Fabio Quartararo: "Estava perdut i els meus pares em van ajudar a sortir de dubtes"

BarcelonaAmb el mono obert, Fabio Quartararo (Niça, 1999) deixa veure les benes que li cobreixen el tors després de l'accident amb Marc Márquez de fa tot just una setmana. La seva Yamaha li va passar per sobre i li va cremar gran part de la zona. Sobre la moto no ho nota, i sort en té, perquè, malgrat que va líder en la general del Mundial, necessita tots el punts possibles per mantenir a ratlla Pecco Bagnania i Aleix Espargaró, que estan imparables.

Com et trobes de les cremades que et vas fer en l'anterior Gran Premi?

— Em cremen una mica, la veritat. Després d'una setmana m'esperava estar una mica millor, però al final no estic tan recuperat com esperava. Al dia a dia no m'afecta gaire, però quan em poso el mono, ja és una altra història. El moment de màxim dolor és quan faig les cures, que és durant una hora o hora i mitja cada dia. A sobre de la moto no ho noto i no està sent un problema. 

L'accident amb el Marc va ser aparatós. Com el vas viure? 

— Va ser dur. Caure en el tercer revolt de la primera volta no va ser fàcil. Al final, però, tothom va fer errors en aquell revolt i el Marc va patinar molt i fins i tot es va parar. No pensava que parés tant, i jo, que no havia tingut cap ensurt, em vaig menjar la seva moto. Jo no podia fer-hi més i crec que ell tampoc. 

Ara ets líder, però la situació és clavada a la viscuda l'any passat. 

— És difícil aquesta situació. No fa falta ser enginyer per veure que les Ducati estan fent una feina fenomenal, com les Aprilia. Nosaltres, en canvi, en la primera part del campionat, quan ells tenien més dificultats, teníem consistència. Ara venen circuits on fa molt que no venim i aquí, amb la meteorologia variant, a veure si en podem treure coses positives. 

Tens el mateix rival que l'any passat en gairebé les mateixes circumstàncies.

— El Pecco està més fort que l'any passat, però jo també. Tenim menys marge de punts que l'any passat, això sí. Jo arribo a un punt que no tinc res a perdre: entre acabar segon o cinquè, m'és igual. El que vull és guanyar el Mundial, per això no tinc res a perdre. Aniré al màxim. 

Has renovat amb Yamaha per dos anys més. Va ser fàcil la decisió?

— A principi d'any no m'esperava estar en aquesta posició, veient la pretemporada i les primeres curses. Al final, però, he decidit renovar amb Yamaha i hem tardat una mica més perquè no volia passar-me dos anys més amb problemes. Crec que he pres la millor decisió, perquè vaig veure que la marca estava molt motivada i feia tot el possible per tenir tot el que feia falta de cara a l'any vinent. L'any passat i aquest estan sent durs, però és en aquests moments que aprens a pilotar. Quan sempre vas al límit, no tens mai gens de marge per gestionar. A les altres Yamaha els costa molt, igual que a mi, però jo vaig més ràpid!

Va ser una opció real marxar de Yamaha? 

— Sí, ens ho vam plantejar. No vam agafar una direcció precisa fins que no vaig prendre la meva decisió. Hem parlat amb molts equips, però abans que res volia saber on jo volia anar. Va arribar un moment que vaig dir-li al meu mànager que volia quedar-me a Yamaha i llavors ja vam avançar en les negociacions. No em vaig posicionar quedant-me a Yamaha per fer pujar les ofertes, tot el contrari. El meu objectiu número 1 com m'ho passo bé és guanyant curses, i el més important per a mi era tenir el desenvolupament de la moto més gran possible, i crec que he pres la decisió correcta. 

La decisió la vas prendre tu o el teu entorn hi va influir?

— Les negociacions van ser llargues. Amb la meva família i la gent més propera vaig parlar-ne: "Què faig?". Sobretot vaig parlar-ne amb els meus pares i els vaig dir: "Estic a punt de marxar de Yamaha". La meva mare em va dir que havia de fer el que sentís, però al final, quan vaig estar negociant amb Yamaha, vaig veure que realment farien qualsevol cosa perquè em quedés.

Com són d'importants els pares en el teu dia a dia? 

— El principi de temporada va ser dur per a mi, no només pels mals resultats. Sobretot tenia el cap sempre pensant on estaria l'any que ve. No era una decisió que estigués presa, tenia diverses opcions. Dins meu, una part em deia que em quedés i una altra que marxés, però tampoc tenia clar on. Estava perdut i els meus pares em van ajudar a sortir de dubtes, juntament amb els meus amics més propers. D'aquestes coses en parlo amb poca gent, només en qui confio. Ells em van ajudar a optar per quedar-me a Yamaha. 

Se sent sol un pilot de MotoGP? 

— No, perquè només es donen aquestes situacions quan has de fer una tria crucial. Són coses que amb el teu propi equip no en pots parlar perquè estàs pensant a marxar d'allà. El meu equip és la meva família, passo més temps amb ells, fins i tot. Amb Yamaha és el primer cop que amb tot l'equip tenim un bon ambient, no només amb el meu box, sinó també amb el del Franco [Morbidelli]. No em sento sol en general, però en el moment d'escollir em tanco molt amb el representant i el meu amic, que estan sempre al meu costat durant els Grans Premis i són els que entenen millor la meva situació. 

I la relació entre els pilots és bona?

— No som amics ni enemics. Pots parlar amb ells dins d'una relació de respecte. Òbviament, n'hi ha alguns amb qui tens més feeling que d'altres, però a cap d'ells no el considero amic.