La pancarta contra Shakira és especialment repugnant
BarcelonaPer fi han s'han acabat els derbis. Ho agraeixo. Per moments, la guerra de trinxeres es fa impossible de suportar. M'explico. Les rivalitats instal·len moltes persones a les trinxeres, centrats només en dues coses: defensar-se i atacar el rival. He enyorat, especialment, més autocrítica per part tant de barcelonistes com de blanc-i-blaus.
Els aficionats de l'Espanyol estan tips de ser objecte de critiques, burles i atacs per part de molts barcelonistes, fet que crea problemes: una crítica assenyada d'un barcelonista a l'Espanyol és vista per a molts com un atac més. I perd força. Per aquest motiu, cal autocrítica. Com a aficionat del futbol, jo entenc, i no veig malament, pancartes com aquella de l'inici del partit que recordava l'origen suís del Barça i l'origen català de l'Espanyol. No veig malament els càntics fent burla de Messi pels problemes amb Hisenda. Puc entendre la pancarta on s'ataca Suárez dient que és un mossegador. Si ha mossegat, que passi la penitència.
Però no puc entendre la permissivitat amb la pancarta contra Shakira. No, no és un problema de l'Espanyol, és general. Puc recordar més de 10 estadis on s'ha cantat contra la cantant colombiana: Bernabéu, Rosaleda, Calderón, Mestalla, Villamarin... i sí, l'estadi de l'Espanyol. Piqué busca gresca i s'exposa als xiulets. Perfecte. Però no és justificable aquest acte de violència de gènere. Si algú vol atacar Piqué, que canti contra el jugador amb enginy. Però reduir el paper de la dona al futbol a ser la parella d'algú, a ser insultada de forma primària titllant-la de prostituta, és una vergonya. I més, en un club que ha cuidat tant el futbol femení com l'Espanyol. En un club tan familiar, on fa patxoca veure-hi famílies senceres. Això ni és l'Espanyol ni és el futbol.
Sempre passa: quatre brètols taquen el nom d'una afició. Per aquest motiu la millor medicina seria l'autocrítica de l'Espanyol, ja que qualsevol crítica d'algú que no sigui de l'Espanyol serà vista per a molts com un atac extern. Cal perseguir els quatre brètols que utilitzen càntics racistes, cal expulsar els quatre que utilitzen insults com aquests contra Shakira. I sí, com escriu Xavier Fina, crec que no cal tancar el camp. Ara, una sanció seria justa. I seria culpa d'un grup molt petit d'aficionats. Molt petit. Aquells que ara, de forma surrealista, pretenen que cal entendre la pancarta de forma literal. És a dir, la pancarta considera Shakira com patrimoni musical mundial. O la considera col·lectivitzada, propietat de tots. Ridícul.
I no, no és una reacció a les desafortunades paraules de Piqué d'ara fa una setmana. Piqué ja va utilitzar les xarxes per recordar com fa un any, des de la mateixa zona de l'estadi, es va insultar la seva parella i desitjar la mort del seu fill. Quatre estúpids, els quatre que té cada club.
L'Espanyol té una gran arma: l'enginy. Ha creat campanyes magnífiques. L'enginy sempre és la millor arma, si vols atacar Piqué. Però no tot s'hi val. Criticar aquella pancarta hauria d'anar per sobre dels colors de qui opina. Jo ja fa anys que he perdut l'esperança de convèncer determinades persones que l'únic club que m'importa és el Sabadell. Alguns em creuen barcelonista, i altres, de l'Espanyol. Tant me fa. Més d'un llegirà aquest article i seguirà pensant que sóc un soci del Barça atacant l'Espanyol. I després vindrà qui m'atacarà per no ser soci del Barça, que hi són, i fan molta mandra. Tinc clar quin és el futbol que vull. Un esport on el paper de la dona no sigui el d'arma per insultar. Amb rivalitat, enginy, amb partits on pots posar la cama, amb jugadors que estimen els colors, com Pau López i Piqué. Amb pancartes, però sense racisme, ni atacs sexistes o homòfobs.
