Una plata per dignificar el bàsquet femení
BarcelonaLuci Pascua, una de les cinc jugadores catalanes de la selecció espanyola, es va llevar ahir escoltant “Ser valiente no es sólo cuestion de suerte ”, una estrofa de Vetusta Morla que s’ha convertit en un dels himnes d’un vestidor que va fer història en obtenir la seva primera medalla olímpica, una plata que serà recordada durant anys i panys. La inevitable derrota contra els Estats Units (101-72), un rival que no perd un partit en uns Jocs des de Barcelona 92, no enfosqueix la trajectòria d’un grup extraordinari de jugadores que han sabut sobreposar-se a la baixa per lesió de Sancho Lyttle.
La selecció espanyola femenina de bàsquet va tancar ahir una històrica etapa de 15 anys en què ha aconseguit 10 medalles: una d’or (Europeu 2013), tres de plata (Europeu 2007, Mundial 2014 i Jocs Olímpics 2016) i sis de bronze (Europeus 2001, 2003, 2005, 2009 i 2015 i Mundial 2010).
El combinat dels Estats Units, que es va penjar el seu sisè or olímpic consecutiu, va trigar a controlar la final. La defensa de canvis de la selecció espanyola i els punts d’Alba Torrens van sostenir l’equip de Lucas Mondelo fins al primer quart (21-17), però l’acumulació de faltes personals de jugadores interiors com Astou Ndour i Laura Nicholls i la millora en els percentatges del rival van capgirar el marcador durant el segon període (49-32).
Amb la presència a les graderies d’Adam Silver, comissionat de la NBA, l’equip entrenat per Geno Auriemma es va mostrar molt sòlid i va anar combinant físic amb talent per esgotar Espanya, que va acabar amb la llengua fora però amb l’orgull intacte. Al final, 101-72 i moltes llàgrimes per celebrar una plata històrica contra un adversari que ha dominat els seus vuit partits per una diferència de 37,2 punts de mitjana. “Aquesta selecció és la campiona dels equips terrenals”, va resumir Lucas Mondelo.
Laia Palau diu adéu a la selecció espanyola per la porta gran. “No vull parlar del meu futur, avui toca celebrar la plata. Estem molt contentes d’haver pujat al podi i no es pot demanar més”, va dir la capitana. Les jugadores no van poder contenir l’emoció al podi de l’Arena Carioca. “He plorat molt al podi quan m’he vist amb la medalla perquè són moltes emocions juntes”, va explicar Marta Xargay, una de les jugadores que renuncien a tenir vacances i combinen la WNBA amb la competició a Europa. L’altra és Anna Cruz. “Arribar a la Vila Olímpica i tirar-nos a la piscina ja s’ha convertit gairebé en una rutina aquests dies que no hem deixat de celebrar coses”, va reconèixer la base badalonina.
Tot i que la majoria de les seves jugadores s’han vist obligades a emigrar a l’estranger per poder mantenir la seva condició de professionals i que la Lliga Femenina sobreviu gairebé de manera clandestina, el Consell Superior d’Esports (CSD) i la Federació Espanyola (FEB) es van atrevir a treure pit de la medalla de plata. “El bàsquet femení ha aconseguit una fita històrica que no és casualitat. Al darrere hi ha una feina colossal”, va dir Miguel Cardenal, secretari d’estat per a l’Esport.
“És un moment extraordinàriament feliç perquè hem viscut un èxit històric i perquè tots sentim que aquest equip, que ha protagonitzant una trajectòria espectacular, mereix alguna cosa així. És una fita que ens ajudarà a seguir impulsant el bàsquet femení”, va deixar anar Jorge Garbajosa, el president de la FEB que ha donat continuïtat al projecte de José Luis Sáez, el dirigent que es va veure obligat a dimitir per un ús indegut de fons, però que ahir va formar part de la cerimònia de lliurament de medalles. “Un dels eixos bàsics de la proposta de gestió que vam presentar en les recents eleccions és el bàsquet femení i nits com la que hem viscut a Rio ens reafirmen en el nostre compromís per treballar pel futur que mereixen les nostres noies”, va dir José Antonio Montero, vicepresident executiu de la FEB.
Unes hores abans de la final, Sèrbia es va imposar a França (63-70) i es va endur el bronze.
