Dos retorns amb morbo que van anticipar les mancances del projecte
Rubi i Borja Iglesias tornen a un RCDE Stadium que ha passat d'idolatrar-los a criticar-los
BarcelonaFins fa pocs anys, el Betis era un conjunt rebut amb simpatia per un RCDE Stadium que millorava notablement la seva entrada per l’elevada presència de seguidors bètics residents a l’àrea metropolitana de Barcelona. Pocs rivals, de fet, han aconseguit tenyir les grades del recinte espanyolista d’un color diferent al blanc-i-blau com ho feia un Betis que es veia acompanyat de seguidors repartits per tot l’estadi, molts d’ells convidats per socis periquitos. La cordialitat a la grada també era present entre els dirigents, fins al punt que el mateix Betis va ser l’últim conjunt convidat a disputar el Trofeu Ciutat de Barcelona el 2015.
En els últims anys, però, tres operacions en el mercat de fitxatges han enrarit les relacions fins a aconseguir que nasqués, als despatxos, una rivalitat que portarà que el Betis sigui rebut aquesta tarda (16 h, M. La Liga) amb força hostilitat per part de l’RCDE Stadium. “Entenc el desaire que ha pogut tenir l’Espanyol amb aquests casos, t’has de posar en el seu lloc. Però ells han vist l’oportunitat per créixer. Provem de tenir la millor relació amb els clubs, però sabem que hi ha operacions on pots sortir perjudicat. Amb l’Espanyol sintonitzem bé amb els seus dirigents i direcció esportiva, has d’acceptar que un jugador pot passar d’un club a l’altre”, va puntualitzar el conseller delegat bètic, José Miguel López Catalán. El cas de Pau López va ser el tret de sortida. El curs passat el van rebre amb crits de “Pau, muérete” després que el porter decidís no renovar el seu contracte i marxar lliure al Betis. “No marxo per diners, sinó per sentir-me a gust i valorat”, va dir el porter del planter, que va lamentar que l’Espanyol va trigar molt a presentar-li una ampliació de contracte. El club espanyolista no li va oferir renovar fins mitjans de novembre, un mes i mig abans que pogués negociar amb altres clubs. Aleshores, però, ja tenia lligat un preacord amb el Betis. “Quan va arribar l’oferta, ja era massa tard. La gestió no ha estat la correcta”, va afegir López, ara al Roma, que en va pagar l’estiu passat 24 milions al Betis. Fa poques setmanes, el porter va lamentar la manera com va marxar del club on es va formar: “Vaig cometre un error, em vaig equivocar. No pots acomiadar-te com ho vaig fer d’un club on vaig estar 9 anys”. El porter va lamentar haver perdut l’afecte i el respecte de l’afició, si bé va reivindicar que no es penedia de la decisió presa.
Les relacions entre Betis i Espanyol, però, es van tensar especialment l’estiu passat amb els casos Rubi i Borja Iglesias, dos dels principals artífexs del gran curs passat dels blanc-i-blaus. El primer va aconseguir fer brillar un club que va tornar a Europa 12 anys després, mentre que el segon va firmar 20 gols en el seu primer i únic curs, unes xifres només superades pels 23 de Josep Juncosa. Tots dos van deixar l’Espanyol pagant les seves clàusules: 900.000 euros i 28 milions, respectivament. Aquest diumenge seran rebuts amb xiulets per part de la majoria d’una afició que no entén per què van marxar d’un projecte europeu per anar al Betis. “Sobta que a l’Espanyol hi hagi hagut tres casos amb el Betis on la manera hagi estat la mateixa. Hi ha alguna cosa amb ells en la negociació que queden lligats i no volen ni sentir a parlar d’una contraoferta. Durant l’intent de renovació del Borja, per exemple, li era igual què li oferíem”, expliquen a l’ARA des dels despatxos nobles del club. El gallec volia marxar a la Premier, però va acabar sent seduït pel projecte dels andalusos. “¿Els motius de la meva sortida? La magnitud i prestigi que té el Betis, no només a escala nacional. L’afegit del míster [Rubi], que m’ha mostrat confiança i el projecte”, va reconèixer el gallec, que va ser professional fins al seu últim dia a l’Espanyol, a qui va ajudar amb gols a les prèvies europees. “Estic convençut que he pres una gran decisió, tenim un equipàs i ganes de créixer i lluitar per coses maques”, va insistir. Sense ell, el club espanyolista ha perdut molt de gol.
“En cap cas he vingut al Betis per un tema econòmic”, va defensar-se Rubi, que va ser el primer a advertir que l’Espanyol s’equivocava en no donar un impuls esportiu més gran a aquesta temporada. “Vaig traslladar a la direcció esportiva els dubtes sobre el projecte esportiu del curs 2019-20 i sobre la meva inseguretat contractual, però malgrat alguna promesa realitzada que la 2018-19 seria l’última temporada amb dificultats, se’m va traslladar que seria complicat reforçar-se per poder competir amb les millors condicions”, va lamentar el maresmenc, crític amb el fet que Chen no es reunís amb ell i sí amb altres entrenadors del club. Rubi ni tan sols va voler escoltar la proposta de renovació espanyolista. “L’Espanyol volia fer un esforç brutal per renovar-lo”, va defensar Òscar Perarnau, a qui va agafar per sorpresa la seva sortida. “No m’ho esperava ni ho entenia. Pensava que la part emocional estaria per sobre de la racional. El temps li donarà o li prendrà la raó”, va afegir David López sobre la sortida del tècnic. El santcugatenc, curiosament, va estar entrenant uns dies en un gimnàs de Sevilla l’estiu del 2016, però no va arribar a tancar la seva sortida al Betis i, finalment, va tornar a l’Espanyol.
Un projecte més ambiciós
El Betis va oferir a Rubi i a Borja un projecte ambiciós –a l’estiu van firmar jugadors com Fekir i ara hi volen sumar Aleñá o Ferreira-Carrasco– que busca tornar a Europa i dos salaris considerables, superiors als 3 milions d’euros anuals. “Més salari, diversos anys més de contracte en un projecte a l’alça i, possiblement, el fet que els cedeixin un percentatge dels seus drets. Pau, per exemple, podia rebre entre un 5% i un 10% del seu traspàs al Roma, encara que hi va acabar renunciant per tancar el tracte. No descarto que amb Borja hagin fet el mateix”, apunten fonts de Sevilla, que confirmen que el factor econòmic ha estat fonamental. Un fet criticat per part de l’afició espanyolista. Alguns seguidors, de fet, ja es preparen per llançar al camp bitllets amb la cara del maresmenc i la del gallec. L'estima que els professaven ara és rebuig. Dos dels responsables del passat més brillant de l’Espanyol amenacen ara amb enfosquir un futur que, probablement, tots dos van anticipar. Ells veuen Europa a quatre punts mentre l'Espanyol és cuer.