Pete Mickeal: "No importa com de grans siguin les dificultats, les superaré"

"

Pete, la temporada passada no va ser fàcil per a tu. Primer et van fer una artroscòpia i després vas patir un tromboembolisme. Ara com estàs?

Em sento molt bé, feliç d'haver tornat al meu equip i de poder fer el que m'agrada més, que és jugar a bàsquet.

Vas tenir mala sort.

Són coses que passen i aquesta vegada em va tocar a mi. No m'aturo a pensar per què. Vaig acceptar el problema i vaig intentar utilitzar-lo per sortir-ne reforçat. No vaig plorar ni vaig sentir llàstima de mi. Sempre intento tenir una mentalitat positiva.

¿Vas arribar a pensar que la teva carrera com a jugador professional havia acabat?

No, mai. Crec molt en mi mateix. No importa com de grans siguin les dificultats que el món vulgui posar-me, jo les superaré. Esclar que vaig tenir dies difícils, en què em feia mal tot i m'havia de medicar constantment, però mai vaig pensar a rendir-me.

¿Et sents amb forces de tornar a ser un jugador determinant?

El que he après d'aquest procés és la lliçó més important, perquè ha servit per coneixe'm molt millor. He après qui sóc jo com a persona i això m'ha enfortit molt. Els dies eren molt difícils i l'única manera de sobreviure era mantenir-me fort, recordar-me en cada moment de debilitat que sóc capaç de fer qualsevol cosa. Posa'm davant la dificultat més gran que et puguis imaginar: ara estic preparat per superar-la.

Ara seràs pare.

És una responsabilitat difícil. Estic construint una família i això també m'ajuda a fer-me més fort. Des d'ara tinc responsabilitats a casa, no tan sols a la pista. És una motivació més que m'ajudarà a créixer.

Parles molt de com ets per dins.

Els pensaments positius ho condicionen tot. Si tu tens un bon karma , no et passarà res dolent. Les sensacions que tens a la vida són més importants que tota la resta.

Com et vas sentir quan la temporada passada no podies ajudar els teus companys?

Va ser molt difícil veure perdre el meu equip tres partits seguits contra el Panathinaikos i no poder fer-hi res. És gairebé impossible que el Barça perdi tres partits consecutius contra un mateix rival, però va passar. Vaig intentar ajudar els meus companys fora de la pista, parlant amb ells, animant-los. Era tot el que podia fer...

No va servir.

Mira, l'eliminació va servir per augmentar les meves ganes de tornar a una pista de bàsquet. El bàsquet és un esport col·lectiu en què tot gira entorn de la victòria. Sovint no jugues bé, però els teus companys sí, i l'equip guanya. Es tracta d'això, de sentir-te útil. Jo seria capaç de qualsevol cosa per ajudar el Barça Regal, i per això he renovat per dues temporades.

Ara ets tu qui dóna els consells, ¿qui te'ls va donar, a tu?

El meu germà, ell va ser la meva inspiració. D'ell vaig aprendre a competir sempre al màxim. La lliçó més important que em va donar va ser no rendir-me mai, i ara, molts anys després, és quan he vist la seva utilitat. Quan caus, t'has d'aixecar. Als 33 anys he entès el que em deia quan tenia 12 anys.