La piràmide dels 42.000 jugadors

BarcelonaUn braçal de capità amb la senyera i el número 21 que va fer immortal Dani Jarque i una pissarra amb els noms dels jugadors del primer equip amb l’any en què acaben el contracte destaquen en un despatx sobri situat al fons de les oficines des d’on treballa la direcció esportiva de l’Espanyol. El laboratori de Jordi Lardín i el seu equip no atura el seu funcionament, i les seves pantalles de televisió i d’ordinadors no deixen d’emetre partits de futbol.

Cada setmana el director esportiu blanc-i-blau pot arribar a visualitzar entre 20 i 30 partits entre futbol professional i base, les dues àrees que ara es coordinen de manera conjunta. Encara que sovint s’escapa a diferents camps a veure futbol en directe, l’ajuda de diversos programes informàtics permet a la direcció esportiva tenir controlats fins a 58 campionats diferents d’arreu del món des de la mateixa Ciutat Esportiva Dani Jarque. Cada un dels vistaires de l’equip de Lardín segueix entre set i nou lligues, depenent de la seva importància i altres variants com el potencial d’incorporació. “La Premier League anglesa és un bon campionat, però és difícil fitxar-hi pels alts salaris i pel fet que no hi ha clàusules, per la qual cosa no és prioritària com ho poden ser, per exemple, la lliga portuguesa o la francesa”, expliquen des de la mateixa direcció esportiva.

Un dels grans secrets de l’àrea esportiva espanyolista són els programes informàtics de què disposen i que permeten anar filtrant jugadors durant mesos. Un és el WyScout, un programa utilitzat sobretot per visualitzar i analitzar els partits amb detall. També genera informes amb informació acurada i permet comparar-los entre ells. Un altre programa és l’InStad, que proporciona tot tipus de paràmetres com les passades, la velocitat, l’encert en les disputes aèries, els regats i les participacions, que s’analitzen en funció del campionat i la categoria del partit en qüestió. Tot plegat deixa dades que resulten molt útils a l’hora de comparar jugadors en una escala objectiva. “L’InStad no serveix per decidir, però sí per corroborar, i treu fum sobretot al desembre i al juliol i l’agost”, especifiquen a l’ARA des dels despatxos de la direcció esportiva. Minimitzar l’error en els fitxatges és un dels principals maldecaps d’aquesta àrea, per això l’interès en el jugador arriba fins al punt de voler conèixer la seva situació personal i familiar.

La gran base de dades

El gran tresor de la corona, però, és l’Scout7, una base de dades on hi ha infinitat d’informes. “És la nostra Bíblia”, la defineixen des de dins. Cada temporada hi introdueixen entre 1.500 i 1.600 informes de partits, que, multiplicats pels 28 jugadors que poden intervenir en cada partit, suposen un total de més de 42.000 jugadors per any. “És una bogeria”, afegeixen des dels despatxos de la Ciutat Esportiva Dani Jarque. Aquesta immensa base de dades és tractada com una piràmide on cada esglaó significa una quantitat determinada de jugadors que es van filtrant. A la base hi ha milers de noms, tots els que participen en els partits analitzats independentment de si poden arribar a ser de l’interès de l’Espanyol o no. En el segon esglaó es destaquen els noms que agraden. El salt més important, però, arriba entre el segon i el tercer nivell d’aquesta piràmide. “És llavors quan sabem si és possible que aquell jugador pugui ser incorporat per l’Espanyol”, aclareixen des de la direcció esportiva.

En la quarta fase hi ha els jugadors que a més dels condicionants anteriors juguen en una posició en què el club pugui tenir una necessitat en un determinat moment. En última instància, és en consens amb el cos tècnic com es passa dels 15 o 30 jugadors als quatre o cinc que formen la llista final sobre la qual es comença a negociar. A partir de llavors la feina corre a càrrec del conseller delegat, Ramon Robert, encarregat de les negociacions. És el final d’una piràmide en què, gràcies a Chen Yansheng, cada cop caben més noms.