Els petits detalls marquen la diferència

Un cop més els dos grans rivals van jugar la primera final espanyola del curs. I el més normal serà que es disputin el títol de Lliga al juny. A l’Eurolliga la cosa és diferent, almenys pel que fa als títols, tot i que en participacions a la final four en els últims anys també comptem amb la presència dels dos gegants de la Lliga Endesa.

Òbviament els cinc titulars de cada equip marquen la diferència perquè acostumen a ser els millors jugadors que hi ha al continent europeu, però la clau és la banqueta que tenen. Jugadors que serien titulars en gairebé la resta d’equips són fonamentals per mantenir el nivell. En molts casos augmenten la intensitat i permeten que els jugadors clau arribin frescos als moments en què es decideix el partit. O directament ho fan ells perquè de qualitat els en sobra. Aquí és on els equips amb menys recursos no es poden permetre tenir una rotació tan àmplia i els seus jugadors importants sovint han de suportar un minutatge elevat, sumat al fet que ja porten a les cames un partit anterior en menys de 24 hores.

Però això tampoc és fàcil de portar per als grans equips. No tot són flors i violes. També cal dir que han de suportar un calendari molt dur, ple de viatges i partits vitals cada dos per tres. D’aquí que els calgui tenir una àmplia banqueta que permeti contrarestar eventuals problemes físics que sí o sí succeeixen al llarg de la temporada.

No només guanyen perquè són millors el dia del partit. Darrere de la qualitat que tenen hi ha moltes hores d’entrenament, tant tècnic com tàctic. Infinites sessions de vídeo que analitzen fins a l’últim detall de l’adversari. Els jugadors van al partit amb molta informació. I durant el joc els ajudants estan atents per informar els jugadors quan el base rival marca jugada. Sóc dels que pensen que els petits detalls marquen la diferència.

Aposta del Fiatc Joventut

Vull fer una esmena especial al Fiatc Joventut. Han fet somiar molta gent en la possibilitat real de plantar-se a la final de la Copa. Han desplegat durant tot l’any un joc divertit i agradable de veure, no només per als seus aficionats, sinó per als que ens agrada el bàsquet al marge dels colors. Una aposta clara per una idea de joc portada fins a les últimes conseqüències. Des de fora es veu una química especial, una barreja equilibrada de veterania amb la il·lusió del primer dia i joves amb ganes de menjar-se el món.

Al final ens hem d’anar acostumant a l’alternança de títols entre el Barça i el Reial Madrid. Aquesta vegada ha sortit creu, ¿però i la pròxima?