Messi, Neymar i Cristiano: tres nens que aspiren a la Pilota d'Or

BarcelonaUn argentí, un brasiler i un portuguès. Leo Messi, Neymar i Cristiano Ronaldo són els tres candidats per guanyar aquest dilluns la Pilota d'Or 2015 a la tradicional gala del Palau de Congressos de Zuric.

Dels tres finalistes, l'únic que no ha obtingut encara la Pilota d'Or és Neymar, que va ser cinquè el 2013. Leo Messi en canvi, va guanyar el guardó que distingeix el millor futbolista del món en un any natural en quatre ocasions (2009, 2010, 2011 i 2012), mentre que Cristiano Ronaldo, el vigent posseïdor, en tres (2008, 2013 i 2014). Per Messi es tracta de la seva novena presència entre els tres candidats a un premi que des de fa pocs anys ja és oficial, segons la FIFA. La primera edició amb aquest nom de “Pilota d'Or de la FIFA”, després de la fusió de la Pilota d'Or de la revista 'France Football' i el premi que donava la FIFA, va ser l'any 2010, quan Messi, Xavi i Iniesta van formar un podi tot blaugrana. I cada any des de llavors, un jugador del Barça ha estat entre els finalistes. Aquest any, només Cristiano ha evitat que els tres finalistes siguin del Barça, en superar Suárez.

Messi és el gran favorit per alçar un títol que el confirmarà com el millor jugador del segle i potser, de la història. I tot, jugant amb els ulls d'un nen. Els tres futbolistes finalistes, de fet, no han canviat gaire des que eren nens. L'ARA ha recollit les impressions de tres persones que els van conèixer quan eren menuts, i tots creuen que en el fons, segueixen sent aquells menuts de genolls pelats.

“Sembla estrany, però ja era un jugador similar a aquell que veiem ara. La forma de controlar la pilota, de jugar amb el cap baix però controlant sempre la pilota. La forma de burlar els rivals, de marcar... era com ara però més menut” diu Adrian Coria, que va entrenar Messi amb 12 anys al Newell's Old Boys. Coria, que va retrobar anys més tard Messi quan va ser ajudant de Gerardo Martino, recorda un “nen bastant callat, no era dels que xerrava o treia pit. És normal que els nens, en determinats moments, cometin errades, et deixin clar que somien a triomfar... però ell no era així. Ja era molt humil i no parlava de gaire. Però tothom sabia que arribaria lluny”.

Messi, guanyador de la Pilota d'Or en quatre ocasions (i una cinquena el 2009 quan el nom del premi era diferent), va deixar el Newell's per poder evolucionar i guanyar títols: “Evidentment, al Barça ha millorat molt en la forma d'entendre el joc a nivell col·lectiu. El talent individual és un prodigi de la natura, ja el tenia de menut. Ara entén el joc, lidera d’una forma diferent, sense deixar de ser el Messi de sempre. Encara parla amb els companys que tenia al Newell’s” sentència Coria.

Uns quilòmetres més al nord de Rosario, Betinho, un caçador de talents que treballava amb un club anomenat Portuguesa Paulista, va descobrir Neymar d'una forma curiosa quan aquest tenia 6 anyets: “Jo organitzava un torneig de futbol platja. El nen, Neymar, feia salts per les graderies que s’havien instal·lat, era molt àgil. Jo patia pel meu fill, que també era a la graderia jugant. Així que li vaig dir al pare que si es movia igual amb una pilota, tenia potencial com a jugador”. Betinho acompanyaria els primers anys de jugador de Neymar, que de menut ja era “un nen molt alegre, com ho ha estat sempre. Molt rialler i bromista, sempre al centre de la gresca. Com a jugador, ja era un geni. Va néixer amb unes condicions ideals per ser futbolista, és una qüestió genètica. Com a entrenador, es podia millorar algunes coses d’ell, però la base és cosa de la natura”.

Neymar, com Messi, ja era tot ambició però no parlava de guanyar la Pilota d'Or, llavors. Parlava de guanyar partits. “No, no parlava gaire d’aquestes coses. Sí que deia que volia ser jugador professional. I el seu pare, un cop va entendre el potencial del fill, va ajudar-lo molt. Neymar sempre ha estat ben acompanyat de gent que l’ha aconsellat i ha encertat en el seu camí. Com nou, un cop va deixar la Portuguesa, on jugava, per anar al Santos, tothom va entendre que triomfaria. Però ell ha trobat l’equilibri entre gaudir i treballar fort” sentència Betinho.

