És possible una Superlliga europea?

BARCELONAQuan Josep Maria Bartomeu va anunciar, el dia que presentava la dimissió, que el projecte per crear una Superlliga europea tirava endavant, ningú a dins de la UEFA es va sorprendre. “Ens volen treure més diners”, va reaccionar un alt directiu de la federació europea, que oficialment s’oposa a aquest projecte de 18 equips, sense ascensos ni descensos, que cada any lluitarien per ser els millors i omplir-se les butxaques. En canvi, el president de la lliga espanyola, Javier Tebas, ha atacat tant Bartomeu com el Reial Madrid, ja que pateix per si aquesta vegada la possibilitat d’una Superlliga és real: “És un projecte sense cap ni peus. Un projecte pensat a la barra d’un bar de matinada per buscant noves maneres de fer diners. Demostren que no saben com funciona el mercat del futbol, una Superlliga seria un desastre”, ha assegurat.

El fantasma d’una Superlliga europea tancada, sense descensos ni ascensos, recorre Europa des de fa dècades. A mitjans dels anys 90, Silvio Berlusconi, llavors president del Milan, ja va liderar unes converses per veure si es podia crear aquest torneig. No se’n va sortir. “Però aquells moviments van ser claus per modificar el format de la Lliga de Campions. I segurament ara es tracta del mateix. De planificar una Superlliga que potser no serà mai realitat, però que permetrà negociar per aconseguir més diners de la UEFA, l’organitzador de la Champions”, defensa Jonathan Wilson, periodista britànic, que alerta, però, que l’impacte de la pandèmia ha canviat una mica les regles del joc. Ofegats pels deutes en alguns casos, i patint per no guanyar prou diners en d’altres, els grans clubs europeus mai havien arribat tan lluny a l’hora de planificar una Superlliga europea que podria acabar tant amb l’actual format de la Lliga de Campions com amb les competicions estatals tal com les entenem ara, cosa que de retruc afectaria altres clubs. Un projecte en què Barça i Madrid caminen de bracet.

Bartomeu va voler que un dels seus llegats fos explicar que el Barça forma part d’aquest grup dels 18 clubs que participarien en una Superlliga, tot i que aquesta competició no hauria deixat fora el club català si Bartomeu no ho hagués pogut deixar tancat, ja que el Barça ha estat en totes les converses sobre com remodelar el futbol europeu des de l’any 2008, quan amb Laporta de president es va formar l’ECA, l’Associació de Clubs Europeus. La marca del club blaugrana pesa massa. Bartomeu ha sigut l’únic portaveu en parlar obertament del projecte, ja que els altres clubs es mouen a l’ombra, mantenint el silenci o sent ambigus. Una Superlliga d’entre 18 i 20 clubs, sense descensos ni ascensos, amb una fase regular i un play-off posterior per decidir el campió. Els clubs estarien treballant per tenir aquest torneig a punt de cara a l’any 2022. Alguns equips, com el Bayern, no s’hi han involucrat gaire, tot i que segurament el club bavarès tampoc en quedaria fora si arribés el moment. Barça, Atlètic de Madrid, Reial Madrid, PSG i Juventus, en canvi, no amaguen gaire que els agrada la idea d’aquest torneig, que ha vist com les reunions s’han accelerat molt els últims mesos. És a dir, amb el covid-19.

Els dubtes de la Premier

La lliga amb més representants seria la britànica, amb l’Arsenal, el Chelsea, el Liverpool, el Manchester United, el Manchester City i el Tottenham Hotspur, uns clubs que semblen dubtar, ja que la major part dels seus aficionats s’hi oposen, així com el govern britànic, i de fet la Premier League ja funciona prou bé, encara que últimament aquests sis clubs hagin intentat canviar el sistema de repartiment dels drets televisius després de veure com el covid-19 canvia les regles del mercat. “Al final, la clau són els diners dels drets televisius: com més millor”, explica el directiu d’un d’aquests 18 clubs, tot i que admet que juguen a dues bandes. “D’una banda, es treballa per crear aquesta lliga amb el suport de bancs i fons d’inversions. Però de l’altra, si no es pot fer, la idea és pressionar per aconseguir més diners de la UEFA”, admet la mateixa font.

L’actual Lliga de Campions ja ha sigut modificada els últims anys, prioritzant cada cop més els interessos dels equips grans, que en tenen prou acabant entre els quatre primers a casa seva per participar en un torneig en què, en canvi, els campions de lliga d’altres països han de superar tantes fases prèvies que gairebé mai arriben a la fase de grups. Però a dins de la UEFA, l’entitat que gestiona la Champions, la federació anglesa té un vot, com la federació moldava o l’andorrana, per exemple, motiu pel qual la UEFA es mostra contrària a una gran lliga europea tancada, ja que aniria contra els interessos de la major part dels seus membres. “I perdrien el control econòmic”, afegeixen des del Barça, on expliquen que en el fons el debat és sobre qui ha de controlar les competicions, si les federacions o els clubs. I tot per remenar els diners. Els grans clubs europeus ja es van organitzar el 2008 formant el Top-14, una entitat que exigia canvis a la Champions. Aquell grup de clubs rics va convertir-se en l’actual ECA, l’associació de clubs que treballa amb la UEFA per dissenyar el futur de les competicions europees. De les converses entre aquests òrgans en va sorgir l’última modificació del sistema de la Champions, quan la UEFA ja va augmentar en un 50% els diners en concepte de drets televisius per als clubs, dels 1.200 als 1.900 milions. Però mai en tenen prou.

