"Plataforma tòxica": l'odi expulsa els esportistes de les xarxes socials

BarcelonaMinuts després d'aconseguir la medalla d'or en la prova de triple salt del Campionat d'Europa d'Atletisme, la gallega Ana Peleteiro va posar en valor les seves arrels mestisses. "L'himne d'Espanya sonarà en tots els colors", va dir. Les seves paraules van provocar una allau d'odi a les xarxes socials, que l'atleta, cansada de rebre insults racistes, havia abandonat unes setmanes abans. Un dels atacs més ferotges va arribar d'un agitador de Vox. "El que hauries de fer, abans de parlar dels orígens dels altres, és trobar els teus. Qui eren els teus pares i per què van decidir no fer-se càrrec de tu", va escriure Bertrand Ndongo.

El cas de Peleteiro no és un bolet aïllat. "He descobert moltes persones, algunes històries especials i eines molt útils a través d'X. Però des de fa un temps s'està convertint en una plataforma tòxica, amb contínues faltes de respecte i això és una cosa amb la qual no m'identifico ni de la qual vull formar part. Així que, de moment, he pres la decisió d'allunyar-me'n. Ens veiem per les pistes". Sílvia Domínguez, una de les jugadores catalanes de bàsquet amb un palmarès més destacat, va seguir les passes d'esportistes com Nico Williams o Pablo Maffeo, que també es van allunyar de les xarxes socials per cuidar la seva salut mental.

Els especialistes alerten d'una tendència que no és anecdòtica. "L'altre dia vaig veure unes imatges de la NBA en què un jove aficionat va demanar un autògraf a Luka Doncic. És un acte que relacionem amb la mitificació dels esportistes. Després d'aconseguir l'autògraf, el nen li va dir que els Celtics el guanyarien per 4-0. Això em va fer reflexionar. És un cas semblant al que va denunciar Iñigo Martínez quan sortia d'un entrenament del Barça. La relació amb els esportistes, que abans es consideraven mites, està canviant. Alguns pensen que apropar-se a ells els pot servir per convertir-se en protagonistes i fer-se virals", avisa a l'ARA Miquel Pellicer, director d'estratègia digital de la UOC.

"Han començat a aparèixer molts estudis que alerten sobre els efectes perjudicials que poden tenir algunes xarxes socials, sobretot per a l'atenció dels joves. Xarxes com TikTok, amb una experiència d'usuari sense fi, o Instagram apareixen en alguns estudis. L'addicció que generen és gran. La gent ha començat a cansar-se de les xarxes socials i veig molta gent que les està deixant de banda", argumenta Pellicer.

"Un altre efecte és que les xarxes socials promouen poc el debat i molt el haterisme. L'odi a les xarxes socials està arribant a uns límits preocupants i això n'expulsa algunes figures públiques, com ara els esportistes, els polítics o els periodistes. La polarització fa que, quan es toca un tema relacionat amb el feminisme o la identitat sexual, els usuaris tenen respostes molt agressives. Borja Iglesias és un dels esportistes que més ho han patit, especialment a X. Des de l'arribada d'Elon Musk s'ha convertit en una xarxa encara més tòxica", afegeix l'especialista digital.

Oportunitats entre la brossa

Les xarxes socials també ofereixen oportunitats interessants, però no sempre tenen visibilitat entre tanta brossa. "Un dels fenòmens actuals més interessants és el de Caitlin Clark, que acaba de debutar a la WNBA i ja té una progressió molt gran. És un cas diferencial perquè accentua la vinculació de l'esport femení amb les estratègies de contingut, publicitat i xarxes socials", diu. A Catalunya el gran fenomen el protagonitzen les jugadores del Barça. "La clau no és que els esportistes es converteixin en marques i tinguin una projecció a les xarxes socials, que és una tendència que ja es va donar amb futbolistes com Leo Messi i Cristiano Ronaldo, jugadors de bàsquet com Kobe Bryant o LeBron James o pilots com Fernando Alonso, sinó que el Barça de futbol femení ha agafat un gran impuls a casa nostra", resumeix.