Quant es cobra per guanyar una medalla d'or olímpica?

BarcelonaEl govern de Sèrbia va premiar amb 200.000 euros el tenista Novak Djokovic i el seu entrenador, Viktor Troicki, per guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics. El Comitè Olímpic Internacional no paga res i cada país té la potestat de decidir quants diners atorga als seus campions i campiones. Singapur, que ingressa 620.000 euros als seus herois olímpics, és l'estat més generós.

La xifra acostuma a ser diferent en funció de si l'esportista competeix sol, en parella o en una modalitat per equips. En el cas espanyol, els premis individuals són de 94.000 euros (or), 48.000 euros (plata) i 30.000 euros (bronze). En els esports en què es competeix per parelles, la xifra baixa a 75.000 euros, 37.000 euros i 25.000 euros, respectivament. La quantitat més pobra és per als integrants d'un equip, que cobraran 50.000 euros si pugen al calaix més alt del podi, 29.000 euros al segon i 18.000 euros al tercer.

A més dels premis econòmics, els esportistes espanyols també opten a beques anuals. Aquestes ajudes (Beques ADO) reparteixen als atletes 60.000 euros si s'emporten l'or, 45.000 euros si aconsegueixen la medalla de plata i 30.000 euros si obtenen el bronze. La quantitat es cobra durant dos anys.

La remera Aina Cid, que ha obtingut a París el seu tercer diploma olímpic, reconeix a l'ARA que un dels problemes de les esportistes que practiquen esports minoritaris és la falta d’ajudes econòmiques. "Hi ha molts obstacles dels quals, com que els hem tingut tota la vida, no som conscients. És com si assumíssim que els tenim preacceptats, que formen part del camí. Sense el suport de la meva família i de la federació no hauria arribat aquí. És veritat que fa falta visibilitat i suport dels mitjans de comunicació. Soc dona i practico un esport minoritari, em costa trobar ajudes. Des de fora no es valora el treball que fem en el nostre dia a dia. L’esport s’ha de promocionar més; no només des del punt de vista de la salut, sinó també com a eina de comunicació", diu.

Un dels problemes amb què es troben esportistes com Cid és la dificultat per preveure els ingressos que tindran. "La professionalització no existeix. Si tinc resultats, a mi em paga el Consell Superior d’Esports. Si no, fico les mans a la butxaca i me'n vaig cap a casa. Tot i tenir bons resultats, la inversió privada en els esports minoritaris és molt difícil. Si tens la sort de trobar un patrocinador, ja et pots donar per satisfeta. És un peix que es mossega la cua. Com que tenim poca visibilitat, tenim pocs patrocinadors. A més, tot són obstacles", assegura. La Federació Internacional de Rem, per exemple, limita el nombre de logos que es poden portar.

"Apunto les despeses en una llibreta"

L'esportista d'Amposta s’ha acostumat a viure en la incertesa. "Si un any tinc resultats dolents, això em suposa una inestabilitat econòmica molt gran. És un daltabaix. Si els resultats són bons, t’has d'organitzar molt bé perquè els diners, a més, t’arriben l’últim dia de l’any. Jo vaig apuntant totes les despeses en una llibreteta. A més, les ajudes oficials són només per a esports olímpics. Pots ser campiona del món d’una modalitat no olímpica i no rebre res", resumeix.

El programa Team España ha dedicat 48 milions d'euros al cicle olímpic que ha fet la transició entre els Jocs de Tòquio i els de París. El consell de ministres va aprovar el passat mes de juny el reial decret pel qual es regula la concessió directa de subvencions als comitès olímpics i paralímpics espanyols per més de 7,5 milions d'euros. L'objectiu és sufragar les despeses derivades de la participació en els Jocs de París.

Del total de 7.565.000 euros, 2.925.000 corresponen al Comitè Paralímpic Espanyol. Això suposa un increment d'1.025.000 euros respecte al 2021 (un 54% més), quan es van disputar els Jocs de Tòquio. Aquest augment respon, entre altres raons, a l'adopció per part del govern d'Espanya d'una mesura que equipara per primera vegada els premis per medalla que perceben els esportistes olímpics i els paralímpics.