El precedent espinós de l'agència que representa Ilaix Moriba

BarcelonaEn una entitat de la magnitud del Barça, poques vegades hi ha hagut un cas que generi tant de consens com la posició de força que ha adoptat el club amb Ilaix Moriba. La negativa del futbolista (i del seu entorn més directe) de no acceptar la renovació i d'exigir unes condicions econòmiques que els gestors blaugranes no estan disposats a assumir s'ha canalitzat amb una opinió pública majoritària a favor del club. Malgrat saber que tenia la confiança de Ronald Koeman i haver signat l'abril del 2019 una renovació milionària sense precedents al planter blaugrana, la decisió d'Ilaix de no renovar ha desembocat en aquest desenllaç: o surt traspassat mitjançant una operació que satisfaci el club o continuarà apartat de la disciplina del primer equip i del filial si no amplia el seu vincle com a blaugrana. La posició del Barça és clara: "Si no rebem una oferta molt bona, no el traspassarem i es quedarà al juvenil".

El cas del futbolista hispanoguineà de 18 anys ha causat decepció al Camp Nou, tal com han verbalitzat públicament tant el president Joan Laporta com el mateix Ronald Koeman. El Barça recorda que s'han fet esforços per formar i educar –tant dins com fora del terreny de joc– un futbolista al qual se li ha hagut de cridar l'atenció en més d'una ocasió durant l'etapa formativa. Les negociacions per a la renovació de l'any 2019 ja van ser complicades, però aquest estiu, amb un context agreujat per la delicada situació econòmica de l'entitat, l'agència de presentació Rogon –encapçalada a Espanya per l'agent Brais Lorenzo, que alhora és la persona de confiança tant del jugador com del seu pare, Mamady Moriba– ha esdevingut un os dur de rosegar.

L'agència alemanya, que va incorporar el futbolista a la seva cartera de representats avançant-se a altres empreses molt poderoses, ha fet una inversió amb el futbolista i saben que la situació contractual d'Ilaix fa que tingui cartell, sobretot a la Bundesliga i a la Premier League. Si finalment acaba fent les maletes abans del tancament del mercat, caldrà veure quina serà la seva nova destinació. Mundo Deportivo ha avançat l'interès de l'RB Leipzig, que satisfaria més les pretensions del futbolista i el seu entorn, i del Tottenham, que estaria més obert a aproximar-se al voltant dels 20 milions amb què podria sortir del Barça. Allà on vagi, el migcampista de 18 anys cobrarà més que al club blaugrana –i els seus agents podran treure rèdit del moviment del futbolista, una pràctica comuna en el món de la representació–, però només el temps dirà si la seva decisió és encertada futbolísticament.

El precedent de Max Meyer

Malgrat les diferències, hi ha un precedent d'un jugador representat per Rogon que va passar de ser una de les promeses més destacades del futbol europeu amb 22 anys a quedar-se actualment sense equip. Es tracta de Max Meyer, un mitjapunta alemany que va destacar al Schalke 04 especialment la temporada 2017-2018 quan el tècnic Domenico Tedesco el va reconvertir en pivot. Després de passar pel futbol formatiu del conjunt de Gelsenkirchen i convertir-se en un dels seus jugadors més prometedors, les dues parts no van arribar a una entesa per renovar el contracte (que acabava al final d'aquell mateix curs) i el futbolista va ser apartat al tram final de la temporada després d'unes declaracions al diari Bild en què qüestionava el director esportiu, Christian Heidel.

Tot i que la premsa especialitzada alemanya i anglesa va parlar de l'interès per fitxar-lo de clubs com el Bayern, l'Arsenal i el Liverpool, Meyer va acabar a les files del Crystal Palace perquè altres clubs de més renom no van estar disposats a assumir les pretensions econòmiques d'un futbolista que havia destacat aquell any a Alemanya, però amb una carrera encara per desenvolupar. De fet, a la premsa alemanya van sortir articles en què es qüestionava si l'elecció de Meyer havia estat encertada per continuar progressant com a futbolista i de si estava prou ben assessorat pel seu representant, Roger Wittman –és el fundador de Rogon–, a l'hora d'escollir el camí.

"Quan va transcendir que no renovaria, va sonar que aniria al Bayern. Havia fet una bona temporada al Schalke –va quedar segon a la Bundesliga, per darrere del conjunt bavarès–, però va acabar al Cristal Palace i això va sorprendre molt a Alemanya. Si et bases només en criteris esportius, és una decisió que costava d'entendre. El recordo com un futbolista que volia tenir la pilota al peu, que ordenava el joc i bastant posicional: unes característiques difícils d'encaixar amb un equip que practica un futbol directe com el Palace", explica el periodista Marc Mayola, analista de futbol internacional i especialment de la Bundesliga.

El periodista del diari britànic The Times Gary Jacob coincideix a dir que la seva arribada al Crystal Palace va ser sorprenent. "Recordo que durant força temps va estar vinculat amb el Tottenham i també amb altres grans clubs d'Anglaterra. Que acabés fitxant pel Palace va ser sorprenent. Van aconseguir el futbolista pagant només una petita quantitat al Schalke, corresponent als drets de formació, però pagant-li un gran sou, un dels més elevats del club [cobrava al voltant de 200.000 euros setmanals, segons les informacions del moment]".

Per la seva banda, Jack Rosser, periodista del London Evening Standard, destaca que el Palace "és conegut per pagar bons sous", però considera que això també ho podria haver aconseguit anant "a altres equips de la Premier". "La sensació de la secretaria tècnica del Palace és que havien fitxat un diamant en brut i que podia convertir-se en un gran jugador, però no va acabar sent així", afegeix Rosser. Després de passar sense encert pel Crystal Palace i jugar també un temps cedit al Colònia alemany, actualment Meyer no té equip.