quin és el seu rol i hi som per sumar”, va anotar el migcampista, que va mostrar la seva emoció després de debutar en la primera jornada de la fase de grups: “Fa molts anys que soc aquí i veure't de titular al primer equip és especial, molt maco, tots els nois de la base diran el mateix; crec que li va fer més il·lusió al meu pare que a mi, és un premi”. Unes sensacions similars a les que van experimentar els altres joves. “És un somni debutar i marcar gols, sobretot a Cornellà. Espero que siguin els primers de molts. Gallego em va dir que fos jo mateix, que estigués tranquil, que això m’ho he guanyat”, va sincerar-se Campuzano, un dels que s’ha guanyat a pols tenir un protagonisme notable. “Quan són a la primera plantilla és perquè tenen capacitat per estar a Primera. Jo no miro contractes ni DNI, i sí el rendiment”, va puntualitzar Machín. Amb el tècnic sorià, Víctor Gómez va passar del filial en un primer equip en què es va veure afavorit pel canvi de sistema: “És un futbolista de futur i ho pot ser de present. Tenia referències seves. Ha entrenat bé i, davant el dubte, he decidit posar-lo”. El lateral també va mostrar-se agraït: “És el club que porto al cor des de sempre. Vull transmetre a l’afició que per aquests colors ho donaré tot des de sempre i per sempre”. El plus emotiu és un factor a tenir en compte. Més puntuals van ser els debuts de tres jugadors que només han pogut participar en un partit, Melamed, Soni i Ezzarfani. “Em va costar més dormir la nit després del partit, per la tensió i l’adrenalina”, va reconèixer el primer. Són el futur, però ningú els descarta per a un present en què l’Espanyol necessita el màxim de talent disponible.

stats