La pressió alta del rival asfixia el Barça

BarcelonaEn 10 dels 11 partits d’aquest 2017 els rivals han pressionat el Barça al seu propi camp. Tots, menys el Vila-real, la millor defensa de la Lliga, un bloc dissenyat per parapetar-se a la seva pròpia àrea. La pressió alta dels rivals s’ha convertit en un autèntic maldecap per a Luis Enrique, que no aconsegueix la fórmula idònia per poder superar les línies oponents i penalitzar els espais buits que deixen al darrere. I això que el cos tècnic blaugrana ha anat introduint variants tàctiques, solucions als entramats defensius que dibuixen els entrenadors rivals que han disseccionat al mil·límetre el Barça. El que abans es considerava un suïcidi futbolístic contra aquest equip -donar espai per córrer al trident- ara forma part del manual d’estil dels rivals per ofegar el conjunt català: del que es tracta és que la pilota no arribi al trident en condicions.

Recentment, en l’eliminatòria de Copa que va enfrontar els dos equips, el tècnic de la Reial Societat, Eusebio Sacristán, va explicar que Luis Enrique és un gran analista -“Ens han estudiat molt”, va dir el de Valladolid-. El Barça, conscient que els altres equips pressionen molt amunt i de maneres diferents, ha buscat alternatives per no perdre pilotes a prop de la porteria pròpia. Exemples: un interior (Denis) i el pivot (André Gomes) acostant-se a Cillessen per donar sortida per dins, despenjant l’altre interior (Rakitic) a la zona central, fent línia de tres amb els laterals. També sumant Sergi Roberto per dins al costat d’André i Denis. O bé amb sortides en llarg de Cillessen per superar la primera línia de pressió aprofitant el seu xut, llarguíssim i precís. El rècord van ser les 19 contra la Reial Societat. Dimarts van ser-ne 13, mentre que a la Lliga, contra el mateix rival, un Atlètic de Madrid més expectant, van ser només 3 passades en llarg de Ter Stegen.

La pressió rival està asfixiant el Barça, incòmode en el joc, sense governar els partits tot i sortir-ne victoriós en la majoria per la seva gran efectivitat. Ara bé, les dades generen preocupació: dels últims 7 duels disputats, tots amb pressió alta del rival, el Barça només ha xutat més que l’oponent en un, contra l’Athletic Club al Camp Nou. En total, 93 xuts en contra, 81 a favor. Més de 13 ocasions en contra de mitjana. El descontrol penalitza.

Contra l’Atlètic de Madrid, el missatge de Luis Enrique amb l’alineació va ser clar: el Barça treia un mig del camp per mantenir el control amb André, Denis, Rakitic i l’ajuda d’Arda, reservant Mascherano a la banqueta. Però l’equip, en part pels dubtes que generava l’1 a 2 de l’anada, no va saber desfer-se de la xarxa que llançaven els homes de Simeone. En la roda de premsa posterior al partit, l’asturià va posar molt èmfasi en una qüestió que servia per explicar els mals minuts del Barça, la “por” dels seus jugadors: les imprecisions que van tenir als minuts inicials van fer-los dubtar cada vegada més.

Luis Enrique es desesperava a la banda. Demanava que l’equip sortís endavant, i Piqué li responia que no podien. El Barça naufragava. La pressió alta fa que l’equip sigui més directe. Fins i tot quan se supera la primera línia rival, s’acostuma a accelerar per trobar el trident. Això allarga el bloc com un xiclet, amb molts metres entre els de dalt i el mig del camp, penalitzant sobretot a l’hora de recuperar la pilota. Si l’equip no és compacte -el joc de posició és això- la recuperació després de pèrdua és menys efectiva. Luis Enrique treballa per aportar llum. Arriba el tram decisiu, arriba la Champions, i els rivals han localitzat el taló d’Aquil·les blaugrana, un taló més esquerdat per les absències d’Iniesta i Busquets.

Un mateix rival, un mateix resultat, dos partits oposats

Atlètic de Madrid en Lliga al Camp Nou, sense sortir a buscar el Barça. Atlètic de Madrid en Copa, al Camp Nou, anant a buscar el Barça. Mateix resultat. Sensacions oposades. Les dues imatges que acompanyen aquest text són de la sortida de pilota dels dos centrals del Barça en aquests dos partits. A la Lliga, el Barça va jugar en camp contrari, i entre Mascherano i Piqué van tocar en camp contrari 68 pilotes.Dimarts, en canvi, Umtiti i Piqué van fer 9 passades superada la línia medul·lar, només 3 del central barceloní.

Dades que ajuden a entendre el nou escenari

19

Sortides en llarg de Cillessen contra la Reial Societat a la Copa, al Camp Nou. Dimarts, contra l’Atlètic, van ser 13. En Lliga, contra els matalassers, quan la pressió no va ser tan alta, van ser 3.

8

Recuperacions dels migcampistes del Barça contra el conjunt de Simeone, cap a camp contrari. Contra el mateix rival, en Lliga, però amb la defensa madrilenya replegda, van ser 17 (7 en camp rival).

6

En els últims 7 duels, tots amb equips que han pressionat alt, el Barça només ha xutat més que el rival en un, contra l’Athletic. Més de 13 xuts en contra de mitjana.