Cristiano, de la seva part, si somiava en guanyar premis quan era menut. Com ara. Així ho recorda Rui Santos, el president d'un modest club de barri amb nom d'ocell, l'Andorinha de Funchal. “L’Andorinha és un club molt modest de l'illa Madeira, va ser una sort poder gaudir de Cristiano, gràcies a la relació del seu pare amb el club. Ja es veia llavors que era un futbolista especial destinat a triomfar” diu Santos, que recorda que “ell no defallia mai, sempre lluitava. Li feien broma perquè plorava molt, ja que volia guanyar sempre. Si es perdia un partit de lliga, perdia. Si no li passaven la pilota, també. Ell era capaç de plorar al descans d’un partit i amb els ulls emocionats, liderar una remuntada”.

Qui va ser president d'aquest club formatiu, admet que “ell no amagava mai que volia triomfar. Quan els clubs grans de l’illa van preguntar per ell, va mostrar-se molt agraït amb l’Andorinha. Sempre ha tingut detalls, però a la vegada ens deia que volia triomfar i ser el millor. Llavors no teníem clar que “el millor” es referia a ser el millor del món. Creiem que volia dir de Portugal...”. Però Cristiano, com l'any passat, volia regnar al món. Però llavors, no sabia que existia Leo Messi. Un altre nen disposat a ser el millor.

Leo Messi també aspira al Premi Puskas al millor gol marcat en competició oficial aquest any 2015, gràcies al primer gol de la final de Copa contra l’Athletic Club de Bilbao. Els seus rivals són el brasiler Wendell Lira per un gol al partit Atlético Goianesia-Goianesia i curiosament, un gol marcat contra el Barça: aquell de l’italià Florenzi en el partit de la Champions al camp del Roma.

Luis Enrique, favorit

Si Messi és el gran favorit a la categoria de tècnic, el Barça també veu com Luis Enrique és finalista a la categoria de millor entrenador. Després de guanyar el triplet en el seu primer any com a tècnic del Barça, l’asturià, que ja ha anunciat que no assistirà a la gala d'aquest dilluns– ha tancat un 2015 magnífic amb el Mundial de clubs. En total, Luis Enrique ha guanyat 5 dels 6 títols oficials. L’altre finalista amb connexió catalana és precisament Pep Guardiola, que ja ha guanyat aquest premi abans. El tècnic de Santpedor va guanyar el darrer any la lliga alemanya amb una gran superioritat, malgrat que les lesions sofertes en els moments clau no van permetre els bavaresos arribar a la final de Copa. A més, el Bayern va caure amb el Barça a les semifinals de la Lliga de Campions. El tercer finalista és Jorge Sampaoli. L’argentí, de 55 anys, ha fet fortuna a l’estranger en convertir-se en un dels tècnics més importants de la història de Xile. Després de portar l’equip xilè als vuitens de final del Mundial, Sampaoli va fer història aquest any 2015 en guanyar el primer títol oficial de la història de la selecció xilena, la Copa Amèrica organitzada precisament a Xile. La ‘roja’ va guanyar el títol després de superar els argentins a la final de Santiago.

Categoria femenina

La nord-americana Carli Lloyd és la gran favorita per guanyar el premi de millor jugador del 2015, després de brillar al Mundial jugat al Canadà, on va guanyar l’Or i el premi a la millor jugadora. A més, va ser la segona màxima golejadora darrere de l’alemanya Célia Sasic. Sasic de fet, també és finalista del premi, així com la japonesa Aya Miyama, subcampiona del Mundial.

En la categoria de millor entrenador femení, Jill Ellis és el favorit per guanyar el premi després de portar la selecció dels Estats Units fins al cim al darrer Mundial del Canadà, quan el seu equip va imposar-se al Japó a la final. Norio Sasaki, seleccionador japonès, també és finalista, conjuntament amb el seleccionador de la selecció anglesa, Mark Sampson.