Un expert en crisis que fa miracles a base de treball

BarcelonaL’Espanyol tancarà un 2019 ple de contrastos estrenant entrenador, el 65è de la seva història. L’escollit, Abelardo Fernández, a qui s’ha convençut després d’una setmana de negociacions en plenes festes nadalenques que han permès aconseguir els serveis d’un tècnic expert en situacions crítiques –que poques setmanes enrere ja havia desestimat Leganés i el Celta– i que van acabar incorporant Javier Aguirre i Òscar Garcia, respectivament. El tècnic asturià firma amb l’Espanyol fins a final de curs i tindrà una prima d’aproximadament mig milió d’euros si aconsegueix repetir les salvacions que ja va aconseguir a l’Sporting i a l’Alabès, en què tenia plantilles, a priori, pitjors que la de l’actual Espanyol. Es presentarà dilluns (16 h), després de dirigir el primer entrenament amb la plantilla blanc-i-blava, que coneixerà aleshores el seu tercer entrenador d’aquest curs. Una solució d’urgència per evitar el descens.

“El que necessitem ara és un lluitador. És una persona que té les característiques adequades per a la situació que té l’Espanyol en aquest moment. És un entrenador amb un currículum espectacular en aquest sentit”, l’ha definit el vicepresident, Carlos García Pont. Juntament amb Rufete, director de futbol professional, han sigut els encarregats de dirigir les negociacions amb el nou tècnic, un pencaire del futbol que té uns valors molt marcats: la humilitat i el treball són la seva bandera. “Vinc d’una família molt humil. El meu pare era fuster i la meva mare, mestressa de casa. I tinc un avi que va lluitar a la Guerra Civil pel bàndol republicà i que va estar empresonat. M’han educat d’aquesta manera, creient en el sacrifici, en el treball, en l’ajuda al company. [...] Vull transmetre aquests valors als meus equips, que ho donin tot al camp i siguin intensos. Aquí sense ganes no juga ningú. Qui juga és perquè s’ho guanya”, va confessar el mateix Abelardo en una entrevista fa uns anys.

L’arribada de l’asturià suposa un nou gir en l’estil futbolístic d’un Espanyol que ha mudat força la pell durant l’era Chen Yansheng: des del futbol pragmàtic i garrepa de Quique Sánchez Flores (4-4-2) a l’atractiu i associatiu joc de combinació de Rubi (4-3-3), seguit per la llibertat interpretativa de David Gallego (4-4-2) o el joc directe i per bandes de Pablo Machín (3-5-2). “M’encanta Setién, però també Simeone, que té teòricament una proposta contrària. Intento aprendre de tots. Als entrenadors ens contracten per guanyar partits”, va reconèixer Abelardo, que acostuma a ordenar els seus equips en un 4-4-2 basat en la consistència, el sacrifici i la competitivitat, i que té en el joc per les bandes un dels principals punts forts. El seu Alabès va fer-se fort ajuntant línies, pressionant després de cada pèrdua i allunyant els rivals de la seva àrea amb pressions altes.

Tindrà opinió en els nous reforços

A diferència dels seus predecessors a la banqueta de l’Espanyol, Abelardo tindrà més pes a l’hora de decidir nous fitxatges. Té el compromís del club que tindrà reforços de garanties. Gallego va acceptar sense protestar les sortides de Borja Iglesias i de Mario Hermoso, així com els seus recanvis, en la que era la seva primera aventura a Primera. Machín, en canvi, va quedar-se a pocs dies del mercat i els seus principals reforços els va haver de treure de la banqueta (Bernardo) i del filial (Víctor Gómez). “Cal encertar en els fitxatges, no només han de ser bons jugadors, sinó que a més han d’estar en sintonia amb el que és aquest vestidor, on hi ha arguments per seguir creixent”, va dir durant la seva presentació com a entrenador de l’Sporting, el 2014.

Amb el conjunt asturià va aconseguir les primeres fites: la promoció d’ascens el curs 2013-14, l’ascens a Primera el 2014-15 i la permanència el 2015-16. Honest amb el club que el va formar, va decidir dimitir a mitjans del curs 2016-17, quan l’Sporting era 18è a 5 punts del descens. El va substituir Rubi, que no va poder evitar el descens. Gairebé un any després, va assumir les regnes d’un Alabès que es trobava en una situació similar. “Prometo molt treball, confio en aquesta plantilla i en una afició extraordinària. Entre tots sortirem d’aquesta situació”, va pronosticar en la seva presentació. Va agafar l’últim equip a sis punts de la salvació i va salvar-lo amb comoditat: a 16 punts del descens. Abans d’ell, l’equip de Vitòria marcava 0,53 gols per partit i n’encaixava 1,69. Amb Abelardo, van passar a fer-ne 1,32 per duel i a encaixar-ne 1,12. El curs passat va deixar l’Alabès a tres punts d’Europa, i no va seguir per les seves pretensions econòmiques. “Demanava més del doble del que guanyava”, van lamentar dirigents del conjunt basc. Mig any després, torna a una banqueta per fer un nou miracle basat en el treball.