"Pots portar un mapa, però si no saps interpretar-lo no serveix de res"

BarcelonaL'alcalde de Saint-Gervais, la localitat des d'on molts amants de la muntanya surten per intentar fer el cim del Mont Blanc, el més alt dels Alps, s'ha cansat de veure com les xifres d'accidents i de desapareguts i augmenten any rere any a causa de les persones que tracten de pujar-hi en un temps rècord. Així, ha decidit que, a partir d'ara, tothom qui vulgui emprendre l'aventura de pujar al cim haurà de portar un material específic de manera obligatòria. "Ja n'hi ha prou. Davant la falta de comprensió amb els missatges de prevenció, he decidit signar aquesta ordre municipal que entra immediatament en vigor. Lluitaré amb tota la meva energia perquè el Mont Blanc no es converteixi en la muntanya dels sacrificis humans i els rituals. El Mont Blanc no és un sender de 'trail', molts no ho entenen", va dir Jean-Marc Peillex, l'alcalde de la localitat francesa.

Peillex no és amant de l'estil lleuger que practica Kilian Jornet i, per tant, vol intentar acabar amb tota la gent que intenta emular l'atleta de la Cerdanya malgrat que no tenen la preparació adequada. Així, a partir d'ara, per pujar al Mont Blanc des de la banda francesa, caldrà dur casc, roba i botes d'alta muntanya, arnés, a més de GPS i mapa, entre d'altres. "Ja em sembla sentir els crits i l'escàndol d'alguns, que recordaran que la muntanya és l'últim espai de llibertat. A ells els diria que, per gaudir de la llibertat, cal estar viu", deia Peillex, avançant-se al rebombori que aixecaria la seva nova ordre municipal.

I sí, les reaccions no es van fer esperar. Kilian Jornet va ser el primer que, a través de les xarxes socials, va posar en entredit la norma de l'alcalde de Saint-Gervais. "Si hi pujo des del costat italià és legal?", es preguntava Jornet, i hi afegia una foto d'ell, nu al cim del Mont Blanc, el 2012. "No és el material, sinó el coneixement de l'ús del material i l'experiència de cadascú", afegia el català.

De fet, l'atleta català ha penjat un vídeo amb els consells que ell segueix quan surt a la muntanya, que encapçala dient que el muntanyisme és "una activitat amb riscos". També diu que cal fer activitats que estiguin acords amb les capacitats de cadascú: "No podem sobreestimar les nostres capacitats quan som en un lloc de risc, perquè només tenim un intent i la nostra vida està en perill" i assegura que cal "aprendre" cada dia i tenir "mentors o guies de muntanya". El català acaba assegurant que girar cua "mai és un error" si es creu que les condicions de la muntanya, meteorològiques o físiques de cadascú no són les idònies per seguir endavant.

La formació, clau

El president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, Jordi Merino, diu que comparteix "al 50%" la decisió de l'alcalde de Saint-Gervais. "Des de la Federació recomanem que la gent porti material adequat i que segueixin els consells de seguretat i el tema de la formació", diu, i afegeix: "No pots obligar ningú a portar el material, però sí que la gent estigui formada... Pots portar un mapa però si no saps interpretar-lo no serveix de res". Per a Merino, obligar la gent a comprar determinat material no és la solució. "Des de Bombers, Mossos i la Federació recomanem formació i portar el material adequat a l’activitat que es vol fer. No hi ha un control del material de cap modalitat esportiva de la nostra federació, i crec que tampoc seria bo, ja que la gent aniria a un gran magatzem de material, on es pot equipar bé de preu, i tindríem els mateixos problemes. El que hem de fer és pedagogia, que la gent sàpiga fer servir aquest material". Tot i això, creu que l'obligatorietat de dur material que ha legislat l'alcalde de Saint-Gervais pot servir per frenar "alguns turistes". Merino afegeix: "Hi ha gent que troba car un curs de seguretat de 120 euros, i després els trobes per la muntanya amb un rellotge de marca de 500 euros i unes sabatilles de més de 300. Es gasten un munt de diners en material i no en la seva seguretat, no s’entén".

El president de la FEEC explica que, per anar al Mont Blanc, qualsevol que hagi de passar per la glacera haurà de fer ús d'uns grampons, però "necessita una tècnica". "Si no els sap fer servir, patirà el mateix accident amb grampons i sense", conclou, i reconeix que és "complicat" gestionar tot això.

Els rescats augmenten a Catalunya

A Catalunya, el 2008 va entrar en vigor una llei del departament d'Interior per la qual qualsevol persona que fos rescatada a la muntanya, si es demostrava que havia sigut imprudent, hauria de pagar el rescat. Després d'un any en què es va informar, Interior va començar a cobrar pels rescats el 2009, però tot i aquesta mesura els rescats a la muntanya no han disminuït, tot el contrari.

En set mesos, aquest 2017 ja s’han fet 478 rescats i, tan sols al juliol, 99. L'any passat, en tot l’any se'n van fer 828, mentre que l’any 2009 el total va ser de 416. "La gent passeja per la muntanya sense ser conscient que no passeja per la ciutat, que arriba una ambulància del SEM i en un moment t'atén. A la muntanya hi ha un rescat, uns helicòpters i un cost. Sortir a la muntanya no és anar a passejar per la Diagonal, són coses de sentit comú", diu Merino.

L'exemple de Suïssa

El president de la FEEC posa l'exemple de Suïssa on, si un muntanyenc no està federat o no té una assegurança contractada, si pateix un un accident a la muntanya i l'han de rescatar ha de pagar de la seva pròpia butxaca el rescat. "I si no, tenen la capacitat d'embargar-te", apunta. "A Suïssa els rescats no els fa el govern, els fa una empresa privada a qui els han delegat la competència", diu Merino. L'assegurança, a més de cobrir el possible rescat del muntanyenc, també ha de cobrir la responsabilitat civil pels possibles danys involuntaris a tercers. "Amb la nostra quota de federat ja s'inclou l'assegurança. Però tenim un col·lectiu de 80.000 socis i 40.000 federats. Fent activitat al medi natural hi ha més d’1 milió de persones. Com podem arribar a tota aquesta gent? La muntanya és un lloc on a la gent li agrada anar i no té portes", indica.