Un possible col·laborador en tortures, aspirant a presidir la FIFA

BarcelonaEl dia 26 de febrer Joseph Blatter, el president de la FIFA, presentarà la dimissió en un congrés en què es buscarà un nou president. El suís va assolir la presidència de l’ens el 1998 i ha estat sempre envoltat per les sospites de corrupció, però les últimes investigacions de la justícia nord-americana i suïssa van provocar finalment que renunciés al càrrec poc després d’haver guanyat les últimes eleccions, en què va derrotar el príncep jordà Ali Bin Hussein. Dins de l’organisme, molts sospiten que Blatter vol seguir manant. El comitè d’ètica de la FIFA l’ha sancionat a ell però també ha deixat fora de combat un dels principals candidats a la presidència: el magnat de Corea del Sud Chung Mong-joon, líder del grup Hyundai. A més, podria deixar sense aspirar a presentar-se a les eleccions el francès Michel Platini, que també està sancionat amb 90 dies sense poder exercici cap càrrec dins del futbol mundial, si li ampliés el càstig 45 dies. Platini, que presideix la UEFA, està sent investigat per haver rebut uns pagaments d’1,8 milions d’euros per part de la FIFA poc justificats l’any 2011, relatius a treballs entre els anys 1999 i 2022.

De moment, només dues persones han oficialitzat la seva candidatura: Platini i el príncep Ali Bin Hussein. El germà del rei de Jordània presumeix del suport públic de Diego Armando Maradona. Nascut el 1975 a Amman, fill del rei Hussein i la seva dona, la reina Alia, que va morir en un accident d’helicòpter quan ell tenia tot just dos anys, el príncep va decidir dedicar-se al futbol un cop va veure que no tenia opcions de ser rei de Jordània. Ha presidit la federació del seu país, ha promocionat la federació de seleccions de l’oest de l’Àsia i ha fet campanya per potenciar el futbol femení en estats musulmans permetent jugar amb hijab.

El príncep jordà està pendent de veure si Platini és sancionat amb més dies i queda fora, així, de la lluita electoral. Platini oficialment disposa del suport de tota la UEFA, però algunes federacions europees miren amb bons ulls el xeic de Bahrain Salman bin Ibrahim al-Khalifa, president de la federació del seu país, que treballa amb calma per anar sumant suports. Al-Khalifa té bons contactes, però diverses ONG l’han denunciat per haver participat en la repressió posterior a les manifestacions al seu estat, Bahrain, el 2011, en què es demanava més llibertats. Membre de la família reial, hauria denunciat personalment atletes de Bahrain que havien donat suport als manifestants, uns esportistes que van ser detinguts i, en alguns casos, torturats. “Després de les manifestacions del 2011, el règim de la família Al-Khalifa va iniciar una campanya de tortures i empresonaments en massa d’activistes favorables a la democràcia”, diu Nicholas McGeehan, membre de Human Rights Watch. McGeehan afirma: “Si un membre d’aquesta família és la persona més honesta que pot trobar la FIFA, aquesta organització té una falta d’ètica alarmant”. Segons Associated Press, Al-Khalifa va identificar futbolistes i atletes a les fotografies de manifestants que ocupaven els carrers per demanar a la família reial més llibertats. Ell ho nega i s’autodefineix com a “aire fresc” per a la FIFA, ja que fa menys de dos anys que forma part del consell directiu, des que va aconseguir presidir l’Associació Asiàtica de Futbol, el 2013.

Altres noms que podrien fer un pas endavant són el brasiler Zico, exjugador internacional, i el president de la Federació de Futbol de Libèria, Musa Bility. Els que sí que s’han decidit a fer un pas endavant són l’antic capità de la selecció de Trinitat i Tobago David Nakhid i l’exjugador nigerià Segun Odegbami. Un dels noms que cada cop suma més suports, tot i que no ha formalitzat la candidatura, és el sud-africà Tokyo Sexwale, activista polític durant els anys de l’apartheid (va estar empresonat amb Nelson Mandela) i encarregat ara mateix de controlar les relacions entre les federacions de futbol palestina i israeliana. Segons el president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach, seria “un candidat exterior amb credibilitat”.