Phil Neville i el tàndem de la intuïció
BarcelonaMai va jugar un Mundial. Va estar a punt de fer-ho en diferents etapes del seu recorregut com a jugador, però sempre -per una raó o per una altra- va quedar fora de la llista de convocats. Va penjar les botes amb aquesta espina clavada. Segurament per això, ara com a entrenador no para de repetir que el que està vivint al capdavant de la selecció femenina d’Anglaterra és el moment més important de la seva carrera. Phil Neville és un home agraït i ple d’energia. “El seu entusiasme, passió i desig per aconseguir el càrrec ens van impressionar a tots i, quan va aparèixer com a candidat, sabíem que teníem la persona adequada per a aquest equip amb talent”, escrivia la Federació Anglesa quan va anunciar-lo com a nou entrenador, el gener del 2018. Phil Neville vol convertir en campiones del món les lleones, vol aconseguir el que l’actual tercera del rànquing FIFA no ha aconseguit mai. I les jugadores noten la seva il·lusió, la seva ambició. L’escolten i el segueixen.
A l’àrea tècnica, cada gest seu connecta amb les protagonistes. Un polze amunt per felicitar una acció. Uns aplaudiments per demanar-los més. El petit dels Neville, sempre elegant amb armilla i corbata, parla amb les jugadores amb un to pròxim, però amb caràcter. Aprofita cada pausa del partit-i ahir el duel amb el Camerun va tenir unes quantes interrupcions, pel VAR i per les amenaces de plantar-se de les africanes- per donar instruccions a les seves o per comentar la jugada amb el seu staff. Hi està posadíssim. Però no embafa. No estressa ni atabala. Troba el punt just, conscient com ningú de les sensacions que es tenen dins el terreny de joc.
“És l’home més obert que he conegut mai”, l’elogia Bev Priestman, la seva assistent a la banqueta. Tot ho parla amb ella, no hi ha res que decideixi unilateralment sense consultar-l’hi. “Les dones acostumem a tenir més intel·ligència emocional, una mena d’intuïció per gestionar determinades coses. Però ell també en té”, deia l’entrenadora als mitjans anglesos durant el torneig. Priestman creu que aquesta habilitat per gestionar el grup té a veure amb la seva germana bessona, la Tracey, que va ser professional del netbol, primer com a jugadora i després com a seleccionadora. D’ella n’ha tret un coneixement que ara aplica al dia a dia de l’equip.
I, de moment, el seu camí al Mundial de França és impecable. Ha guanyat tots els partits amb solvència i amb trams de molt bon futbol, seguint el principi essencial del manual futbolístic de Neville: ser valentes amb pilota. La seva Anglaterra és ferma candidata al títol, per com comença el joc a través de Houghton, per com es desplega amb Bronze i Greenwood ben profundes per les bandes, i per com remata Ellen White. “No he vist res fins ara que m’espanti”, deia en la prèvia dels vuitens.
Phil Neville és un guanyador. És exigent (va criticar la segona part d’especulació en el primer partit contra Escòcia), és comprensiu (està repartint minuts entre el màxim de jugadores possibles) i té mà esquerra amb les veteranes, que són l’esquelet de l’equip. “Està trobant un equilibri fantàstic al vestidor”, deia Priestman. Ella s’ocupa dels detalls, lluint l’experiència als Mundials que va adquirir a Nova Zelanda i al Canadà al costat de John Herdman. Ell traça l’estratègia general. Es complementen bé. Formen un tàndem magnífic. El tàndem de la intuïció.
