La Polleria Osvaldo tanca la paradeta
BarcelonaLa volta d’honor que Valentino Rossi va fer al Circuit de Catalunya després de guanyar la cursa de 250 del 1998 no va ser una celebració original més de les moltes que ha protagonitzat per a la història del motociclisme. Il Dottore va fer enfilar-se a la seva Aprilia un amic seu disfressat de pollastre, inspirat en el dibuix del mestre dels còmics eròtics Milo Manara. Aquell personatge era una referència a la Polleria Osvaldo, un dels espònsors que el nou vegades campió mundial lluïa al carenat de la moto. Una estratègia més, l’enèsima del rei del màrqueting al motociclisme, l’home que ha popularitzat tant aquest esport que li ha valgut ser el Michael Jordan de les motos. I és que aquest establiment d’aus comestibles, per molt que alguns dels seus fans el busquin pels carrers de Tavullia quan fan l’obligat pelegrinatge a aquesta vila de la província de Pesaro i Urbino, en realitat no existeix. La Polleria Osvaldo va ser un patrocinador fictici que Rossi es va inventar per a l’equip de futbol que tenia amb els seus amics del poble –La Tribù dei Chihuahua– per reclamar l’interès de possibles futurs ingressos publicitaris.
De la mateixa manera que el 23 dels Bulls ven milions de sabatilles Nike Air a tot el món, Rossi és capaç d’encolomar tot solet el doble de cascos, samarretes i gorres del que ho fa tota la resta de pilots de la graella plegats. Marc Márquez inclòs.
Rossi ha sigut, i probablement ho seguirà sent en el futur en l’automobilisme, no només una màquina de fer bitllets, sinó també un fenomen mediàtic més enllà d’un pilot excepcional, d’un dels millors de la història, del fill predilecte de Giacomo Agostini (15 títols mundials), del gran col·lega d’Angel Nieto (13), del penúltim gran enemic del seu màxim admirador de la infància: MM93 (8), de l’esportista més odiat per Max Biaggi (6) i per Sete Gibernau (0).
Rossi ha sigut el geni de la llàntia del motociclisme, la bota de Sant Ferriol dels GP, la nineta dels ulls de Carmelo Ezpeleta (màxim responsable de Dorna, l’empresa organitzadora del campionat), que ahir va seguir la roda de premsa de comiat a Spielberg des de la cadira més pròxima a la compareixença del campió.
Si el motociclisme és avui un esport global tan potent és, en part, gràcies a algú capaç de guarnir la seva feina d’una pàtina de magnetisme personal tan gran que fins i tot a Catalunya, bressol d’alguns dels seus rivals més ferotges, té una quantitat de seguidors immensa. Per no parlar d’Itàlia, on la fidelitat a Rossi és gairebé un fanatisme religiós. Vale sap que a l’Edat Mitjana Tavullia era l’escenari de les guerres salvatges entre els Malatesta i els Montefeltro, famílies reconegudes dels güelfs i els gibel·lins, i per això sempre ha buscat la controvèrsia amb algú que fos la seva nèmesi, el blanc i el negre. Com el sol i la lluna que lluïa al seu primer casc. Perquè sempre ha sabut que això ven, com la capacitat d’importar a l’asfalt frases llegendàries com “gallina vella fa buon brodo”, el “disculpeu pel retard” després d’una sequera de victòries massa llarga, o el grandíssim “che spettacolo”. Se’n va com a pilot a finals d’any, diuen. No s’ho creguin. La seva aurèola continuarà pels segles dels segles.
