El pla de Messina per assaltar el Palau

BarcelonaEttore Messina té una ment privilegiada. Preveu moltes de les coses que passaran en una pista de bàsquet amb temps suficient per estudiar-les, treballar-les i, sobretot, alterar-les en benefici seu. Sap què i quan farà mal al rival i ordena executar-ho fins aconseguir la seva destrucció. L'entrenador fa setmanes que prepara el clàssic d'avui amb una idea clara: assaltar el Palau Blaugrana.

Al tècnic italià del Reial Madrid no li importa ser redundant. Durant els cinc primers minuts del darrer partit de la Lliga ACB, jugat a la pista del Caja Laboral, va repetir fins a set vegades el mateix sistema ( "mano abajo" ), un moviment en el qual Sergi Llull aconsegueix rebre la pilota en avantatge, activar les ajudes de la defensa rival i, a partir d'aquí, escollir la millor opció. D'amenaces llestes per utilitzar no n'hi falten.

L'entrenador té moviments dissenyats perquè tots els seus jugadors puguin treure avantatges en un moment determinat. Una de les situacions que més preocupa Xavi Pascual, especialment ara que no pot comptar amb Pete Mickeal i Alan Anderson encara no està integrat a la dinàmica del seu equip, és la que els bases del Reial Madrid anuncien com a "3 lado" . Es tracta de dos senzills blocs després dels quals l'aler blanc, Carlos Suárez o Novica Velickovic, aconsegueix rebre la pilota al pal baix.

Aquesta, la defensa sobre els tresos del Reial Madrid, pot ser una de les claus del partit d'aquest vespre (19 hores, La 1 de TVE). Tant Carlos Suárez, que agafa 2,1 rebots ofensius per partit, com Novica Velickovic, que en captura 0,9, ataquen la cistella rival amb insistència.

Nou de dotze

Xavi Pascual, que just abans del partit rebrà la distinció com a millor entrenador de l'any, coneix com pocs la transcendència d'aquest duel, en el qual hi haurà el lideratge de la Lliga ACB en joc. Per això no vol confiar-se. No ho vol encara que en nou dels dotze partits que ha jugat contra Ettore Messina el Regal Barça ha guanyat la partida i tot i que en tres anys el seu equip tan sols ha deixat escapar tres encontres dels 39 que ha jugat com a local a l'ACB.

El tècnic ha treballat aquests dies les ajudes defensives per mirar de minimitzar el dany que el Reial Madrid aconsegueix quan marca "12" , una jugada que Pablo Prigioni executa com ningú i en la qual el base rep l'ajuda del pivot de torn. El clàssic bloc amb continuació on les defenses rivals es troben en l'etern problema de despullar un sant per vestir-ne un altre.

Pascual també ha treballat la manera d'evitar les ràfegues anotadores de Sergi Llull i Clay Tucker, que solen llançar des de la zona de tres punts després de jugades com "1 lado" , on hi ha dos bloc seriats per la línia de fons, i fins i tot de "fondo 1" , on el jugador que treu de banda és qui acaba tenint l'opció de llançar a cistella. La resta de moviments dels quatre jugadors són pura distracció, efectes pirotècnics per desviar l'atenció d'una defensa, la del Regal Barça, poc acostumada a deixar-se enredar fàcilment.

Quan al davant té un equip de la solvència defensiva del Regal Barça, una de les obsessions de Messina és la de castigar aquells jugadors amb pitjors aptituds al darrere. Si hi ha Joan Carles Navarro en pista, la seva parella de ball serà qui buscarà anotar. Si hi ha Jaka Lakovic, el mateix. Una i una altra vegada, sense cap por a la reiteració.

A més, Messina sovint escull els seus jugadors en funció dels que col·loca el rival. Si es troba amb Lorbek i Perovic a dins no actuarà igual que si hi apareixen Morris i Ndong o Vázquez. En té per escollir, ja que cap dels seus jugadors s'assembla al seu company de posició. Si juga Felipe Reyes, el ritme és un. Si ho fa Jorge Garbajosa, un altre.

Una de les últimes claus serà el paper de D'or Fischer i Kosta Perovic, els dos jugadors diferents. Un és clau en defensa i l'altre hauria de ser-ho, sobretot en partits com el d'avui.