Piqué, tal com raja
BarcelonaDurant tot el dimecres Gerard Piqué i el departament de comunicació del club van estar en contacte per decidir si calia irrompre a l’escenari i apaivagar els ànims crispats que s’havien originat al voltant seu, avivats des de Madrid després que fos xiulat amb la selecció espanyola mentre jugava a Oviedo. Finalment Piqué va decidir sortir i afrontar amb naturalitat la seva situació. Sincer, passional, sense mossegar-se la llengua, parlant tal com sempre s’ha expressat, el central va intentar deixar les coses clares.
Piqué no canviarà. Si els xiulets amb Espanya van ser pel famós recordatori a Kevin Roldán en la celebració dels títols del Barça, el central podria tornar a ser xiulat ben aviat, perquè repetiria una i mil vegades una celebració com aquella. Viu massa intensament el Barça per no aprofitar els moments de debilitat del Madrid. En canvi, en la polèmica al voltant de la seva figura no hi veu cap lectura política. Ell no és víctima, assegura, d’haver-se posicionat a favor del dret a decidir del poble de Catalunya. “Vaig defensar la consulta, vaig anar a la manifestació, després vaig jugar amb Espanya i no em van xiular”, va explicar Piqué, que va dir que no variaria la seva conducta per intentar minimitzar les crítiques que li arriben des de Madrid, on alguns qüestionen que senti els colors d’Espanya. Tant és així que ahir va anunciar sense por que anirà avui a la Diada. Per a Piqué, posar-se a l’esquena la senyera i anar amb la selecció espanyola no és una contradicció. “L’última cosa que faria és deixar la selecció, donaria la raó als que em xiulen”, va assegurar. El central blaugrana va voler deixar clar que continuarà anant als compromisos amb la selecció espanyola, com ha fet des dels 15 anys. “No vaig amb Espanya per diners -al Barça cobro 50 cops més-, i tampoc per prestigi, hi vaig perquè penso que és el correcte”, va dir.
Sentiment culer
“Crec que la polèmica ve per la rivalitat Barça-Madrid i les meves declaracions sobre el rival”, va explicar el central davant de l’allau de preguntes sobre aquest tema i les posteriors paraules de Sergio Ramos, que després del partit contra Macedònia va dir que les “accions” del català no ajudaven a crear un bon clima a la selecció. Piqué va evitar polemitzar amb la seva parella a l’eix de la defensa, i va assegurar que la relació amb l’andalús passa pel millor moment des que es coneixen. Piqué, però, no comparteix la tesi de Ramos.
La rivalitat Barça-Madrid s’ha d’assumir amb naturalitat, sempre que hi hagi un respecte, i no ha d’afectar la selecció. “Ho tornaria a fer sempre. Que no esperin que demani perdó”, va assegurar el català, que va reconèixer que sempre vol que el Madrid perdi. I va posar un parell d’exemples. Abans del partit entre els blancs i l’Atlètic de Madrid del curs passat va estar parlant amb Iker Casillas, que el va felicitar pel naixement de Sasha, el seu segon fill. El central va desitjar al porter que perdessin l’endemà, contra els matalassers, i va etzibar-li: “Tant de bo et facin quatre gols”. Dit i fet. L’Atlètic va complir. També quan el Madrid va enfrontar-se contra el Juventus a les semifinals de la Champions Piqué va fer gala dels seus colors. “Vaig veure el partit amb una samarreta de Buffon”, va explicar, i va deixar palès que per a ell, que s’ha criat en el barcelonisme, això forma part de la seva manera de viure. Piqué, de fet, comprendria que al Santiago Bernabéu la rebuda fos poc càlida, però no amb la selecció, perquè la gent en aquest cas barreja naps i cols. “Que em xiulin al Bernabéu per a mi és simfonia”, va rematar.
Ahir, ja a la primera resposta, va deixar clar que no impostaria res, que Piqué sempre és genuí, sense fre de mà, un caràcter que potser li va negar la quarta capitania, que va recaure per votació dels companys sobre una figura més mesurada com Javier Mascherano, tot i que a Piqué li tocava per antiguitat. “Em trobo molt bé, sóc molt positiu, ahir vaig anar a buscar bolets i en vam trobar tres cistelles”, va dir.
