ESPORTS
Esports09/04/2020

Presons d’or per als esportistes

Abans de Ronaldinho, altres estrelles ja han gaudit d’un pas per la presó relativament còmode

Toni Padilla
i Toni Padilla

BarcelonaQuan el boxejador Mike Tyson va entrar a la presó el 1992 acusat de violació es va enfonsar. “Els primers dies un pres en va apunyalar un altre i no ens deixaven sortir de la cel·la ni per anar al gimnàs. Va ser dur”, va explicar després de ser alliberat el 1995. Però els tres anys que va passar en una presó d’Indiana va rebre un tracte privilegiat. Els guàrdies de seguretat li demanaven consells per combatre, li permetien estar més estona al gimnàs i estar més estones amb les visites que rebia. Tot fins que el va venir a visitar el cantant de hip-hop Tupac Shakur, que tenia diferents lletres que afirmaven que calia matar els policies. Aquella visita no va agradar gaire als guardes.

L’esport sempre ha sigut un ascensor social que ha permès a joves nascut en entorns complicats fer-se rics ben ràpid. Tyson havia sigut detingut per petits delictes 28 cops abans de fer els 16 anys, per exemple, i va acabar en una mansió on tenia tigres i lleons. Però pujant tan de pressa molts esportistes perden el nord i acaben a la presó, on solen acabar tancats en gàbies d’or, envoltats de presos i policies que volen escoltar les històries que tenen per explicar. Ronaldinho n’és l’últim cas. Quan va acabar detingut al Paraguai acusat de portar documentació falsa i formar part d’una xarxa que blanquejava diners il·legals, el brasiler es va trobar en una presó d’alta seguretat amb tantes comoditats que podia jugar partits de futbol platja. Un cop l’han alliberat amb una ordre d’arrest domiciliari, l’han tancat en un hotel de cinc estrelles esperant veredicte. Res de nou. Ser una estrella de l’esport ja va permetre abans a altres futbolistes gaudir de comoditats que altres no tenien.

Cargando
No hay anuncios

Comoditats al gulag

El 20 de març del 1942, Nikolai Stàrostin, gran capità de l’Spartak de Moscou, va ser detingut el mateix dia que la KGB enxampava els seus tres germans, tots ells futbolistes. Stàrostin sempre va sospitar que el van detenir ja que el cap de la KGB, Lavrenti Pàvlovitx Béria, estava tip de veure com l’Spartak derrotava el Dinamo, el club controlat pels serveis secrets. Els germans Stàrostin van acabar enviats al gulag en un cas que encara avui no genera consens a Rússia. Els van investigar per revendre roba esportiva, però també per un suposat intent d’assassinat de Stalin sense cap ni peus quan jugaven un partit amistós davant del gran líder soviètic. Fos com fos, els germans van ser enviats als gulags i tots en van tornar bé de salut. “Malauradament molts intel·lectuals o científics no s’adaptaven a la brutalitat dels camps. Tenia por, però un cop hi vaig arribar, els caps del gulag volien sopar amb mi, volien jugar amb mi, així que em cuidaven”, va recordar Stàrostin un cop va caure l’URSS. Tots els seus germans van rebre un tracte similar. Van rebre una bona alimentació perquè els guàrdies volien jugar partits amb ells. Si fa no fa el mateix li va passar a Eduard Streltsov, un dels millors jugadors de futbol soviètics dels anys 50, a qui també van enviar a un camp de treball en un altre cas estrany. Oficialment el van acusar de violació. Però a Rússia tothom dona per fet que el van castigar per anar a la seva, sense fer cas dels consells de les autoritats, que el volien convertir en ambaixador de la causa soviètica. Anys més tard, als anys 80, un altre futbolista conegut per viure de manera esbojarrada, el nord-irlandès George Best, va passar uns mesos en una presó de Sussex, al sud d’Anglaterra, per agredir un policia que el va aturar conduint borratxo. El seu pas per la presó va ser ben còmode, amb tots els presos cuidant-lo mentre ell explicava les seves aventures, dins i fora dels terrenys de joc, ja que era conegut per les seves festes i les seves amants.

Cargando
No hay anuncios

En una altra època i en una cultura diferent, tampoc es va poder queixar el jugador de futbol americà O.J. Simpson. El 1994 va protagonitzar el cas conegut com el judici del segle quan va ser acusat d’assassinar la seva exdona Nicole Brown Simpson i el cambrer Ronald Goldman, de qui es deia que era amant de Simpson. O.J. Simpson, un dels millors jugadors de la història, va provocar un terratrèmol mediàtic que va portar fins al límit el sistema judicial nord-americà en un cas que va barrejar debats sobre racisme, masclisme i ètica. Simpson va ser absolt, però anys més tard va entrar a la presó acusat de robatori amb armes. Aquest cop sí, va entrar en una presó de Nevada, on va ser rebut amb aplaudiments pels altres reclusos. Simpson s’hi va passar 7 anys empresonat. Va donar entrevistes i va sopar dos cops a casa del cap de la presó.

Però no tots els esportistes han rebut privilegis. El boxejador Rubin Carter, conegut com a Hurricane, es va passar 20 anys entre reixes per un crim que no havia comès. El cas, que va inspirar una cançó de Bob Dylan i una cançó, va posar sobre la taula el racisme de bona part de la policia i la justícia dels Estats Units.