Els perquès de Xavi

Després del 0 a 4 al clàssic, les tertúlies radiofòniques de Madrid van afanyar-se a posar el focus en els errors d’Ancelotti, l’absència de Benzema i els fitxatges del Barça al mercat d’hivern. Els tres elements són importants, certament, però no són la peça central que serveix per explicar el que va passar sobre la gespa. Per començar, nou dels onze titulars ja hi eren en les últimes desfetes contra el Madrid. I, de fet, molts d’aquests jugadors van sortir retratats a les negres nits europees. I si al Madrid hi faltava Benzema, al Barça Ansu Fati. I no en un partit, sinó tota la temporada.

El gran canvi és Xavi. És la idea. Creure-hi. Entrenar-la. Que els jugadors aprenguin conceptes que no havien treballat fins ara. Que hi hagi vídeos i sessions individualitzades perquè els futbolistes millorin la seva interpretació del joc. Que no calen Wijnaldums, Paulinhos o Arturos Vidal per conquerir Madrid.

Probablement va ser el partit més plàcid del Barça al Bernabéu que recordo. Més que el 2 a 6 amb Guardiola –el debut del de Santpedor a Madrid– o el 0 a 4 amb Luis Enrique. Els blaugranes arribaven a l’àrea de Courtois amb una facilitat insultant. I per què? Perquè l’equip està treballat. Perquè sempre es trobava l’home lliure. Perquè l’interior del costat contrari sempre apareixia per trencar la pressió madridista. I si el central blanc saltava, deixava un enorme latifundi a la seva esquena que castigaven els davanters. Hi havia un pla, pensat al detall, i es va executar de manera immillorable.

Aquest equip porta mesos creixent i el resultat de diumenge és conseqüència d’aquesta evolució, d’insistir en una idea fins que els jugadors hi creguin i no tinguin por a executar-la. El Barça ja no és aquell bloc que retrocedia 15 metres cada vegada que el rival tenia la pilota. Ara Piqué s’atreveix a fer un pas endavant. I al seu costat hi ha un central com Eric Garcia, que ha sortit retratat en més d’un gol però que és la peça ideal per executar el que vol Xavi.

El Barça va golejar el Madrid sense que la seva principal estrella –Pedri– s’endugués un sol titular. El canari va ser un més d’un engranatge coral i harmoniós. És l’altra gran notícia, just en el primer any post-Messi. Aquesta ha de ser la recepta de cara al futur, de cara a una temporada que serà molt més exigent que l’actual perquè després de la treva d’enguany al Barça se li demanarà guanyar –haver mantingut Koeman només tindrà una cosa positiva, que s’ha acceptat amb naturalitat que aquest és un any de transició–. Ja veurem si els títols arribaran, perquè res els garanteix, però ara el culer sap que amb Xavi el Barça sempre competirà i tindrà identitat. I això, en realitat, és l’únic que es pot exigir a un equip.