Pit, collons i handbol femení a Europa

GranollersLa victòria del KH-7 Granollers contra el Minsk Reg a l’anada de la tercera ronda de la Challenge Cup (34-29) va ser una fita en una disciplina esportiva que necessita més focus de primer nivell. Van ser 60 minuts per redimensionar el projecte i el sostre de l’handbol català femení, ancorat en el blanc-i-blau i el pit i collons de la Lliga Iberdrola. Classificar-se avui per als setzens de final a Bielorússia (14 h) arrodoniria el partit de l’Olímpic i la seva intrahistòria. L’esport d’elit intenta vendre la imatge idíl·lica de l’èxit des de la inèrcia, la postura antinatural aïllada dels nervis, les pors i la tolerància al ridícul. Els professionals han de ser marques i les marques no sagnen. L’entrenador Robert Cuesta explica que el Granollers estava nerviós abans de jugar a Europa per primer cop en la seva història. Perquè sí, perquè tocava assumir una responsabilitat d’anys de decisions encertades i de demanar permís -en excés- per construir un camí propi a l’ombra de la marca Fraikin.

“La plantilla estava nerviosa. Es notava a la roda de premsa de la prèvia. Durant tota la setmana vam intentar conscienciar-les que no passava res per tenir nervis. Era una situació nova per a la majoria. Havíem d’identificar els nervis i veure quina informació ens donaven. La conclusió va ser que estàvem davant d’un partit històric”, comenta a l’ARA. La fotografia del vestidor en un prepartit és la màxima expressió d’intimitat d’un grup, entre rutines supersticioses, el so del tape que es desenganxa de la tira següent i l’olor de la crema d’escalfor muscular, amb un fil musical extravagant a tot drap. L’altaveu es va aturar a l’Olímpic i va començar l’eliminatòria. “Va ser una xerrada molt emotiva. Primer les capitanes van engegar la càrrega competitiva. Jo vaig repassar la tàctica. També vaig voler donar un sentit al moment. La gent deia que estàvem fent història, i era perquè algú fa temps va apostar per l’handbol femení. Vaig convidar dues exjugadores mítiques, la Gemma Barbany i la Montse Serra, l’Anna Pi, excapitana de l’equip, i l’Anabel Gracia, que era la meva professora d’educació física i que va fer que jo em dediqués a això”, recorda Cuesta.

La feina a la sala de màquines va ser més terrenal. L’staff va haver de preparar el partit en dos dies després de quedar-se a les portes de superar el líder Bera Bera (29-30). El format va ser marcià, per la brevetat dels timings i per l’aventura d’aconseguir material per fer un treball d’estudi de mínims del rival. “Dijous vam fer treball de recuperació i el partit el vam preparar divendres i dissabte. El que ens va costar més va ser trobar vídeos del rival. Vam aconseguir-los gràcies a un contacte de l’equip. Després no els podíem descarregar perquè la URL no era vàlida. Bé, al final vam enllestir-ho amb dos partits”, admet. El relat deixa en evidència la xarxa professional de l’EHF. El núvol d’informació ara mateix és prehistòric.

L’entrenador vallesà fa la radiografia de la llibreta tècnica de l’eliminatòria, el que no es veu, des del pla A fins al segon assalt a Minsk. “Vam veure que era un equip molt allunyat del model d’handbol espanyol perquè llançava molt de lluny. Vam veure que eren molt grans i que havíem d’obrir la defensa i anar per elles. La idea era començar amb un sistema 5:1, però vaig veure que la pivot lliscava bé la línia de l’àrea i vam haver d’adaptar el 6:0 per pressionar. Em va sorprendre com van defensar la nostra pivot. Havíem marcat que les passades fossin en vot, però deixaven la línia lliure. A casa seva tinc clar que no ens deixaran fer-ho. Serà molt dur”, assegura. En un exercici de síntesi, Cuesta té clar l’ordre de prioritats per fer-se seva una classificació sense precedents: “El que desitjo és que disfrutem. Aquest equip, quan disfruta, és molt perillós”.