Posar el Barça en mans de Jorge Mendes

Que consti que jo vaig ser el primer que em vaig creure el projecte del Barça. Al principi de temporada considerava que tenia el millor equip de la Lliga. Il·lús de mi. Creia, o potser volia creure, que el Reial Madrid tenia una plantilla més llarga, però que els blaugranes mantindrien el to del curs passat amb un bloc de quinze-setze jugadors de primer nivell que seria suficient per avançar amb pas ferm. Estava molt equivocat. Suposo que la falta d’evolució de Xavi hi té molt a veure.

Comença a quedar clar que el projecte esportiu de Joan Laporta no acabarà amb els èxits esperats quan va sortir elegit president fa tres anys. O, almenys, que necessitarà decisions valentes, si no arriscades, aquest estiu per redreçar-lo. Canvis estructurals en un club que ja no sap quina palanca descobrir per afrontar grans inversions. La situació és delicada. I dic Laporta perquè el van avalar 30.000 socis el març del 2021, a banda que costa trobar una cara visible al projecte esportiu.

Cargando
No hay anuncios

És Xavi qui va fer la plantilla? Va ser Mateu Alemany? Jordi Cruyff tenia alguna incidència? Rafa Yuste pinta alguna cosa en aquest àmbit? A Deco, que va arribar oficialment a l’estiu, se li pot imputar res? El president, a l’equador de la seva presidència, tindrà aquest estiu una última oportunitat per intentar construir alguna cosa amb sentit de cara a la segona meitat de mandat. Particularment ja vaig deixar clar la setmana passada que l’aposta hauria de ser La Masia i algun estranger que marqui diferències. Durant els últims anys han aterrat a Barcelona massa futbolistes de segona línia que l’únic que han fet és restar minuts als de casa.

Cargando
No hay anuncios

Si el curs que ve continua amb les dinàmiques d’enguany l’ambient serà insostenible, perquè les mirades ja no es dirigiran a la banqueta ni a la gespa. Fins i tot una figura amb l’empenta de Laporta ho acabaria acusant. Però, a nivell esportiu, encara hi ha marge per edificar un projecte que permeti tornar a il·lusionar-se, creure en alguna cosa, identificar-se amb els futbolistes que representen la institució. Probablement, aquest estiu la direcció tindrà una última bala. Un dels grans perills és que Laporta es lliuri a Jorge Mendes. El que passi amb els dos Joãos serà molt il·lustratiu del camí escollit. Fins ara els dos portuguesos han demostrat ben poc. Pinzellades, només. Tot el que tenen de talentosos ho tenen també d’irregulars i inconsistents defensivament. Si el Barça fitxa en propietat els dos futbolistes, el missatge serà funest. Perquè Mendes sempre guanya.