Un petit salt per als Gasol, un gran salt per a la resta
Quan Pau Gasol va visitar Boston per disputar la seva primera final de la NBA, els seguidors dels Celtics el van escridassar gairebé tant com a Kobe Bryant. “No tens prou nivell per jugar als Lakers, marxa a les Sparks”, li deien en referència a l’equip femení de Los Angeles. El català va perdre aquella sèrie per al títol, però no es va donar per vençut i va guanyar els dos campionats següents.
Mentre Pau Gasol era menyspreat pels seguidors dels Boston Celtics, el seu germà Marc tornava a sentir-se un jugador útil a Girona. La seva convivència a Can Barça amb Dusko Ivanovic, que exigia un altre jugador a la seva posició, no va funcionar, i el pivot es va veure obligat a guanyar-se les garrofes en un altre equip.
D’aquestes dues històries no fa encara ni set anys. Aquest és el temps que els germans Gasol han necessitat per reescriure la història i protagonitzar el salt inicial d’un All-Star. Quan sigui vista amb perspectiva, la imatge d’ahir a la nit dels dos catalans lluitant per la pilota al centre del mític Madison Square Garden es convertirà en una icona d’una època. La NBA ha deixat de ser una competició de nord-americans i ja compta amb 101 jugadors estrangers de fins a 37 països diferents.
Com assegura Steve Kerr, entrenador que ahir va dirigir el combinat de la Conferència Oest, el salt inicial de Pau i Marc resumeix millor que cap altra imatge la dimensió global que la NBA ha adquirit en els últims anys. Lluny de convertir-se en una moda passatgera, la tendència encara s’accentuarà més d’ara endavant. Quan jugaven a la cistella que els seus avis tenien a Calafell, els Gasol mai s’havien imaginat arribar a una fita com la d’ahir. El seu exemple es convertirà ara en un estímul per a milers de joves d’arreu del món, que s’entrenaran dia i nit per intentar imitar la trajectòria dels dos nens de Sant Boi.
L’acció inicial dels germans per obrir un All-Star és un petit salt per a ells, però amenaça de convertir-se en un gran salt per a la resta d’esportistes internacionals. Els dos jugadors catalans han trencat una barrera que fa tan sols uns quants anys era inabastable. El dia que la NBA o la NFL, que logísticament ho té més fàcil per introduir partits al seu calendari, tingui una franquícia a Londres o a Singapur, tots recordarem que el pas decisiu el van fer els Gasol, un parell de precursors que, com abans van fer Dick Fosbury o Jackie Robinson, van decidir trencar les regles del joc i superar murs que semblaven eterns.
