La popularitat del futbol americà es desinfla

En l’últim programa de l’any de Real sports-un programa de la HBO de reportatges en profunditat que mostren la cara més desconeguda de l’esport-, el presentador, Charles Gumbel, va preguntar als reporters habituals de l’espai quin consideraven que era el fet esportiu més rellevant del 2016. Dos van coincidir que era la victòria en la sèrie mundial de beisbol dels Cubs de Chicago després de 108 anys de sequera. Dos més van destacar la mort de Muhammad Ali. I només Jon Frankl va fer referència a l’esport rei als Estats Units. “Per a mi, el 2016 ha sigut l’any del crac de la NFL”, va apuntar, contundent.

Pocs dies abans que es disputi la Super Bowl, que jugaran els New England Patriots i els Atlanta Falcons, un espectacle que tornarà a concentrar milions d’espectadors davant la tele, les xifres confirmen el descens de la popularitat del futbol americà, una tendència que els analistes pronostiquen des de fa unes quantes temporades. El calendari de la NFL inclou ara tres partits televisats a la setmana: dilluns, dijous i diumenge. Els de dilluns han perdut un 24% d’audiència; els de dijous, un 18%, i els de diumenge, un 21,8%, segons dades de Nielsen.

Les causes són diverses: el canvi en la manera que tenen els sectors més joves de la població de consumir espectacles esportius -pendents ara de la jornada a través de les xarxes socials, que ofereixen només les imatges més destacades amb possibilitat de seguir diversos partits a l’hora- , un excés de futbol televisat cada setmana, menys qualitat en els equips de la NFL i, fins i tot, el fet que aquest any hi hagi hagut eleccions a la presidència dels Estats Units. Durant la campanya electoral del 2000, explica la mateixa NFL, “les quatre cadenes que feien els partits van partir un descens d’audiència”: la Fox, un 4%; la CBS, un 10%; l’ABC, un 7%, i ESPN, un 11%. Xifres molt inferiors a les actuals.

“El ritme del joc ha canviat, els partits són menys excitants i dramàtics”, apunta Mike Oriard, exjugador dels Kansas City Chiefs a principis dels 70 i, des de fa anys, professor universitari. Jugadors i aficionats també es queixen que la NFL només pensa en el negoci, que les constants interrupcions per emetre anuncis trenquen el ritme del joc i l’empitjoren, i que s’han multiplicat les sancions amb banderes grogues, que també aturen el partit.

“Ara fins i tot ens sancionen per celebrar un touchdown ”, lamenta el conegut cornerback dels Seattle Seahawks, Richard Sherman. “No permeten que els jugadors facin espectacle. Ja no se’ns permet mostrar cap tipus de personalitat o singularitat. Volen controlar el producte”, prosseguia, assenyalant la NFL.

El cas de les ‘concussions’

“Sorprèn que es continuï jugant després que s’ha demostrat que representa un risc per a la salut”, apuntaven diumenge passat un grup de joves d’uns vint anys en un bar de Williamsburg (Brooklyn), discutint aliens al fet que en aquella mateixa hora els Falcons i els Packers es jugaven l’accés a la Super Bowl de la NFL. L’evidència científica i la difusió a través dels mitjans i el cinema (amb la pel·lícula de Will Smith Concussion ) que la pràctica del futbol americà representa un risc per a la salut dels jugadors també ha fet caure la seva popularitat, més enllà de les audiències televisives.

Després d’anys de negar qualsevol relació entre les commocions cerebrals repetides que pateixen els jugadors i l’encefalopatia traumàtica crònica (CTE, una malaltia degenerativa cerebral induïda pels repetits cops al cap i que es manifesta amb demència, depressió, pèrdues de memòria, cefalees i agressivitat), Jeff Miller, alt executiu de la NFL, acceptava al març davant una comissió del Congrés l’evidència del vincle. Segons un informe de la Universitat de Medicina de Boston fet públic l’any passat, en 90 dels 94 casos analitzats, van trobar signes de CTE en teixit cerebral d’exjugadors de futbol americà morts abans d’arribar als 50 anys.

Amb aquest context, en l’últim lustre, el nombre de nens i nenes d’entre sis i disset anys que juguen a futbol americà als Estats Units ha disminuït un 27,7%, segons dades de Sports & Fitness Industry Association. “Sóc un gran aficionat al futbol, però he de dir que, si tingués un fill, m’ho hauria de pensar molt abans de deixar-lo jugar”, va reconèixer el ja expresident Barack Obama en una entrevista a The New Yorker, quan li van preguntar sobre la polèmica al voltant de la relació entre la pràctica del futbol i la CTE.

En els últims 3 anys, disset nois (d’entre 12 i 18 anys) que jugaven a futbol americà han mort als EUA per culpa de les contusions al cap. L’associació de tècnics recomana la limitació d’entrenaments en què es permet l’impacte ( tackle ) a dos a la setmana, en la lliga universitària, i a la NFL a un a la setmana, per als professionals. “El futbol [americà] està destinat a desaparèixer”, sentenciava un dels joves de Williamsburg.