“Si els clubs i la UEFA treballen plegats podria néixer una nova lliga europea sense que la Champions desaparegui. Però si no hi ha acord, el cas pot acabar als tribunals i seria un caos”, diuen des de l’ECA, on les fonts consultades consideren que a hores d’ara l’escenari més factible és que aquests plans per crear una Superlliga no arribin a bon port però aconsegueixin forçar la UEFA a cedir més diners quan toqui reformular la Champions. L’actual format està pactat fins a l’any 2024, motiu pel qual les negociacions sobre com serà el torneig en el futur han de començar abans.

En mans dels bancs

El corresponsal de futbol del New York Times Rory Smith també és prudent sobre el futur d’aquesta Superlliga europea. “Portem 20 anys amb aquesta història, però sembla complicat que es pugui fer. No és una casualitat que aparegui ara, en un context de crisi econòmica per la pandèmia”, raona, i es pregunta si els grans clubs que defensen aquesta idea “han pensat què passarà amb el pas dels anys”: “Ara un Juventus-PSG sembla un gran partit, però si el veiem cada any deixarà de tenir tant interès, com passa ara amb partits de les lligues locals”, assegura.

La viabilitat econòmica d’aquest nou torneig, de fet, és una de les claus. Javier Tebas diu que seria un fracàs, però els clubs ja haurien negociat amb bancs i fons d’inversió per assegurar-se que els beneficis fossin superiors als de la Champions. Així, empreses financeres com la nord-americana JP Morgan i l’espanyola Key Capital Partners estarien disposades a aportar més de 1.000 milions d’euros per posar en marxa el projecte. Si fos així, JP Morgan es quedaria la major part d’ingressos televisius els primers anys per recuperar el préstec. La UEFA, per la seva banda, veient com la crisi provocada per la pandèmia projecta pèrdues mil·lenàries en el futbol, negocia amb el banc britànic Barclays un préstec que li permetria donar més diners als clubs a canvi de mantenir-los dins d’una Champions cada cop més elitista però on el campió de lliga d’un estat encara tindria una mínima opció d’arribar a la fase de grups i jugar al Camp Nou, per exemple. “Si els clubs grans amenacen de deixar la Champions, la UEFA perdrà diners, així que els necessita. Però els clubs saben que sense la UEFA haurien de protagonitzar la revolució més important de la història moderna del futbol, creant una lliga privada que provocaria un divorci que comportaria el caos. A tothom li interessa un acord, en el fons”, raona Wilson.

“Quan hi ha una crisi econòmica cadascú mira per ell, i la Premier ha vist com els clubs grans ja han intentat reduir el torneig de 20 a 18 clubs per quedar-se més diners”, explica Wilson. A Espanya ha passat el mateix. “Si alguns clubs de la Lliga volen iniciar aquesta aventura han de saber que no els donarem suport i serà un fracàs”, es mostra desafiant Tebas. Però aquesta Superlliga espanta perquè per primer cop podria tenir un aliat potent: la FIFA, on no veuen malament aquesta proposta, ja que ells també treballen en un nou torneig, una Superlliga mundial que es jugaria cada quatre anys. La primera edició del torneig, amb 24 clubs, s’hauria de jugar el 2021 a la Xina, amb patrocinadors xinesos i japonesos per promocionar un projecte que la FIFA vol consolidar. La FIFA ha vist com el seu gran negoci, el Mundial de seleccions, genera diners però no tants com els tornejos de clubs. “Així que també vol beneficiar-se dels partits de clubs amb aquest Mundial cada quatre anys”, diuen des de l’ECA.

Un dels noms clau en aquestes converses és precisament el de Florentino Pérez, president del Madrid. Segons va informar fa un any la premsa alemanya, Pérez estava treballant amb el president de la FIFA, Gianni Infantino, en una Superlliga europea on els clubs grans tindrien assegurada la permanència al torneig durant un període fix de 20 o 30 anys, amb altres clubs menors que anirien canviant cada temporada. Ara, amb el covid-19, la versió de la Superlliga seria més tancada i copiaria el model de les competicions nord-americanes professionals. De fet, cada cop més clubs europeus tenen capital dels Estats Units al darrere, com passa al Manchester United i al Liverpool, o la Juve, on socis dels Agnelli són americans. Empresaris que voldrien convertir la Champions en una NBA.

El futur de les lligues locals

De moment la prioritat seria que els clubs de la Superlliga no abandonessin les lligues locals, tot i que sí que es pressionaria per reduir la xifra de clubs a la Primera Divisió espanyola, per guanyar espai en el calendari per als tornejos globals, com la Superlliga i el Mundial de clubs. “Si els clubs marxen de la Lliga serà una ruïna per a tothom; no els deixaríem”, recorda Tebas, un dels grans opositors a aquest projecte juntament amb la Premier League anglesa i la Bundesliga alemanya. Un dels punts calents, de fet, seria decidir quan es jugarien els partits d’aquesta suposada Superlliga, ja que les lligues locals no volen cedir els caps de setmana. I els clubs de l’ECA somien en una Champions jugada els dissabtes i els diumenges.

Totes les fonts consultades conclouen que la possibilitat de tenir una Superlliga el 2022 és “molt complicada”. En canvi, tothom dona per fet que la Champions s’ha de reformular. La competició nascuda per a tots els campions de lliga s’ha convertit en un club privat elitista.