“Soc portera perquè de petita no nedava bé”

L’any 2001 la selecció espanyola masculina es penjava la medalla d’or al Mundial de waterpolo de Fukuoka (Japó). A més de 10.000 quilòmetres de distància, Laura Ester, una jove barcelonina d’onze anys, observava amb admiració des de casa seva l’última gran gesta del combinat format per Dani Ballart, Gabi Hernández i companyia, capitanejat per Jesús Rollán, el millor porter espanyol de tots els temps. En aquella època, la Laura tot just començava a fer les primeres aturades a la piscina Josep Vallès del CE Mediterrani, i s’imaginava participant algun dia en un Mundial o uns Jocs. “Disset anys després, la realitat supera els meus millors somnis”, comenta orgullosa la portera, ara al CN Sabadell i nomenada fa poc millor waterpolista europea del 2017.

Lluny dels focus, les càmeres i la catifa vermella que solen acompanyar les entregues de premis, els LEN Awards (els premis més importants de la natació europea) no tenen cap mena de cobertura mediàtica, ni tampoc els esportistes nominats van a la gala vestits d’etiqueta, sinó que s’anuncien els guanyadors a través d’un comunicat oficial. Just el mateix dia que la Laura celebrava els 28 anys va rebre la trucada d’un periodista. “Primer em pensava que em felicitava pel meu aniversari, i quan em va dir que m’havien donat el premi, no m’ho podia creure”, explica la barcelonina, que admet que pensava que “ja havien entregat el guardó i que l’hi havien donat a una altra”.

La gran actuació de Laura Ester l’estiu passat al Mundial de Budapest, on van aconseguir el subcampionat, després de perdre la final contra els Estats Units (13-6), va ser clau per reconèixer-la com a millor jugadora europea de l’any 2017, la primera portera que ho aconsegueix. En aquest sentit, la Laura reivindica que “la feina dels porters no és tan vistosa com la dels jugadors, però és igual d’important”, i afegeix que “és molt bo que de mica en mica es vagi reconeixent aquesta tasca”. De fet, el guardó masculí a millor jugador europeu de l’any 2017 també se l’ha emportat per primera vegada un porter, el campió del món amb Croàcia Marko Bijac. Tot i els elogis, la catalana creu que “és feina de tot l’equip que la portera faci una bona actuació”. “És gràcies a les companyes, que cada partit em fan més petita la porteria”, diu.

La seva estatura -no supera els 1,70 metres- no impedeix que sigui la millor portera. És molt àgil i ràpida sota els tres pals, i el seu sobrenom, Ocellet, fa honor a la seva capacitat de volar per aturar les pilotes. Nascuda al barri de Sants, prop de les instal·lacions del CE Mediterrani, recorda que va començar de portera perquè “no nedava gaire bé i era la més petita de l’equip”. Al principi no li agradava gaire, però ara ho agraeix: “Estàs més tranquil·la i no reps cops de les rivals”. Una jugadora precoç, que amb només 18 anys, a l’Europeu de Màlaga, ja es va penjar la medalla de plata sent la suplent de Patrícia del Soto, la seva referent a la selecció. Però la seva explosió va arribar quan la va fitxar el CN Sabadell, on ha guanyat 7 lligues, 6 Copes i 4 Copes d’Europa.

Amb l’Europeu de Barcelona d’aquest estiu en l’horitzó, Laura Ester se centra, de moment, en les competicions amb el Sabadell, amb qui reconeix que són “favorites per classificar-se per a la final four ” i un cop allà “lluitar per endur-se la Copa altra vegada cap a casa”. Ara, en el millor moment de la seva carrera, remarca que els resultats “reflecteixen la feina de molts anys” i creu que “a vegades no es veu tot el sacrifici que hi ha darrere dels èxits”. Combinant les quatre hores d’entrenament diàries amb els estudis de bioquímica, és conscient de la situació: “Totes sabem que algun dia se’ns acabarà la carrera esportiva i haurem de viure d’una altra cosa”. Aquesta és la realitat del waterpolo.