Al lloro, que Joan Laporta ha fet la campanya menys laportista que podia fer i, tot i això, està més ben situat del que ningú podia preveure fa un any. La seva estratègia ha sigut més simple del que es podia pensar. Un únic impacte mediàtic i un programa amb poques propostes. La seva campanya serà la de la lona al Bernabéu, efectista i efectiva, per marcar un punt d'inflexió. Hi ha un abans i un després d'aquella pancarta. 400 metres quadrats de PVC per marcar perfil i autoestima. El Jan va començar a agradar-se quan, a tocar del Paseo de la Castellana, atenia la premsa mentre mirava la pancarta publicitària.
Laporta sembla un futbolista. Allà on va no para de fer-se selfies. El Barça i el futbol són diferents de tot. Des que va abandonar el club el 2010, sempre havia conservat el vot captiu d’un percentatge de la massa social considerable, però la sortida traumàtica de Josep Maria Bartomeu sembla que ha representat un transvasament de votants frustrats directes a l’advocat barceloní. Aquell jove camaleònic de l’Elefant Blau, que va arribar a la presidència amb una junta que sumava perfils i persones de tarannà molt diferent, poc té a veure amb el Laporta actual. Tot i que ell ho nega, hi ha un clar efecte estètic que l’ha rejovenit.
Laporta ha parlat menys que mai per no canviar les percepcions que el soci té d'ell. Diuen que la percepció no és la realitat, però que és el que compta. La façana a Madrid ho ha explicat tot, no li ha calgut res més: orgull (recuperar-lo), rivalitat (això és futbol) i lideratge (aquí estic jo). Ha deixat el jo i la seva capacitat de generar titulars aparcada pràcticament durant tota la cursa electoral, que ha fet sense aixecar la veu. La part més reflexiva del candidat tampoc no ha donat aquests grans titulars. A les entrevistes prèvies feia un esforç per ser menys Laporta que mai. Fins i tot a La Sotana el Jan va semblar poc Laporta. Menys mediàtic del que es podia esperar, donant pocs titulars, el Jan podia fer-nos treure la conclusió que havia definit un nou perfil. Però això és poc creïble: és postureig, no conducta. La pancarta el delata.
El cotó no enganya. Laporta és Laporta. No li cal programa, tampoc equip, encara que aquest cop ha sumat un lloctinent de renom i prestigi: Jaume Giró, que ha aportat solidesa econòmica i una incisiva capacitat dialèctica en els debats previs, construïda gràcies a una trajectòria contrastada en grans empreses de l'Íbex-35, sobretot a La Caixa. Laporta és carisma, Luz de Gas i Lligues de Campions, mentre que Giró és planificació, gestió de la comunicació i coneixement financer.
Guardiolisme i cruyffisme
El laportisme ha centrat la campanya en reivindicar un passat gloriós, artífex de l’exitós mandat que ens va obrir el camí per començar a tocar el cel. Cruyffisme i guardiolisme li pertanyen per fílies. No ha anunciat cap fitxatge mediàtic en tota la campanya, alhora que ha demostrat proximitat amb molts exjugadors per exhibir la seva complicitat amb els vestidors. Ha sigut contundent al dir que amb ell Messi no s'hauria plantejat mai marxar. Pensa solucionar el futur del 10 dinant en una taula (li agrada gaudir dels bons àpats). Esperem que donar aquest titular fàcil a la premsa no hagi indisposat l’argentí. L'experiència no li restarà determinació, es reconeix més preparat que fa una dècada, però serà el mateix, ja que no aporta cap reflexió sobre si ha de ser diferent.
Laporta diu que no és un ésser rancuniós, però sí magnànim. El Jan és dels seus i els seus l’acompanyen a mort a qualsevol destí. L’estació Barça 2021 la trobaran plena de paranys, i hauran de ser un equip més que mai. Haurà de fer efectiva la seva contundència si presideix el club i li caldrà convertir promeses en realitats amb pocs arguments dins i fora del camp. L'espai que hi ha entre el Camp Nou, casa seva i el seu despatx pot esdevenir un Triangle de les Bermudes si no arriba amb un bon navegador al club.
Si, finalment, consolida les majories que li donen les enquestes, la seva presidència tindrà més incògnites que mai, ja que ha donat menys detalls dels que habitualment expliquen els candidats en campanya. Com més insistia en el futur Font, més replicava en la cerca del passat Laporta sense cap tipus de por. Els debats han demostrat que jugava a aguantar el resultat, tot i llançar més d’una sentència contra Font, mil·limètricament premeditada, per ridiculitzar el perfil perfeccionista del rival. Fa un any, ningú, ni tan sols ell mateix, podia pensar que tindria tan a tocar la poltrona culer. Fa un mes i mig, precisament tenir-la tan a prop li va fer perdre el nervis davant l’anunci de l'ajornament electoral. Aquell va ser l’únic moment de desgovern mediàtic del favorit per presidir el Barça.