El pla del Girona és un bon presagi (3-0)

GIRONAQui no plora no mama. Efectiu per a qualsevol àmbit de la vida. També per al Girona, que va veure premiades les queixes per l’arbitratge rebut a Vallecas amb un penal a favor seu només començar que per ser justos no calia xiular. Benvingut sigui, però, perquè el triomf contra el Saragossa (3-0) permet mantenir oberta la lluita per la sisena posició. Si el club va fer el que tocava als despatxos, l’equip no va voler ser menys a la gespa.

La polèmica decisió que va permetre a Stuani avançar els blanc-i-vermells després d’unes mans de Jair a centrada d’un colossal Yan Couto va aplanar el camí. Però el que veritablement ha transformat l’ànim del Girona és el mateix Girona, que arriba al moment decisiu de la Lliga en el seu millor estat de forma. No fa ni un mes, al descans d’un partit que perdia a Las Palmas, va estar a punt de tocar fons. Aquell dia es van evitar moltes coses. La més important, caure en desgràcia. Des de llavors pràcticament tot surt bé, fins i tot aspectes que quan eren més a l’abast no sortien.

El vestidor creu que la remuntada a la classificació no és impossible. I ho creu perquè té arguments futbolístics que li donen la raó. El Girona ha deixat de ser aquell conjunt funambulista que no distingia el bé del mal. Ara ha despertat –tard, però ho ha fet– i té les idees clares. Sap què pot fer i ho executa fins a les últimes conseqüències. Acabarà com acabarà, però tenir un pla és un bon presagi.

Del Saragossa, més enllà d’un tram de partit en què va tenir certa presència ofensiva, res més. Venia amb els deures fets i un cert calaix de punts. I com que al Girona no n'hi sobren, Bustos i Sylla van tancar la nit amb una golejada d’autoritat. Stuani, substituït, ja s’ho mirava amb la cama embenada. Per a la setmana que ve, a Oviedo, no hi seran Aday, Gumbau ni Bueno, sancionats. Però aquesta ja serà una altra història. I com els rivals empasseguin aquesta jornada...